Dades generals sobre el català a la Franja

1.
descripció geogràfica, demogràfica i lingüística

La Franja
d’Aragó (també anomenada Franja de Ponent) té una superfície de poc més
de 5.000 km2 que s’estén al llarg de la frontera entre la Catalunya
occidental i l’Aragó, acavall entre les províncies d’Osca, Saragossa i
Terol. Quatre de les cinc comarques que integren la Franja pertanyen
administrativament a l’Aragó mentre que la cinquena és dividida entre
Aragó i Catalunya.

La
població actual de la Franja sobrepassa lleugerament els 50.000 habitants
i sembla que el retrocés demogràfic que ha conegut la regió des de
principis del segle XX s’hagi ralentitzat i fins i tot invertit al voltant
de la ciutat de Fraga. Les pèrdues demogràfiques són atribuibles a
diversos factors: l’emigració provocada per la recessió d’un sector
agrari arcaic i l’escassa industrialització, l’aïllament geogràfic
(xarxa de carreteres deficient, absència de centres d’ensenyament
superior, etc.), i l’envelliment de la població que ha provocat uns índexs
de natalitat molt baixos. Paral.lelament, els índexs d’immigració són
molt baixos.

Des del
punt de vista lingüístic, el català és la llengua dominant en les
comunicacions orals i informals mentre que el castellà és la llengua de
les comunicacions escrites i de les sitiuacions formals. Tot i que no
existeixen dades oficials recents sobre el coneixement i l’ús del català
a la Franja (el cens de 1981 calculava el nombre de catalanoparlants a
48.000 persones, dels quals 10.000 en tenien una comptència passiva),
estimacions més recents indiquen que aproximadament el 90% de la població
(unes 45.000 persones) tenen el català com a llengua habitual.

La Franja
només té una ciutat d’una certa importància (Fraga, 11.444 habitants el
1986). L’any 1981 el 35% de la població vivia en pobles de menys de 1.000
habitants i el 45% en pobles d’entre 1.000 i 5.000 habitants. Si Lleida
exerceix una influència important sobre les poblacions del nord-est de la
Franja, les altres reben la influència de les ciutats aragoneses de
Barbastre i Alcañiz.

 

2
Història general de la regió i de la llengua

La regió
va ser conquerida als musulmans al segle XII i va ser inicialment
repoblada per catalanoparlants però la frontera catalano-aragonesa va ser
modificada molt sovint al llarg dels segles següents. L’ús del català a
l’administració va ser pràcticament exclusiu fins a la unificació de
les corones d’Aragó i de Castella. Els primers documents redactats en
català en la regió daten del segle XIII. El territori catalanoparlant de
l’Aragó es va anar reduint posteriorment arran de la repoblació d’alguns
pobles per part de castellanoparlants al llarg del segle XVII a la vegada
que el segle XVIII va veure la imposició del castellà.

Arran de
la nova ordenació territorial en províncies de 1833, la Franja va ser
dividida en tres províncies (Osca, Saragossa i Terol). Cap a finals del
segle XIX la influència de la Renaixença va comportar un lleuger
ressorgiment de la llengua catalana, a la vegada que els treballs de
codificació del català estàndard va tenir en compte les variants lingüístiques
de la Franja. Després dels anys de dictadura, els anys setanta va marcar
una nova embranzida del català a la Franja a través de la recuperació
de la consciència lingüística.

Tot i això,
l’Estatut d’autonomia d’Aragó no fa cap esment a la llengua catalana i es
limita a preveure mesures de protecció per a les diverses
"modalitats lingüístiques" de la regió. Sembla ser que ni tan
sols aquestes mesures de protecció no han estat mai aplicades a través
d’accions concretes a l’excepció d’un període cap a mitjans dels anys
vuitanta. En aquest sentit, cal destacar que l’any 1984 es va publicar el
Manifest de Mequinensa, en el qual els alcaldes de 17 poblacions de la
Franja reivindicaven més mesures de protecció i normalització per al
català. Excepte alguns progressos realitzats en el món de l’ensenyament,
la majoria dels compromis adquirits per l’administració autonòmica no
van ser respectats. Un altre esdeveniment important va ser la celebració
a la Franja d’algunes sessions del II Congrés Internacional de la Llengua
Catalana en les conclusions del qual es fan algunes recomanacions a favor
del català a l’Aragó.

Finalment,
cal notar que l’aplicació del nom "català" a la variant
parlada a la Franja ha provocat nombroses polèmiques atès que aquesta
paraula és de vegades interpretada com a una manifestació de vel.leïtats
pan-catalanistes o de negació de la identitat aragonesa dels habitants de
la Franja. Aquestes consideracions, afegides a una consciència lingüística
escassa i a un complex d’inferioritat lingüística molt marcat, provoca
que els habitants de la Franja hagin de recórrer a tota una sèrie de
noms inspirats pels topònims locals per anomenar la seva llengua: fragatí,
tamarità, lliterà, etc.  Això ha provocat que al llarg dels últims
anys s’han donat moltes controvèrsies entre els partidaris del català
estàndard i els defensors de les particularitats locals que s’oposen a
l’ensenyament del català estàndard a les escoles.

 

3
Estatus jurídic i polítiques oficials

Com ja
hem esmentat, l’Estatut d’autonomia d’Aragó (1982) no preveu cap estatus
oficial per l’aragonès o pel català i es limita a preveure la protecció
de les diferents modalitats lingüístiques regionals com a "elements
integrants del seu patrimoni històric i cultural". En tant que el
govern autònom d’Aragó té competències en matèria cultural, hauria de
vetllar en principi per "la conservació i l’estudi de les
manifestacions específiques de l’Aragó i de les seves modalitats lingüístiques".

L’absència
de reconeixement oficial ha estat criticada des de diversos sectors
(incloent-hi el Justícia de Aragón) que retreuen al govern regional la
no-aplicació de l’article 3.2. de la Constitució espanyola que preveu
que les llengües altres que el castellà  siguin igualment oficials
en les comunitats autònomes respectives, d’acord amb els seus estatuts
d’autonomia. En aquest sentit, el gener de 1993 el Justícia de Aragón va
considerar que aquesta situació constituïa una clara discriminació
respecte de l’estatus oficial de les llengües pròpies d’altres
comunitats autònomes. També va criticar el govern aragonès per no haver
adoptat, seguint l’exemple d’altres comunitats autònomes, clares
disposicions a favor de l’ús, ensenyament i difusió de les llengües
d’Aragó.

 

4.
Presència i ús del català per sectors

4.1.
Ensenyament

Tot i que
el Ministeri de Cultura espanyol és globalment responsable de la política
educativa a l’Aragó, el govern autònom exerceix algunes competències
d’acord amb el que disposa l’Estatut d’autonomia  d’Aragó i la
Constitució espanyola. Des de 1984 s’han signat diversos acords entre el
Ministeri i el govern aragonès pel que fa a l’ensenyament del català, en
virtut dels quals les escoles poden oferir classes de català durant
l’horari escolar normal quan els pares dels alumnes en facin la demanda
per escrit.

Alguns
centres d’ensenyament pre-escolar ofereixen classes facultatives de català
però la llengua vehicular hi continua essent el castellà en la mesura
que la manca de reglamentació oficial deixa l’elecció de la llengua de
les classes al professor.

L’ensenyament
del català s’ha incrementat considerablement a primària i secundària
des de la introducció de les classes de català al curs 1984-1985. El
nombre d’escoles que ofereixen aquestes classes ha passat de 12 a 26 entre
1984 i 1991 i el nombre d’alumnes de 791 a 2.593. Pel que fa a
l’ensenyament primari i el primer cicle de secundària, el curs 1989-90
aproximadament 65% dels alumnes assistien a les classes de català a raó
de 2 hores setmanals. Quant al segon cicle de secundària, el mateix any
entre 15 i 25% dels alumnes dels instituts i dels centres de formació
professional assisteixen a les classes de català a raó d’1 o 2 hores
setmanals.

No
obstant això, el català no s’utilitza mai per impartir altres
assignatures atès que menys del 20% del professorat té competència lingüística
en català. De més a més, molt pocs manuals escolars en català són
editats pel govern regional i els professors han de recórrer al material
editat a Catalunya.

L’absència
de centres d’ensenyament superior a la Franja provoca que la majoria dels
estudiants cursin els seus estudis a les universitats catalanes o
aragoneses. D’uns anys ençà, es poden seguir cursos de català a la
facultat de lletres de l’Escola de Formació de Professorat de la
Universitat de Saragossa.

