La llei de llengües d’Aragó centra l’atenció en la IX Nit de la Franja de Ponent.

Josep Bargalló diu que la Institució de la Franja continuarà escollint
els representants d’aquest territori als esdeveniments internacionals.

Aquest diumenge 2 de novembre han acabat a Areny de Noguera (La
Ribagorça) els actes a l’entorn de la novena Nit de la Franja de
Ponent. Ja abans de cloure, haureu vist que les ràdios,
premsa escrita i TV3 se n’han fet ampli ressò de l’esdeveniment.
Tot
el programa, des de divendres, s’ha portat a terme segons el previst,
tot i que el cor ha estat en aquest dissabte amb activitats que han
gaudit d’una nombrosa participació, tot començant per la visita a la
vila d’Areny de la ma de Ramon Tremosa, les
conferències d’en Jordi Solé i Camardons, Ramon Cuéllar i Miquel Català
per la tarda a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Areny i,
particularment, l’espectacular recital en el tercer encontre de poetes
de la Franja de Ponent que aplegà deu poetes i el cantautor Xavier Baró.
Arribada
la nit el restaurant Can Rocamora acollia el sopar i la gala de
lliurament dels Jaume I. En ell hi hagueren els parlaments dels caps de
la Institució Jaume Borbon, Paulí Fontoba i Guillem Chacon i hi
participaren en el lliurament dels premis els Srs: Antoni
Cardona, Jordi Solé, Aurora Fontoba, Jordi Prenafeta i Ramon Tremosa.
Els
guardonats foren: el poeta Carles Hac
Mor, l’activista Elisenda Romeu, el geòleg Lluís Ardèvol, l’activista
Manel Riu, l’arqueòloga Glòria Francino, la poetessa Ester Xargay,
Josep Bargalló (director de l’Institut Ramon Llull), l’activista Miquel
Català, el rodolinaire Ramon Cuéllar i Joan Millan (president dels
Antics Escoltes i Guies – Fundació Josep Sans)


Indubtablement l’interès
s’ha concentrat en aquesta ocasió en les crítiques que la Institució
Cultural de la Franja de Ponent ha fet al govern d’Aragó per la manera
en que s’està desenvolupant el procés cap a una llei de llengües que
agredeix i ridiculitza la nostra cultura tot tirant per terra fins i
tot els més mínims anhels de respecte i protecció pel català a la
Franja de Ponent. Afortunadament també hi hagué lloc per a l’esperança,
gràcies a la fenomenal tasca del nostre company Miquel Català per
aconseguir l’oficialitat del català a Europa.
La presència del
director Ramon Llull, Josep Bargalló, en el seu primer acte només
arribar d’una estada d’un mes a Mèxic, també ha marcat la Nit, en la
que va destacar la tasca feta per la Institució col·laborant en
l’elecció dels representants dels nostres ajuntaments i dels nostres
escriptors en esdeveniments internacionals, entre ells, la Fira del
llibre de Franckfort.

http://www.tv3.cat/videos/787789

Comentaris tancats a La llei de llengües d’Aragó centra l’atenció en la IX Nit de la Franja de Ponent.

Arriba la IX Nit de Gala de la Cultura Catalana a la Franja de Ponent

1 de novembre a Areny de Noguera.

 Durant el cap de setmana del 31 d’octubre al 2 de novembre el bonic
poble d’Areny de Noguera, a La Ribagorça, s’omplirà de cultura
catalana.
El cor dels actes serà la tarda del dia 1, dissabte, amb
les conferències de Jordi Solé i Camardons i Miquel Català i Coït. En
Ramon Cuéllar vindrà de Suïssa per presentar-nos la seua tasca al
voltant de les auques i a les 7 de la vesprada començarà el recital
“Enfranja’t!”, en aquesta ocasió amb onze poetes, des de l’ucraïnès
Andriy Antonovskiy als autors de les nostres terres.
Arribada la nit
el restaurant Can Rocamora acollirà la Nit de Lliurament dels Premis.
Els guardons del ratpenat, que seran lliurats a nou persones, projectes
i organitzacions.

Comentaris tancats a Arriba la IX Nit de Gala de la Cultura Catalana a la Franja de Ponent

Arriba la IX Nit de Gala de la Cultura Catalana a la Franja de Ponent

1 de novembre a Areny de Noguera.

 Durant el cap de setmana del 31 d’octubre al 2 de novembre el bonic
poble d’Areny de Noguera, a La Ribagorça, s’omplirà de cultura
catalana.
El cor dels actes serà la tarda del dia 1, dissabte, amb
les conferències de Jordi Solé i Camardons i Miquel Català i Coït. En
Ramon Cuéllar vindrà de Suïssa per presentar-nos la seua tasca al
voltant de les auques i a les 7 de la vesprada començarà el recital
“Enfranja’t!”, en aquesta ocasió amb onze poetes, des de l’ucraïnès
Andriy Antonovskiy als autors de les nostres terres.
Arribada la nit
el restaurant Can Rocamora acollirà la Nit de Lliurament dels Premis.
Els guardons del ratpenat, que seran lliurats a nou persones, projectes
i organitzacions.