4.2
Autoritats judicials

L’ús del
català a l’administració de Justícia és totalment nul. Es tracta d’un
dels sectors més oposats a la introducció de llengües altres que el
castellà. Només aquelles persones que desconeguin el castellà tindrien
en teoria el dret a expressar-se en la seva llengua a través d’un intèrpret,
la qual cosa no es produeix mai atès que tothom sap el castellà. També
en teoria, el dret civil aragonès permet, en les relacions jurídiques
entre particulars, la introducció d’una clàusula precisant la llengua de
comunicació, a la vegada que el codi de comerç estableix la validesa
dels contractes sigui quina sigui la llengua utilitzada. Tot i així, la
utilització pública de qualsevol document redactat en una llengua altra
que el castellà requereix ser traduït a aquesta llengua.

4.3
Autoritats i serveis públics

No
s’utilitza pràcticament mai el català en les relacions entre
l’administració central delegada i els ciutadans. Pel que fa a
l’administració regional, l’ús oficial del català només és real en
les relacions entre l’oficina del Justícia de Aragón i els ciutadans que
hi presenten les seves queixes tot i que és possible adreçar-se oralment
en català als funcionaris de l’administració autonòmica i local, encara
que l’ús escrit continua essent una excepció).

En tant
que el català no és llengua oficial a l’Aragó, els topònims només
consten en la seva forma castellana d’acord amb una llei del govern
central de 1985. Tot i que la legislació actual ho permeti, l’adopció de
la forma catalana de noms i cognoms continua topant amb molts entrebancs .
El castellà també és la llengua dominant en els rètols oficials de les
carreteres i dels carrers de  les poblacions, encara que,
excepcionalment, es facin servir ròtuls bilingües en alguns pobles.

4.4
Mitjans de comunicació i tecnologies de la informació

D’acord
amb l’Estatut d’autonomia de l’Aragó, el govern aragonès pot exercir les
seves competències en aquest sector i ha creat la Corporació Aragonesa
de Ràdio i televisió (1987), el reglament de la qual preveu el respecte
del pluralisme cultural i lingüístic de l’Aragó i la promoció de la
cultura aragonesa i de les altres "modalitats lingüístiques".
Això no obstant, els mitjans de comunicació que depenen del govern autònom
no utilitzen mai el català. Cal destacar, però, que el fet de poder
rebre els programes de ràdio i televisió provinents de Catalunya i del
País Valencià ha contribuït a intensificar la identitat lingüística
dels habitants de la Franja i a familiaritzar-los amb el català estàndard.

Pel que
fa a la premsa diària, no existeix cap diari totalment o parcialment
redactat en català, tot i que en algunes poblacions és possible comprar
la premsa catalana, especialment la premsa comarcal de Lleida.

Hi ha, en
canvi, algunes publicacions periòdiques editades per associacions
culturals locals que són redactades majoritàriament en català, com ara
Desperta Ferro, Batecs, i Sorolla’t. Com en el cas de la premsa diària,
també és possible comprar publicacions periòdiques catalanes en algunes
poblacions de la Franja.

Només
algunes emissores de ràdio municipals emeten alguns programes en català,
tot i que l’escassetat de programes queda compensada per la recepció de
les emissions de les emissores catalanes i valencianes. El mateix
comentari val per a la televisió en la mesura que només la instal.lació
de repetidors per part d’algunes associacions culturals de la Franja
permet accedir a la programació en català.

4.5
Producció i indústries culturals

La
producció editorial en català és molt escassa a la Franja. Tot i la
manca de dades concretes, sembla que la majoria dels llibres publicats són
reculls de poemes i contes populars, i alguna novel.la. Tot i així, convé
destacar que la Franja ha donat alguns escriptors rellevants a la
literatura catalana actual, com ara Jesús Moncada, Hèctor Moret o Josep
Antoni Chauvell. També existeix un premi literari de literatura juvenil
(Premi Desperta Ferro) que una associació privada atorga cada any. Pel
que fa al sector musical, l’ús del català es limita a la música
tradicional, al cant coral i a les gravacions dels cantants Anton Abad i
Tomàs Bosque.

4.6.Sector
sòcio-econòmic

L’ús
informal del català és bastant extès en certs sectors laborals com ara
l’agricultura i els llocs de treball de contacte amb el públic (comerços,
hotels, sucursals bancàries) tot i que el coneixement del català no és
pràcticament mai un requisit per poder accedir a una feina.

El català
és pràcticament absent del món d ela publicitat en la mesura que només
la publicitat d’algunes festes locals i d’empreses catalanes és redactada
en català.

4.7
Ús familial i social del català

La
majoria dels pares (principalment fora dels nuclis més urbanitzats)
continua de transmetre el català als seus fills i sembla ser que la tendència
a parlar castellà als fills hagi minvat al llarg dels últims anys. Tot i
així, una enquesta portada a terme el 1991 indica que el castellà
continua essent la llengua de l’escola a pesar de la introducció de les
classes de català. D’altra banda, el castellà continua tenint el paper
de llengua de prestigi en tota la regió.

Els
habitants de la Franja tenen la sensació d’assistir a una lenta recessió
del català. Les actituds diglòssiques que fins i tot afecten alguns
defensors de la normalització del català són difícils d’extirpar. Les
relacions su jectives entre llengua i identitat presenten nombroses ambigüitats:
molts habitants de la Franja creuen que existeix una certa contradicció
entre la fidelitat a la llengua catalana i la seva identitat aragonesa,
tot i que sembla que la influència de les emissions de ràdio i televisió
provinents de Catalunya i el País Valencià estigui produint un increment
del sentiment de pertinença a una comunitat lingüística més extensa.

4.8
Relacions transfrontereres

Tot i la
proximitat de Catalunya i del País valencià, els intercanvis amb la
Franja són escassos i els seus habitants tenen tot sovint la sensació
d’haver estat deixats de banda per la resta de la comunitat
catalanoparlant. De més a més, l’estat actual de les diferents xarxes de
comunicació facilita més els contactes amb l’Aragó que no pas amb
Catalunya.


Font : Euromosaic



1

Comentaris tancats a Dades generals sobre el català a la Franja

El català a la Franja (1981-2004)




 

Bibliografia selectiva consultable al Centre de Documentació de la Secretaria de Política
Lingüística


LLIBRES I PARTS DE LLIBRES

 

Història, política i cultura

 

Al peu del canó /
Antoni Bengochea. – A: " De fronteres i mil·lennis: la Franja, any 2001:
Jornades Científiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Institut d’Estudis
Catalans. Jornades Científiques (2001)Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003. – p. 49-53

 

El Moviment associatiu / Hèctor Moret Coso. – A: " De
fronteres i mil·lennis: la Franja, any 2001: Jornades Científiques de
l’Institut d’Estudis Catalans. Institut d’Estudis Catalans. Jornades
Científiques (2001)Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003. – p. 115-129

 

La Franja de Ponent. Dels orígens / Joaquim Monclús i Esteban. – A:
" De fronteres i mil·lennis: la Franja, any 2001: Jornades Científiques de
l’Institut d’Estudis Catalans. Institut d’Estudis Catalans. Jornades Científiques
(2001)Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003. – p. 75-79

 

Viatge a la frontera de Ponent: itinerari geogràfic i literari per la Noguera Ribagorçana
/ Joan Tort i Donada. – Lleida: Pagès, 1998.
– 362 p. – (Guimet; 27). – ISBN: 84-7935-493-3

 

El Conflicte catalanoaragonès pel territori de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta, en els
segles XIII i XIV
/ Josep Serrano Daura; amb apèndixs transcrits per M.
Lluïsa Cases, Mercè Gras … [et al.]. – Ascó : Ajuntament d’Ascó, 1997. – 159 p., 1 f. de map. – ISBN:
84-922616-1-7

 

Joglares de frontera: la cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon /
Màrio Sasot Escuer. – Zaragoza: Diputación General de Aragón. Departamento de
Educación y Cultura, 1997. – 228 p.
– (Literaturas de Aragón. Serie en Lengua Catalana; 9). – ISBN: 84-7753-638-4

 

La gent del Matarranya / J. J. Rovira Climent. – Barcelona:
Columna, 1996. – 80 [18] p. –
(Tresmall; 3). – ISBN: 84-8300-167-5

 

Gaspar Torrente: entre Catalunya i l’Aragó / Enric Julià Danés;
[pròleg de Josep Benet]. – [Barcelona]: Xarxa Cultural, 1988. – 204 p. : il. ; 17 cm. – (Llibres de ponent; 2). – ISBN:
84-86487-05-3

 

La Franja de Ponent avui / Joaquim Monclús i Esteban. – Barcelona:
El Llamp, 1983. – 126 p. – (La
Franja). – ISBN: 84-86066-23-9

 

Sociolingüística

 

De Fronteres i mil·lennis: la Franja, any 2001 / editor: Ramon
Sistac i Vicén. – Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, 2003. – 159 p., taules, maps. ; 24 cm. – (Sèrie Jornades
científiques; 12). – ISBN: 84-7283-709-2

 

Diversitat i política lingüística en un món global / Miquel Pueyo,
Albert Turull. – Barcelona: UOC: Pòrtic, 2003.
– 192 p. ; 24 cm.
– (Àgora; 18). – ISBN: 84-7306-865-3(Pòrtic); ISBN: 84-8318-296-3(UOC)

 

L’Eclosió del català a la Franja : una percepció (1975-2000) /
Francesc Ricart i Orús. – A: " De fronteres i mil·lennis: la Franja, any
2001: Jornades Científiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Institut
d’Estudis Catalans. Jornades Científiques (2001)Barcelona: Institut d’Estudis
Catalans, 2003. – p. 93-113

 

L’Esclat d’un espai comú : a Lleida, l’Estudi General / Joan J.
Busqueta Riu. – A: " De fronteres i mil·lennis: la Franja, any 2001:
Jornades Científiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Institut d’Estudis
Catalans. Jornades Científiques (2001)Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003. – p. 61-74

 

La Franja com a metàfora / Mercè Ibarz i Ibarz. – A: " De
fronteres i mil·lennis: la Franja, any 2001: Jornades Científiques de
l’Institut d’Estudis Catalans. Institut d’Estudis Catalans. Jornades
Científiques (2001)Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003. – p. 55-60

 

El Paper de l’Església. Algunes aportacions per a l’estudi de la
presència del català a les parròquies catalanòfones d’Aragó que van pertànyer a
la diòcesi de Lleida
/ Alfred Agustí i Ferreny. – A: " De fronteres i
mil·lennis: la Franja, any 2001: Jornades Científiques de l’Institut d’Estudis
Catalans. Institut d’Estudis Catalans. Jornades Científiques (2001)Barcelona:
Institut d’Estudis Catalans, 2003. –
p. 81-92

 

Perspectives del català a Aragó / Artur Quintana i Font. –  A: " De fronteres i mil·lennis: la
Franja, any 2001: Jornades Científiques de l’Institut d’Estudis Catalans.
Institut d’Estudis Catalans. Jornades Científiques (2001)Barcelona: Institut
d’Estudis Catalans, 2003. – p. 7

 

Visions endògenes : des d’Aragó / Mercè Llop i Alfonso. – A: "
De fronteres i mil·lennis: la Franja, any 2001: Jornades Científiques de
l’Institut d’Estudis Catalans. Institut d’Estudis Catalans. Jornades
Científiques (2001)Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003. – p. 27-33                 

 

Visions exògenes : des de Catalunya / Joan A. Argenter i Giralt. –
A: " De fronteres i mil·lennis: la Franja, any 2001: Jornades Científiques
de l’Institut d’Estudis Catalans. Institut d’Estudis Catalans. Jornades
Científiques (2001)Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003. – p. 21-26       

 

Informe sobre política lingüística: any 2000 / Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política
Lingüística, 2001. – 140 p : il. ; 30 cm

 

La Catalanitat de la Franja de Ponent: crònica de 20 anys / Joaquim
Monclús i Esteban. – Barcelona : Thassàlia, 1999. – 179 p. – ISBN: 84-8237-101-0

 

La Llengua catalana al tombant del mil·lenni: aproximació
sociolingüística
/ edició i pròleg de Miquel Àngel Pradilla. – Barcelona:
Empúries, 1999. – 290 p. ; 21 cm. – (Biblioteca
universal Empúries; 129). – ISBN: 84-7596-677-2 TOPOGRÀFIC:

 

Llengües en contacte i actituds lingüístiques: el cas de la frontera
catalano-aragonesa
/ Àngel Huguet, Jordi Suïls. – Barcelona: Horsori, 1998. – 87 p. – (Quaderns per a
l’anàlisi; 11). – ISBN: 84-85840-70-4

 

Contacte entre llengües i educació: un estudi comparatiu de les
actituds lingüístiques en escolars de Catalunya u de l’Aragó catalanòfon
/
Ilerda (Pseudònim d’Àngel Huguet Canalís i Jordi Suïls Subirà). – Belver:
[mecanoscrit inèdit], 1997. – 102 p.

 

Bilingüismo y enseñanza en Aragón: un análisis del rendimiento
lectoescritor en las comarcas bilingües
/ Juan Martínez Ferrer. – Zaragoza:
Edizions de l’Astral, 1995. – 268 p.
– (Cuadernos de cultura aragonesa; 20). – ISBN: 84-87333-19-2

 

El Coneixement lingüístic dels escolars de la Franja: conclusions de la
seva avaluació
/ Angel Huguet Canalis. – Lleida: Universitat de Lleida.
Institut d’Estudis del Baix Cinca, 1995.
– 135 p. – ISBN: 84-87861-14-8

 

Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de
Aragón
/ Ma. Antònia Martín Zorraquino, Ma. Rosa Fort Cañellas, Ma. Luisa
Arnal Purroy, Javier Giralt Latorre. – Zaragoza: Universidad de Zaragoza.
Departamento de Lingüística General e Hispánica, 1995. – 2 vols. – (Gramaticalia; 2). – ISBN: 84-600-9148-1

 

Franja, frontera i llengua: conflictes
d’identitat als pobles d’Aragó que parlen català
/ Josep L. Espluga,
Arantxa Capdevila; pròleg d’Artur Quintana. – Lleida: Pagès, 1995. – 188 p. ; 24 cm. – (Guimet; 8). – ISBN:
84-7935-282-5

 

Una anàlisi de la situació sociolingüística a Benabarre / Maria
Camps i Ribalta, pseudònim de Rafael Marín Gálvez. – [s.l.]: [mecanoscrit
inèdit], 1995. – 27 p

 

A la recerca d’identitat a una terra de frontera: estudi
sociolingüístic a l’Aragó catalanòfon
/ Estudi realitzat per Josep L.
Espluga Trenc i Arantxa Capdevila Gómez. – Barcelona: mecanoscrit inèdit, 1994. – 223 p

 

El Català a l’Aragó / Núria Fernández i Serchs. – [s.l.]:
[mecanoscrit inèdit], 1993. – 19 p

 

La Llengua als Països Catalans / coordinador: Isidor Marí. –
Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1992.
–  122 p. – (Polítiques; 2). – ISBN:
84-85557-32-8

 

Vitalitat lingüística subjectiva dels joves de la Ribagorça Oriental:
[treball de curs assignatura "Sociolingüística catalana" UB
1991-1992]
/ Marta Lacorte; [professor Emili Boix]. – [Barcelona]: [treball
de curs UB inèdit], 1992. – 18 p. ; 30 cm

 

Bilingüisme social al Baix Cinca: una anàlisi des de la perspectiva
escolar
/ Àngel Huguet. – Calaceit: Institut d’Estudis del Baix Cinca, 1991. – 86 p. – (La Sitja; 9). – ISBN:
84-87861-02-4

 

Construir l’espai català de comunicació / Josep Gifreu, director;
Maria Corominas, coordinació. – Barcelona: Centre d’Investigació de la
Comunicaió, 1991. – 295 p. ; 22 cm. – (Estudis i
recerques; 5). – ISBN: 84-393-1770-0

 

El Debat del català a l’Aragó: 1983 – 1987 / Bada Panillo, José R.
– Terol : Associació Cultural del Matarranya. Centre dÉstudis del Baix Cinca, 1990. – 208 P. – (La Gabella; 1). –
ISBN: 84-87580-017

 

El Català a l’Aragó / Selecció i edició a cura de: Artur Quintana.
– Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1989.
– 245 p. – ISBN: 84-7256-327-8

 

La Llengua d’un poble / Pere Jofre; Rafael Castellanos; Francesc
Codina… et al. – Barcelona: La Magrana, 1984.
– 371 p. – (Quaderns d’alliberament; 8/9). – ISBN: 84-7410-148-4

 

Calasanz / Antonio Alós Pascáu. – [s.l.] : [S.n.], 1981. – 111 p

 

Llengua i literatura

 

La Literatura catalana a Aragó : d’un trist ermot cultural a una
realiat en ebullició
/ Màrio Sasot Escuer. – A: " De fronteres i
mil·lennis: la Franja, any 2001: Jornades Científiques de l’Institut d’Estudis
Catalans. Institut d’Estudis Catalans. Jornades Científiques (2001)Barcelona:
Institut d’Estudis Catalans, 2003. –
p. 35-48

 