Comentaris tancats a Arriba la IX Nit de Gala de la Cultura Catalana a la Franja de Ponent

Ball del Rogle (ball de salo o plaça)

Danza que se interpreta bailando en círculo alrededor de una hoguera, por parejas. Se baila el 21 de mayo y el 10 de diciembre.
Es muy popular en Catalunya y se atribuye su procedencia a la comarca del Ribagorza.


Transcripción musical: J. J. de Mur. Cancionero popular de la provincia de Huesca. Transcripción MIDI: A. Turón.

 

[@more@]

 Referències

A la darreria del segle passat el jovent de l’Areny encara voltava al voltant d’un arbre que, segons la tradició, era l’origen del poble que s’havia format al seu voltant.

Aquesta tradició era comuna a diverses poblacions dins del nucli de les quals s’aixecava un arbre prominent.

Els arbres escollits solien ésser boscans: el pi, l’alzina, el lledó, el roure.

Moviments

– Posició inicial: Tots  en  una rotllana; un nen o una nena al mig (si són molts es poden col·locar dos)

– El que està al mig va voltant per l’interior de la rotllana, durant tota la primera melodia.

– Quan comença el segon temps melòdic es detura i s’encara davant d’un nen o nena i marquen un petit punteig acabant amb una suau reverència  (peu dret,  peu esquerra, peu dret, peu esquerra, pausa, peu esquerra, peu dret, peu esquerra, peu dret, pausa; repetir el moviment).

– Torna a començar la primera melodia i ara són dos els nens que volten per dins de la rotllana.

– En el segon temps melòdic es deturen i s’encaren amb altre dos nens/es i marquen el punteig,… continuem així fins que tots els nens/es ballen.

– Per acabar un capdavanter executa diversos moviments passant per sota els braços dels altres balladors.

                         (http://www.youtube.com/watch?v=tmWc2befFNw)

Informació extreta del Costumari català de Joan Amades

Comentaris tancats a Ball del Rogle (ball de salo o plaça)

Els poetes es retroben a la Franja de Ponent.

Areny de Noguera acollirà el nou recital “Enfranja’t!”

D’ençà la primera experiència el novembre de 2003 a Nonasp (Matarranya)
en la que, juntament amb l’Àgora Literària de Ponent, es va fer la
primera trobada i recital de poetes a la Franja de Ponent la
convocatòria de poetes “Enfranja’t!” sempre ha gaudit de molt èxit.

Ara,
aquest 1 de novembre i en el marc de la Nit de la Franja de Ponent, les
nostres terres es tornen a omplir de poesia amb el recital que faran a
Areny de Noguera, a La Ribagorça, a partir de les 7 de la vesprada, els
poetes Andriy Antonovskiy, Amat Baró, Xavier Baró, Meritxell
Cucurella-Jorba, Francesc Gelonch, Catalina Girona, Carles Hac Mor,
Miquel Àngel Marín, Jordi Prenafeta, Víctor Verdú i Ester Xargay.

Serà
l’acte central de les diferents activitats culturals que, com cada any,
aplega la Nit de la Franja de Ponent, enguany en la seua novena edició.
Els actes començaran el divendres 31 d’octubre i clouran el diumenge 2
de novembre. L’accés és obert per a tothom.

Comentaris tancats a Els poetes es retroben a la Franja de Ponent.

¿Conoces la Ribagorza Oriental? IV

IV.
FESTES I TRADICIONS

La Pastorada de Benavarri

Les pastoradas són diàlegs entre el pastor o mayoral i el rapatán, que
es feia en les festes principals de moltes poblacions com Benavarri,
Tremuja, Luzás, Roda, Pont de Muntanyana. Aquesta representació ja es
realitzava a principis del segle XVIII, i a Benavarri va estar molts
anys sense ser recitada, fins que en 1953 es va recuperar aquesta
tradició, sent en l’actualitat l’únic poble de Ribargorça en el qual se
segueix representant.
La pastorada és un acte popular presidit pel rector i les autoritats,
dedicat a Sant Medardo, patró de Benavarri, que té lloc tots els anys
el dia 8 de juny. L’actuació es realitza davant de la imatge del sant,
que ha estat dut en processó des de l’església. La imatge va
acompanyada pel pastor i el rapatán, amb els cayados i els barrets
adornats de cintes i els vestits galonados de negre. Darrere vénen
ballant els tochets, joves i nens vestits de blanc i faixes de colors
que amb els seus palitrocs en dues files i en grups de quatre van cap a
la plaça. La música era interpretada abans pels gaiteros i en
l’actualitat els músics toquen el violí i el saxofon. A continuació el
pastor i el rapatán comencen el diàleg
.