Enciclopèdia de la llengua catalana / director, Francesc Vallverdú;
coordinador, Jordi Bañeres. – Barcelona: Edicions 62, 2001. – 429 p. : il. col. ; 30 cm. – ISBN: 84-297-5026-6

 

Jornades de la
Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a la
Franja
/ [l’edició … a cura de Josep Vallverdú]. – Barcelona : Institut
d’Estudis Catalans; Calaceit: Associació Cultural del Matarranya, 1999. – 127 p. ; 24 cm. – ISBN: 84-7283-456-5

 

Aspectos gramaticales de las hablas de la Litera, Huesca / Javier
Giralt Latorre. – Zaragoza: Institución "Fernando el Católico", 1998. – 425 p., map. ; 24 cm. – (Publicación de la Institución Fernando
el católico; 1893. – ISBN: 84-7820-403-2

 

Indagacions sobre llengua i literatura catalanes a l’Aragó / Hèctor
Moret. – Calaceit: Associació Cultural del Matarranya. Institut d’Estudis del
Baix Cinca, 1998. – 182 p. – (La
Gabella; 7). – ISBN: 84-88477-13-9

 

Toponimia: más allá de las fronteras lingüísticas / Javier Terrado,
ed. – Lleida: Universitat de Lleida, 1998.
– 122 p. ; 21 cm.
– (Quaderns de sintagma; 2). – ISBN: 84-89727-86-4

 

La Franja de la Franja: la parla de la Vall de Benasc, on el català és
patuè
/ Antoni Babia. – Barcelona: Empúries, 1997. – 387 p. – (Biblioteca universal Empúries; 102). – ISBN:
84-7596-551-2

 

Aproximació descriptiva a la llengua de Saidí / Hèctor Moret i
Màrio Sasot. – Calaceit\Saidí: Institut d’Estudis del Baix Cinca-I.E.A. :
Ajuntament de Saidí, 1996. – 93 p. –
(La Sitja; 15). – ISBN: 84-87861-20-2

 

Sobre la llengua de Mequinensa / Hècotr Moret. – Calaceit :
Institut d’Estudis del Baix Cinca-I.E.A. : Ajuntament de Mequinensa\Govern
d’Aragó. Departament d’Educació i Cultura, 1996.
– 148 p. – (La Sitja; 11). – ISBN: 84-87861-19-9

 

Estudi descriptiu de la llengua de Fraga / Hèctor Moret i Josep
Galan. – Calaceit: Institut d’Estudis del Baix Cinca-I.E.A. : Ajuntament de
Fraga, 1995. – 115 p. – La Sitja;
13. – ISBN: 84-87861-15-6

 

Garba: mil paraules de Calaceit / Miquel Blanc; amb la
col·laboració de Joaquim Martí; pròleg d’Antoni Ferrando. – Barcelona: Columna,
1994. – 206 p. ; 21 cm. – ISBN: 84-7809-708-2

 

The Castilian-catalan border in the Baix Cinca (Aragon): a lexical
study: a dissertation submitted in partial fulfillment of the requirements for
the degree of Doctor of Philosophy (Romance Languages and Literatures: Romance
Linguistics) in the University of Michigan: 1986
/ Paul Edward O’Donnell. –
Michigan: University of Michigan. Department of Romance Languages and
Literatures. Romance Linguistics [mecanoscrit inèdit], 1986. – 200 p

 

Contalles: així parlem a les comarques de la Franja / Teresa
Claramunt i Adell. – Zaragoza: Diputación General de Aragón, Departamento de
Cultura y Educación, DL 1985. – 149
p. ; 20 cm.
– (Pa de casa; 1). – ISBN: 84-505-0608-5

 

Estudis lèxics de la parla de Fraga / J. Galan. – [Fraga?] : AFRAGA
Institut d’Estudis Fragatins, 1985.
– [21] p. ; 22 cm.
– (La sitja)

 

La Nostra llengua : gramàtica de llengua catalana / Artur Quintana.
– Zaragoza: Diputación General de Aragón, Departamento de Cultura y Eduación,
DL 1984. – 262 p. ; 20 cm. – (Pa de casa; 3). –
ISBN: 84-505-0607-7

 

El Dialecto de Tamarite de Litera / por Joaquín de Carpi y Zaidin y
Joaquín de Carpi y Cases. – Tamarite de Litera: Ayuntamiento, DL 1981. – XI, 195 p. ; 25 cm. – ISBN: 84-500-4219-4

 

Ensenyament de llengua

 

Així s’escriu a la Franja: (antologia comentada d’autors de l’Aragó
catalanòfon)
/ Mario Sasot Escur. – Institut d’Estudis del Baix Cinca :
Associació de Consells Locals de la Franja\Associació Cultural de la
Matarranya, 1995. – 129 p. – (La
Gabella ; 3). – ISBN: 84-920348-0-7

Actes de la I
Jornada de l’Ensenyament del Català d’Aragó: Palau Montcada
Fraga: 4 de maig de 1991
/ Fraga: Centro de Profesores de Monzón. Extensión
de Fraga, 1991. – 55 p

 

Dret i legislació

 

La Inferioritat jurídica de la llengua catalana. La situació jurídica a
Aragó
/ Juli Pallarol i Sánchez. – A: " De fronteres i mil·lennis: la
Franja, any 2001: Jornades Científiques de l’Institut d’Estudis Catalans.
Institut d’Estudis Catalans. Jornades Científiques (2001)Barcelona: Institut
d’Estudis Catalans, 2003. – p.
115-129

 

Informe del Justicia de Aragón sobre las lenguas minoritarias en Aragón
/ Justicia de Aragón. – Zaragoza: Justicia de Aragón, 1993. – 26 f

 

 

REVISTES I ARTICLES DE REVISTES

 

Història, política i cultura

 

Mequinensa : les penyes de la Santa / Hèctor Moret. – A: "
Societat d’onomàstica: butlletí interior", núm. 92 (març 2003). – Lleida:
Institut d’Estudis Ilerdencs, Fundació Política de la Diputació de Lleida:
Universitat de Lleida, 2003. – p. [307]-314

 

Desperta Ferro!: revista de la Franja / Tamarit de Llitera:
Associació de Consells Locals de la    

 

Sociolingüística

 

El Català i la
Franja. Mite i realitat
/ per Ramon Sistac. – A: "
Serra d’or", núm. 530 (febrer 2004), p. 23-26. – Barcelona : Abadía de
Montserrat, 2004. – ISSN: 0037-2501

 

Normalització lingüística al Matarranya, primeres passes en la bona
direcció
/ Lluís Rajadell. – A: Temps de franja", núm. 33 (gener
2004), p. 15. – Calaceit: Associació Cultural del Matarranya; Fraga: Consells
Locals de la Franja, 2004. – ISSN:
1695-7709

 

L’Aragó, un país català frustrat? / Xavier Sebastià. – A: "
Temps de franja", núm. 27 (maig 2003), p. 19. – Calaceit : Associació
Cultural del Matarranya ; Fraga : Consells Locals de la Franja, 2003. – ISSN: 1695-7709

 

Josep A. Chauvell, alcalde d’Alcampell i vicepresident de la comarca de
la Llitera : "Usarem el català amb normalitat a les institucions
locals"
/ Josep Espluga. – A: " Temps de franja", núm. 30
(setembre-octubre 2003), p. 10-11. – Calaceit : Associació Cultural del
Matarranya ; Fraga: Consells Locals de la Franja, 2003. – ISSN: 1695-7709

 

Les Dades eloqüents del Manifest de Mequinensa / J. A. Carrégalo. –
A: " Temps de franja", núm. 26 (abril 2003), p. 14-15. – Calaceit :
Associació Cultural del Matarranya ; Fraga : Consells Locals de la Franja, 2003. – ISSN: 1695-7709

 

La Defensa del català, objectiu prioritari del CERI / CERI. – A:
" Temps de franja", núm. 27 (maig 2003), p. 13. – Calaceit :
Assoiació Cultural del Matarranya ; Fraga : Consells Locals de la Franja, 2003. – ISSN: 1695-7709

 

Pel català com a llengua apolítica a la Franja / Cristina Reales. –
A: " Temps de franja", núm. 28 (juny 2003), p. 19. – Calaceit :
Associació Cultural del Matarranya ; Fraga : Consells Locals de la Franja, 2003. – ISSN: 1695-7709

 

Sobre les actituds vers les llengües i les polítiques lingüístiques
/ Àngel Huguet. – A: " Temps de franja", núm. 31 (novembre 2003), p.
16-17. – Calaceit: Associació Cultural del Matarranya; Fraga:     

Consells Locals de la Franja, 2003. – ISSN: 1695-7709

 

Subvencions de patrimoni lingüístic : la "Cendrolina"
dels ajuts a la Franja
/ Marià Àlvarez. – A: " Temps de franja",
núm. 28 (juny 2003), p. 16. – Calaceit : Associació Cultural del Matarranya;
Fraga: Consells Locals de la Franja, 2003.
– ISSN: 1695-7709

 

Entitats per la llengua catalana : observacions sobre  l’arxiu i la base de dades d’entitats per la
llengua
/ per Efrem Sebastià i Ortigosa. – A: " Noves SL" (tardor
01), p. 33-43. – Barcelona : Institut de Sociolingüística Catalana, 2001. – ISSN: 1695-3711. – REC.
ELECTR.: http://www.gencat.net/presidencia/llengcat/noves/index.htm

 

Les Actituds lingüístiques en els escolars de la frontera
catalanoaragonesa
/ Àngel Huguet Canalís, Jordi Suïls Subirà, i Judit
Carulla. – A: " Treballs de sociolingüística catalana", núm. 14/15
(2000), p.  169-177. – València : Eliseu
Climent, 2000. – ISSN: 0211-0784

 

Temps de franja: revista de les comarques catalanoparlants d’Aragó
/ Calaceit: Assoiació Cultural del Matarranya; Fraga: Consells Locals de la
Franja, 2000– 30 cm. – ISSN: 1695-7709

 

Aproximació descriptiva a l’Aragó catalanòfon / Hèctor Moret. – A:
" Treballs de sociolingüística catalana", núm. 13 (1997), p.
39-48". – València : Eliseu Climent, 1997.
– ISSN: 0211-0784

 

Influència del prestigi de les llengües en les actituds lingüístiques
dels escolars : el cas de Catalunya i l’Aragó catalanòfon
/ Àngel Huguet,
Jordi Suïls. – A: " Llengua i ús", núm. 10 (3r quad. 1997), p. 52-57.
– Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1997. – ISSN: 1134-7724

 

Catalans aragonesos, perjurs i galavernos. L’articulació de les
identitats col·lectives a la frontera occidental de la llengua
/ Arantxa Capdevila
Gómez, Josep L. Espluga Trenc. – A: " Revista de Catalunya", núm. 110
(setembre 1996), p. 19-30. – Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, 1996. – ISSN: 0213-5876

 

Franja, frontera i llengua : Conflictes d’identitat als pobles d’Aragó
que parlen català. Josep Lluís Espluga, A. Capdevila [ressenya]
/ Marc
Leprêtre. – A: " Llengua i ús", núm. 6 (2n quad. 1996), p. 64. –
Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1996. – ISSN: 1134-7724

 

La Franja d’Aragó. La situació sociolingüística als territoris de
llengua catalana (II)
/ Marc Leprêtre. – A: " Llengua i ús",
núm.  5 (1r quad. 1996), p. 55-59. –
Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1996. – ISSN: 1134-7724

 

L’Edició en català a l’Aragó / per Hèctor Moret. – A: " Serra
d’or", núm. 409 (gener 1994), p. 50-51. – 
Barcelona : Abadía de Montserrat, 1994.
– ISSN: 0037-2501

 

La Presència del català a la premsa aragonesa / per Hèctor Moret. –
A: " Serra d’or", núm. 389 (maig 1992), p. 29-31. – Barcelona :
Abadía de Montserrat, 1992. – ISSN:
0037-2501

 

El Català a l’Aragó : balanç de la democràcia / Artur Quintana. –
A: " Revista de Catalunya", núm. 19 (maig 1988), p. [44]-57. –
Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, 1988.
– ISSN: 0213-5876

 

Llengua i literatura

 

Aportacions a l’onomàstica catalana: actes del XXVI Col·loqui de la
Societat d’Onomàstica
/ edició a cura d’Albert Turull. – A: " Societat
d’onomàstica: butlletí interior", núm. 92 (març 2003). – Lleida: Institut
d’Estudis Ilerdencs, Fundació Política de la Diputació de Lleida: Universitat
de Lleida, 2003

 

Els Noms de casa en una microàrea dialectal de l’Aragó catalanòfon
/ Javier Giralt Latorre. – A: " Societat d’onomàstica: butlletí
interior", núm. 92 (març 2003). – Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs,
Fundació Política de la Diputació de Lleida: Universitat de Lleida, 2003. – p. [345]-365

 

Toponímia de la Ribagorça / Glòria Francino. – A: " Temps de
franja", núm.  24 (febrer 2003), p.
13. –  Calaceit : Assoiació Cultural del
Matarranya ; Fraga : Consells Locals de la Franja, 2003. – ISSN: 1695-7709

 

Toponímia real i
toponímia oficial a la Franja de Ponent: la Llitera
/ Núria Santiveri i
Serra, Ramon Sistac i Vicén. – A: " Societat d’onomàstica: butlletí
interior", núm. 92 (març 2003). – Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs,
Fundació Política de la Diputació de Lleida: Universitat de Lleida, 2003. – p. [301]-306

 

Un Repertori de
malnoms de Mequinensa en la segona meitat del segle XX
/ Hèctor Moret. – A:
" Societat d’onomàstica: butlletí interior", núm. 92 (març 2003). –
Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, Fundació Política de la Diputació de
Lleida: Universitat de Lleida, 2003. – p. [315]-344

 

Ensenyament de llengua

 

L’Ensenyament de la llengua catalana a l’Aragó / per Carme Alcover
i Artur Quintana. – A: " Serra d’or", núm. 530 (febrer 2004), p.
31-34. – Barcelona : Abadía de Montserrat, 2004.
– ISSN: 0037-2501

 

José Bada, exconseller de Cultura de la DGA "A la Franja s’hauria
d’accedir a l’alfabetització en català"
/ Màrio Sasot Escuer. – A:
" Temps de franja", núm. 24 (febrer 2003), p. 10-11. – Calaceit :
Assoiació Cultural del Matarranya ; Fraga : Consells Locals de la Franja, 2003. -ISSN: 1695-7709

 

Sobre l’ensenyament del català a l’Aragó / Glòria Francino Pinasa.
– A: " Escola catalana", núm. 400 (maig 2003), p. 46-47. – Barcelona
: Omnium Cultural, 2003. – ISSN:
1131-6187

 

 
DOCUMENTACIÓ
PERIODÍSTICA

 

Podeu consultar la base de dades de
premsa del Centre de Documentació en Sociolingüística, on trobareu notícies,
articles d’opinió, editorials i altra documentació periodística relacionada amb
aquest tema, des de l’any 2000 fins a l’actualitat.

http://www.gencat.net/presidencia/llengcat/cds/bdpremsa.htm

 

 
LLOCS WEB

 

Associació Cultural
del Matarranya
[Recurs consultat el 13 de maig de 2004]

Web dedicada a la defensa i a la promoció de la cultura de la Comarca
del Matarranya, a l’estudi i la divulgació de la història, la geografia, la
cultura i les tradicions pròpies de la comarca. Inclou un
apartat dedicat a la llengua i a les llengües minoritàries. Accès als articles
del darrer número de la
publicació Sorolla’t.

http://www.matarranya.com/ascuma/

 

El Català a la Franja [Recurs consultat el 13 de maig de 2004]

Conté informació sociolingüística
(i també social i lingüística) de les comarques de llengua catalana i
administració aragonesa. S’inclou una base de dades amb la bibliografia que
tracta totalment o parcialment les llengües a Aragó, notícies
sociolingüístiques, articles apareguts a la premsa, fòrum d’opinió
sociolingüístic i documents sobre el català a la Franja

http://www.mallorcaweb.net/catalarago/

 

El
Català a la Franja d’Aragó
/ Institut de
Sociolingüística Catalana [Recurs consultat el 13 de maig de 2004]

Inclòs dins el lloc web de l’Euromosaic. Estat de la qüestió
del català a la Franja d’Aragó. Disponibles versions en francès i anglès
http://www.uoc.edu/euromosaic/web/document/catala/ca/i4/i4.html

 

Dades generals sobre el català a la Franja [Recurs consultat el 13
de maig de 2004]

Conté una descripció geogràfica, demogràfica i lingüística de la
Franja, informació sobre la història general de la regió i de la llengua, l’
estatus jurídic i polítiques oficials i la presència i ús del català per
sectors (mitjans de comunicació, serveis públics, autoritats judicials,
ensenyament…)

http://www.geocities.com/AntavianaDigital/Dades/resum3.htm

 

Franja de Ponent [Recurs
consultat el 13 de maig de 2004]

Llistat de llocs web extrets del Google sobre el català a la Franja de
Ponent.

http://directory.google.com/Top/World/Catal%C3%A0/Regional/Franja_de_Ponent/

 

La Franja de Ponent [Recurs
consultat el 13 de maig de 2004]

Inclou notícies periodístiques i
documents en format PDF sobre la llengua i el territori i sobre el català de la
Ribagorça.

http://www.racocatala.com/~franjadeponent/

 

Franja de Ponent [Recurs consultat el 14 de maig de 2004]

Web del Consorci de Normalització
Lingüística. Conté enllaços.

http://www.cpnl.org/recursos/rec084.htm

 

Franja de Ponent [Recurs consultat el 14 de maig de 2004]

Llistat de recursos sobre
l’ensenyament, els mitjans de comunicació, la música, els viatges i el turisme
de la Franja de Ponent. També inclou enllaços sobre el català al Baix Cinca, a
la Llitera, al Matarranya i a la Ribagorça.

http://www.republique-des-lettres.com/annuaire/lien/World/Catal%C3%A0/Regional/Franja_de_Ponent/

 

Què sabem del català a la
Franja? Revisió demolingüística
/ Natxo Sorolla [Recurs consultat el 14 de maig de
2004]

Article elaborat a partir d’una comunicació duta a terme per
Natxo Sorolla on es revisen les dades empíriques sobre el català a Aragó i es
plantejen els diferents reptes que ha d’afrontar la investigació
sociolingüística en aquest territori.

http://www.iecat.net/institucio/societats/ACSociologia/IV%20Congres%20sociologia/Informacio%20grups%20de%20treball/Grup%20de%20treball%201/natxo_sorolla.doc

 

 

 

 

 

Comentaris tancats a El català a la Franja (1981-2004)

El català a la Franja d’Aragó- III

3. Conclusió


La Franja D’aragó és
una regió principalment rural, amb unes fronteres mal definides,
que encara pateix les conseqüències del declivi demogràfic
constant que ha conegut al llarg del segle XX, la qual cosa no li permet
disposar, ara per ara, de prou instruments per defensar la seva llengua.

El prestigi social del castellà,
unes actituds diglòssiques molt arrelades i les relacions ambígües
entre lleialtat lingüística i identitat regional han portat
la majoria dels habitants de la Franja ha acceptar la preponderància
del castellà i a percebre la seva llengua com a un instrument de
comunicació merament local i familiar.

Fins ara, el govern aragonès
ha fet molt poc per corregir aquesta situació. El fet que el català
no sigui oficial a l’Aragó l’exclou de molts àmbits d’ús
on és present a les altres comunitats catalanoparlants de l’Estat.

La presència del català
clarament insuficient en l’ensenyament i l’ús del català
com a llengua vehicular del sistema escolar no permeten garantir als joves
que segueixen les classes facultatives de català un nivell de competència
en català que els permeti utiloitzar la seva llengua d’acord amb
les necessitats de la societat actual. D’aquí que la transmissió
intergeneracional del català, que fins ara semblava assegurada,
corri el perill de desaparéixer.

http://www.uoc.es/euromosaic/web/document/catala/ca/i4/i4.html

Institut de Sociolingüística Catalana

Comentaris tancats a El català a la Franja d’Aragó- III

Biblioteca d’Areny

Responsable: Sílvia Quintana Llevot

ADREÇA:
  • Avenida Ribagorzana, s/n
    Arén/Areny
TELEFONOS:
  • Telèfon: 974 542077
    Fax:      974 542134
E-MAIL:
  • arenbiblioteca@terra.es
OBSERVACIONS:

Llibres: 4.962

Documents Audiovisuals: 128

Lectors: 254

Telecentre: Sí

Internet: Sí

Ordenadores accés públic: 0

Fotocopiadora: No

Horari: de 9 a 14 i 18,30 20,30 (dv) – 9 a 14 (dll a dj)

Comentaris tancats a Biblioteca d’Areny

Ayuntamiento de Areny (Huesca) y DPH desarrollan varias obras de mejora del suministro de agua potable en el municipio

El Ayuntamiento de Arén y la Diputación Provincial
de Huesca van a desarrollar en esta localidad Altoaragonesa varias
obras de mejora del suministro de agua de boca que beneficiarán a
diferentes núcleos del término municipal.

Una d’aquestes obres, tretes a licitació pel municipi, és la captació
d’aigua potable i bombament al dipòsit de la localitat de Areny (Huesca)
per tramitació urgent, oberta i per concurs. El pressupost base de
licitació és de 93.095,85 euros, i el termini d’execució de tres mesos.
El tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Areny, Antonio Ferrer, va
explicar en declaracions a EuropaPress: "aquesta actuació consisteix a
realitzar una captació d’aigua des del riu Noguera-Ribagorzana fins al
nucli de Areny, on viuen unes 300 persones".

Aquest sistema s’utilitzarà només per a casos d’emergència, com pot ser
l’època estival, després d’haver sofert una tempesta, quan l’aigua queda
tèrbola i cal utilitzar el dipòsit. Segons va comentar Ferrer, el
dipòsit té una capacitat limitada, especialment a l’estiu quan la
població es duplica o triplica.
Les obres es realitzaran en les pròximes setmanes amb l’objectiu que
estiguin finalitzades per a Setmana Santa i estiu, quan més afluència
d’habitants posseïx aquesta localitat.
Per la seva banda, la Diputació Provincial d’Osca va a finançar amb
800.000 euros les obres per a la distribució d’aigua des dels dipòsits
de Sobrecastell fins als nuclis de la zona de Cornudella, pertanyents
al terme municipal d’Areny i que habitualment s’abasteixen de deus.
L’objectiu de l’obra, que ja ha estat adjudicada, és distribuir aigua a
través d’una canonada d’uns 5.000 metres lineals i per impulsió des
dels dipòsits fins a aquesta zona i des d’ella a través d’altres
canonades fins als diferents nuclis.
El tinent d’alcalde responsable d’Obres de l’Ajuntament de Areny,
Joaquín Pallarés, va comentar a EuropaPress: "que aquesta actuació es
desenvolupa després que hagin tingut lloc dos o tres anys de sequera,
que han suposat que aquests nuclis hagin tingut problemes de
proveïment".

 

 

Comentaris tancats a Ayuntamiento de Areny (Huesca) y DPH desarrollan varias obras de mejora del suministro de agua potable en el municipio

El català a la Franja d’Aragó- II

2. Presència i ús
del català per sectors


2.1. Ensenyament

Tot i que el Ministeri de Cultura
espanyol és globalment responsable de la política educativa
a l’Aragó, el govern autònom exerceix algunes competències
d’acord amb el que disposa l’Estatut d’autonomia  d’Aragó i
la Constitució espanyola. Des de 1984 s’han signat diversos acords
entre el Ministeri i el govern aragonès pel que fa a l’ensenyament
del català, en virtut dels quals les escoles poden oferir classes
de català durant l’horari escolar normal quan els pares dels alumnes
en facin la demanda per escrit.

Alguns centres d’ensenyament pre-escolar
ofereixen classes facultatives de català però la llengua
vehicular hi continua essent el castellà en la mesura que la manca
de reglamentació oficial deixa l’elecció de la llengua de
les classes al professor.

L’ensenyament del català
s’ha incrementat considerablement a primària i secundària
des de la introducció de les classes de català al curs 1984-1985.
El nombre d’escoles que ofereixen aquestes classes ha passat de 12 a 26
entre 1984 i 1991 i el nombre d’alumnes de 791 a 2.593. Pel que fa a l’ensenyament
primari i el primer cicle de secundària, el curs 1989-90 aproximadament
65% dels alumnes assistien a les classes de català a raó
de 2 hores setmanals. Quant al segon cicle de secundària, el mateix
any entre 15 i 25% dels alumnes dels instituts i dels centres de formació
professional assisteixen a les classes de català a raó d’1
o 2 hores setmanals.

No obstant això, el català
no s’utilitza mai per impartir altres assignatures atès que menys
del 20% del professorat té competència lingüística
en català. De més a més, molt pocs manuals escolars
en català són editats pel govern regional i els professors
han de recórrer al material editat a Catalunya.

L’absència de centres d’ensenyament
superior a la Franja provoca que la majoria dels estudiants cursin els
seus estudis a les universitats catalanes o aragoneses. D’uns anys ençà,
es poden seguir cursos de català a la facultat de lletres de l’Escola
de Formació de Professorat de la Universitat de Saragossa.

2.2 Autoritats judicials


L’ús del català a
l’administració de Justícia és totalment nul. Es tracta
d’un dels sectors més oposats a la introducció de llengües
altres que el castellà. Només aquelles persones que desconeguin
el castellà tindrien en teoria el dret a expressar-se en la seva
llengua a través d’un intèrpret, la qual cosa no es produeix
mai atès que tothom sap el castellà. També en teoria,
el dret civil aragonès permet, en les relacions jurídiques
entre particulars, la introducció d’una clàusula precisant
la llengua de comunicació, a la vegada que el codi de comerç
estableix la validesa dels contractes sigui quina sigui la llengua utilitzada.
Tot i així, la utilització pública de qualsevol document
redactat en una llengua altra que el castellà requereix ser traduït
a aquesta llengua.

2.3 Autoritats i serveis públics


No s’utilitza pràcticament
mai el català en les relacions entre l’administració central
delegada i els ciutadans. Pel que fa a l’administració regional,
l’ús oficial del català només és real en les
relacions entre l’oficina del Justícia de Aragón i els ciutadans
que hi presenten les seves queixes tot i que és possible adreçar-se
oralment en català als funcionaris de l’administració autonòmica
i local, encara que l’ús escrit continua essent una excepció).

En tant que el català no
és llengua oficial a l’Aragó, els topònims només
consten en la seva forma castellana d’acord amb una llei del govern central
de 1985. Tot i que la legislació actual ho permeti, l’adopció
de la forma catalana de noms i cognoms continua topant amb molts entrebancs
. El castellà també és la llengua dominant en els
rètols oficials de les carreteres i dels carrers de  les poblacions,
encara que, excepcionalment, es facin servir ròtuls bilingües
en alguns pobles.

2.4 Mitjans de comunicació
i tecnologies de la informació


D’acord amb l’Estatut d’autonomia
de l’Aragó, el govern aragonès pot exercir les seves competències
en aquest sector i ha creat la Corporació Aragonesa de Ràdio
i televisió (1987), el reglament de la qual preveu el respecte del
pluralisme cultural i lingüístic de l’Aragó i la promoció
de la cultura aragonesa i de les altres "modalitats lingüístiques".
Això no obstant, els mitjans de comunicació que depenen del
govern autònom no utilitzen mai el català. Cal destacar,
però, que el fet de poder rebre els programes de ràdio i
televisió provinents de Catalunya i del País Valencià
ha contribuït a intensificar la identitat lingüística
dels habitants de la Franja i a familiaritzar-los amb el català
estàndard.

Pel que fa a la premsa diària,
no existeix cap diari totalment o parcialment redactat en català,
tot i que en algunes poblacions és possible comprar la premsa catalana,
especialment la premsa comarcal de Lleida.

Hi ha, en canvi, algunes publicacions
periòdiques editades per associacions culturals locals que són
redactades majoritàriament en català, com ara Desperta Ferro,
Batecs, i Sorolla’t. Com en el cas de la premsa diària, també
és possible comprar publicacions periòdiques catalanes en
algunes poblacions de la Franja.

Només algunes emissores de
ràdio municipals emeten alguns programes en català, tot i
que l’escassetat de programes queda compensada per la recepció de
les emissions de les emissores catalanes i valencianes. El mateix comentari
val per a la televisió en la mesura que només la instal.lació
de repetidors per part d’algunes associacions culturals de la Franja permet
accedir a la programació en català.

2.5 Producció i indústries
culturals


La producció editorial en
català és molt escassa a la Franja. Tot i la manca de dades
concretes, sembla que la majoria dels llibres publicats són reculls
de poemes i contes populars, i alguna novel.la. Tot i així, convé
destacar que la Franja ha donat alguns escriptors rellevants a la literatura
catalana actual, com ara Jesús Moncada, Hèctor Moret o Josep
Antoni Chauvell. També existeix un premi literari de literatura
juvenil (Premi Desperta Ferro) que una associació privada atorga
cada any. Pel que fa al sector musical, l’ús del català es
limita a la música tradicional, al cant coral i a les gravacions
dels cantants Anton Abad i Tomàs Bosque.

2.6.Sector sòcio-econòmic


L’ús informal del català
és bastant extès en certs sectors laborals com ara l’agricultura
i els llocs de treball de contacte amb el públic (comerços,
hotels, sucursals bancàries) tot i que el coneixement del català
no és pràcticament mai un requisit per poder accedir a una
feina.

El català és pràcticament
absent del món d ela publicitat en la mesura que només la
publicitat d’algunes festes locals i d’empreses catalanes és redactada
en català.

2.7 Ús familial i social
del català


La majoria dels pares (principalment
fora dels nuclis més urbanitzats) continua de transmetre el català
als seus fills i sembla ser que la tendència a parlar castellà
als fills hagi minvat al llarg dels últims anys. Tot i així,
una enquesta portada a terme el 1991 indica que el castellà continua
essent la llengua de l’escola a pesar de la introducció de les classes
de català. D’altra banda, el castellà continua tenint el
paper de llengua de prestigi en tota la regió.

Els habitants de la Franja tenen
la sensació d’assistir a una lenta recessió del català.
Les actituds diglòssiques que fins i tot afecten alguns defensors
de la normalització del català són difícils
d’extirpar. Les relacions su jectives entre llengua i identitat presenten
nombroses ambigüitats: molts habitants de la Franja creuen que existeix
una certa contradicció entre la fidelitat a la llengua catalana
i la seva identitat aragonesa, tot i que sembla que la influència
de les emissions de ràdio i televisió provinents de Catalunya
i el País Valencià estigui produint un increment del sentiment
de pertinença a una comunitat lingüística més
extensa.

2.8 Relacions transfrontereres


Tot i la proximitat de Catalunya
i del País valencià, els intercanvis amb la Franja són
escassos i els seus habitants tenen tot sovint la sensació d’haver
estat deixats de banda per la resta de la comunitat catalanoparlant. De
més a més, l’estat actual de les diferents xarxes de comunicació
facilita més els contactes amb l’Aragó que no pas amb Catalunya.

http://www.uoc.es/euromosaic/web/document/catala/ca/i4/i4.html

Institut de Sociolingüística Catalana

Comentaris tancats a El català a la Franja d’Aragó- II

El català a la Franja d’Aragó

1. Dades generals: descripció geogràfica, demogràfica i lingüística

La Franja d’Aragó (també
anomenada Franja de Ponent) té una superfície de poc més
de 5.000 km2 que s’estén al llarg de la frontera entre la Catalunya
occidental i l’Aragó, acavall entre les províncies d’Osca,
Saragossa i Terol. Quatre de les cinc comarques que integren la Franja
pertanyen administrativament a l’Aragó mentre que la cinquena és
dividida entre Aragó i Catalunya.

La població actual de la
Franja sobrepassa lleugerament els 50.000 habitants i sembla que el retrocés
demogràfic que ha conegut la regió des de principis del segle
XX s’hagi ralentitzat i fins i tot invertit al voltant de la ciutat de
Fraga. Les pèrdues demogràfiques són atribuibles a
diversos factors: l’emigració provocada per la recessió d’un
sector agrari arcaic i l’escassa industrialització, l’aïllament
geogràfic (xarxa de carreteres deficient, absència de centres
d’ensenyament superior, etc.), i l’envelliment de la població que
ha provocat uns índexs de natalitat molt baixos. Paral.lelament,
els índexs d’immigració són molt baixos.

Des del punt de vista lingüístic,
el català és la llengua dominant en les comunicacions orals
i informals mentre que el castellà és la llengua de les comunicacions
escrites i de les sitiuacions formals. Tot i que no existeixen dades oficials
recents sobre el coneixement i l’ús del català a la Franja
(el cens de 1981 calculava el nombre de catalanoparlants a 48.000 persones,
dels quals 10.000 en tenien una compteència passiva), estimacions
més recents indiquen que aproximadament el 90% de la població
(unes 45.000 persones) tenen el català com a llengua habitual.

La Franja només té
una ciutat d’una certa importància (Fraga, 11.444 habitants el 1986).
L’any 1981 el 35% de la població vivia en pobles de menys de 1.000
habitants i el 45% en pobles d’entre 1.000 i 5.000 habitants. Si Lleida
exerceix una influència important sobre les poblacions del nord-est
de la Franja, les altres reben la influència de les ciutats aragoneses
de Barbastre i Alcañiz.

1.2 Història general de la
regió i de la llengua

La regió va ser conquerida
als musulmans al segle XII i va ser inicialment repoblada per catalanoparlants
però la frontera catalano-aragonesa va ser modificada molt sovint
al llarg dels segles següents. L’ús del català a l’administració
va ser pràcticament exclusiu fins a la unificació de les
corones d’Aragó i de Castella. Els primers documents redactats en
català en la regió daten del segle XIII. El territori catalanoparlant
de l’Aragó es va anar reduint posteriorment arran de la repoblació
d’alguns pobles per part de castellanoparlants al llarg del segle XVII
a la vegada que el segle XVIII va veure la imposició del castellà.

Arran de la nova ordenació
territorial en províncies de 1833, la Franja va ser dividida en
tres províncies (Osca, Saragossa i Terol). Cap a finals del segle
XIX la influència de la Renaixença va comportar un lleuger
ressorgiment de la llengua catalana, a la vegada que els treballs de codificació
del català estàndard va tenir en compte les variants lingüístiques
de la Franja. Després dels anys de dictadura, els anys setanta va
marcar una nova embranzida del català a la Franja a través
de la recuperació de la consciència lingüística.

Tot i això, l’Estatut d’autonomia
d’Aragó no fa cap esment a la llengua catalana i es limita a preveure
mesures de protecció per a les diverses "modalitats lingüístiques"
de la regió. Sembla ser que ni tan sols aquestes mesures de protecció
no han estat mai aplicades a través d’accions concretes a l’excepció
d’un període cap a mitjans dels anys vuitanta. En aquest sentit,
cal destacar que l’any 1984 es va publicar el Manifest de Mequinensa, en
el qual els alcaldes de 17 poblacions de la Franja reivindicaven més
mesures de protecció i normalització per al català.
Excepte alguns progressos realitzats en el món de l’ensenyament,
la majoria dels compromis adquirits per l’administració autonòmica
no van ser respectats. Un altre esdeveniment important va ser la celebració
a la Franja d’algunes sessions del II Congrés Internacional de la
Llengua Catalana en les conclusions del qual es fan algunes recomanacions
a favor del català a l’Aragó.

Finalment, cal notar que l’aplicació
del nom "català" a la variant parlada a la Franja ha provocat nombroses
polèmiques atès que aquesta paraula és de vegades
interpretada com a una manifestació de vel.leïtats pan-catalanistes
o de negació de la identitat aragonesa dels habitants de la Franja.
Aquestes consideracions, afegides a una consciència lingüística
escassa i a un complex d’inferioritat lingüística molt marcat,
provoca que els habitants de la Franja hagin de recórrer a tota
una sèrie de noms inspirats pels topònims locals per anomenar
la seva llengua: fragatí, tamarità, lliterà, etc. 
Això ha provocat que al llarg dels últims anys s’han donat
moltes controvèrsies entre els partidaris del català estàndard
i els defensors de les particularitats locals que s’oposen a l’ensenyament
del català estàndard a les escoles.

1.3 Estatus jurídic i polítiques
oficials


Com ja hem esmentat, l’Estatut d’autonomia
d’Aragó (1982) no preveu cap estatus oficial per l’aragonès
o pel català i es limita a preveure la protecció de les diferents
modalitats lingüístiques regionals com a "elements integrants
del seu patrimoni històric i cultural". En tant que el govern autònom
d’Aragó té competències en matèria cultural,
hauria de vetllar en principi per "la conservació i l’estudi de
les manifestacions específiques de l’Aragó i de les seves
modalitats lingüístiques".

L’absència de reconeixement
oficial ha estat criticada des de diversos sectors (incloent-hi el Justícia
de Aragón) que retreuen al govern regional la no-aplicació
de l’article 3.2. de la Constitució espanyola que preveu que les
llengües altres que el castellà  siguin igualment oficials
en les comunitats autònomes respectives, d’acord amb els seus estatuts
d’autonomia. En aquest sentit, el gener de 1993 el Justícia de Aragón
va considerar que aquesta situació constituïa una clara discriminació
respecte de l’estatus oficial de les llengües pròpies d’altres
comunitats autònomes. També va criticar el govern aragonès
per no haver adoptat, seguint l’exemple d’altres comunitats autònomes,
clares disposicions a favor de l’ús, ensenyament i difusió
de les llengües d’Aragó.

http://www.uoc.es/euromosaic/web/document/catala/ca/i4/i4.html

Institut de Sociolingüística Catalana

Comentaris tancats a El català a la Franja d’Aragó

¿Conoces la Ribagorza Oriental? i V

V.
POBLES… ENCANTATS?

L’èxode rural generalitzat en les zones de muntanya, les dificultats de
les vies de comunicació, l’agresta orografia i la construcció de
l’embassament de Canelles, van ser varis els factors que van influir
en el progressiu aïllament, abandó i despoblació de molts dels nuclis
immersos en aquests recòndits paratges ribagorçans.

Passejar
pels estrets i tortuosos carrers d’aquests pobles ens conduirà a
descobrir racons idíl·lics que delectaran al visitant que busca
tranquil·litat i assossec, evocant antigues formes de vida.

Nuclis deshabitats de bon tros encantats:

Finestras

Situat a la riba de l’embassament de Canelles, per a arribar fins a
aquest poble cal anar per una pista d’uns 6 km preferentment en 4×4. El
veritable i espectacular d’aquest paratge són els seus finestras, una
meravella geològica, estrats col·locats de forma vertical formant una
espècie de muralla sobre una muntanya just al costat de l’embassament.
El caseriu de Finestras està en ruïnes i semiabandonat. Encara hi ha
una casa oberta en la seva plaça, enfront de la font-abrevadero; els
propietaris la mantenen i tornen per a recordar temps de poble viu.

 Montfalcó

Montfalcó
és un d’aquests llocs en els quals es%2

Comentaris tancats a ¿Conoces la Ribagorza Oriental? i V

Històries de frontera

La Institució Cultural de la
Franja de Ponent reclama, ja sense gaire optimisme, que el govern
d’Aragó aprovi aquest mandat l’anunciada llei de llengües

Com a tots els territoris de frontera, a la Franja de Ponent tothom té
una història per explicar. I un cop l’any els membres de la Institució
Cultural de la Franja de Ponent es retroben en un poble diferent per
explicar-se-les i per entregar uns premis que són un copet a l’esquena
als que treballen pel català en un dels territoris més complicats.

La trobada d’aquest any es va fer dissabte a Areny de Noguera, un
petit poble de la Ribagorça als peus dels Pirineus. Josep Bargalló,
director de l’Institut Ramon Llull, va ser l’estrella de la vetllada,
durant la qual va aprofitar per anunciar que, si els governs valencià i
aragonès no s’integren al Llull, l’institut buscarà acords amb
ajuntaments perquè el País Valencià i la Franja de Ponent hi estiguin
representats a través d’ells. De la Franja, dos ajuntaments ja hi estan
disposats, segons va dir.

El president de la Institució Cultural de la Franja de Ponent,
Jaume Borbón, va lamentar que hagi passat un any més sense que el
govern aragonès hagi aprovat la promesa llei de llengües, que ha de
donar peu al reconeixement oficial del català a Aragó.

D’històries de frontera, se’n van sentir moltes per boca dels
premiats. Històries de pressions i silencis, d’alcaldes que no
s’atreveixen a deixar-se veure amb els defensors de la llengua, no per
dissentir amb ells, sinó per por de les campanyes brutals dels
anticatalanistes. Històries de retrobada, com ara la de l’economista
Ramon Tremosa, que a Arenys de Noguera ha redescobert el poble que va
abandonar el seu avi i ara s’hi escapa amb la família sempre que pot.
Històries de recerca, d’amor per la llengua i per les llengües, amb els
poetes Carles Hac Mor i Ester Xaragai visitant la Franja poble a poble
per descobrir on acaba i on comença els dominis lingüístics català,
aragonès, castellà.

Però a les fronteres abunden sobretot les històries absurdes, les
situacions que s’escapen de la placidesa ordenada i previsible de les
grans capitals. Una d’elles és la de Manel Riu i Mir Roy, professors
d’institut premiats dissabte, activistes culturals de Benavarri i
autors de la novel·la gestada a internet Em dic Mireia (i el meu cony
es diu Carlitos). El text els ha comportat una querella d’un grup
anomenat Facao que assegura que no és català el que ells parlen.
Concretament, als seus dirigents no els ha agradat saber que la Mireia,
la fogosa protagonista de la novel·la, confessi en el llibre haver-se
masturbat en una conferència sobre llengua impartida per aquesta
entitat. «Ja li hem dit al jutge: es va masturbar no per maldat, sinó
perquè és el que fa sempre que s’avorreix.», diu Riu.

I el jutge, aquest cop, ha arxivat el cas.

DAVID MARÍN. Areny de Noguera

VilaWeb.com
Edició Mequinensa

Comentaris tancats a Històries de frontera

El català de la Franja

Caçadors de paraules
– 17/03/2008

 Roger de Gràcia recorre la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el
Matarranya, per escoltar i viure el català de la gent de la Franja, i
de passada tastar els millors productes.

http://www.tv3.cat/videos/322099

 

Comentaris tancats a El català de la Franja