La
pastorada és una barreja de versos de lloança al sant, amb crítiques a
diferents estaments socials i amb exageracions o caricatures fent
referència a algun fet curiós ocorregut durant l’any en el poble o en
algun dels veïns. Consta de tres parts; la primera és una lloança al
sant, la segona és la crítica humorística del succeït durant l’any i se
sol recitar en benabarrense, dient els noms de les persones de les
quals es conta l’anècdota, amb la consegüent gaubança dels seus
conveïns. La tercera part és el comiat del pastor i del rapatán; a
continuació els danzantes reciten versos a Sant Medardo i es procedeix
a dur la imatge a l’església, amb el que es dóna per finalitzat l’acte.
Els autors de la pastorada són molt variats i qualsevol persona pot
escriure sobre els fets succeïts durant l’any. La pastorada és el més
típic de les festes majors i és esperada durant tot l’any pels veïns de
Benavarri i pobles limítrofs, que coneixen a les persones a qui es
critica o de qui es comenta.

Les
Falles de l’Alta Ribargorça

Les Falles són una de les tradicions més ancestrals de l’Alta
Ribargorça, encara molt vives i celebrades en localitats com Aneto i
Suils. Entre el 23 de Juny i el 16 de Juliol se celebra el ritual
nocturn de les falles, una activitat relacionada amb el culte solar i
que originalment es feia per a agrair als déus l’èxit de les collites i
l’arribada del bon temps. En elles, un grup d’homes, "els faillaires",
baixen amb grans torxes enceses des d’un lloc elevat de la muntanya, en
sèquit i guiats pel "fadrí major" o "cap de colla".

En
alguns pobles eren els joves solters del poble els quals pujaven pel
camí de la muntanya i l’últim casat encenia la foguera que havien
preparat durant tot el dia. En ella anaven prenen "els fallis" que
baixaven corrent fins a la plaça on esperaven els materials per a
encendre la gran foguera del poble. Per tota el vessant de la muntanya,
podia veure’s aquesta sorprenent "processó" d’enormes torxes que els
mossos baixaven el més ràpid que podien para arribar els primers a la
plaça. Després, una vegada consumides, es recollien les restes de "els
fallis" i es clavaven enmig dels horts per a protegir-los del
"polegón".
En l’actualitat tots poden encendre i moure "els fallis", és
impressionant veure aquestes grans boles de foc en la nit girant i
girant sobre els caps dels mossos, i de les mosses que participen,
soltant multitud de petits trossos de "albá" encesos que van omplint el
cel i el sòl, com una catifa de flames, amb la seva màgia. A més, el so
del foc girant en l’aire completa un espectacle misteriós i inoblidable
que ens retrotrae a la nit dels temps.

El
ball del “rocle” d’Areny

Aquesta peça de ball va ser recollida en la localitat d’Areny, en la
Ribargorça oriental. Es recordava com un ball d’homes entorn del foc
que va desaparèixer després de la guerra civil. En la seva recuperació
va quedar convertit en un ball de parelles al voltant d’una foguera.


Els Carnavales de Sopeira

L’origen dels carnavales es perd en el temps i en el municipi de
Sopeira se celebren com tradició. Es tracta d’un fenomen antropològic
de gran vivència popular i simbolisme. Antigament en els seus
carnavales destacava la gran varietat de disfresses de pell d’ovella.

Romiatges
i Festes patronals

Les festes locals del municipi de Montanuy són per Sant Esteban el 26
de Desembre i el dilluns de Pasqua; Bonansa celebra la seva festa
major el dia 15 d’agost, per a l’Assumpció de la Verge i el 31 de
desembre és la festa en honor de Santa Coloma.

Areny
celebra les seves festes patronals en honor al Sant Crist el dia 23 de
Maig i Sopeira celebra la seva festa major el 9 de Maig amb un romiatge
a l’ermita de San Gregori i el 18 de Desembre la seva festa en honor de
la Mare de Déu de l’O, patrona de la població. Cajigar celebra les
seves festes el dia 21 de juliol, el dia 20 d’agost i el tercer
diumenge de setembre i les festes patronals de la Pobla de Roda se
celebren el tercer diumenge d’agost en honor a l’Exaltació de la Santa
Cruz.
També són nombroses els romiatges a les ermites properes, Sopeira
celebra el 9 de maig un romiatge a San Gregori i en Bonansa el dia de
San Roque es va de romiatge a Sant Aventín, preciosa ermita d’origen
romànic i orígens que es remunten al començament del segle XI. En
Montanuy, el romiatge és a la Verge de la Mola l’últim diumenge de maig
i també a Sant Aventín. En Areny se celebren romiatges a San Román i San
Pedro de Sobrecastell el primer diumenge de maig i a Santa Lucia al
setembre. Tradicional és també la festa de San Antonio Abad i la
subhasta.

 

Comentaris tancats a ¿Conoces la Ribagorza Oriental? IV

La Franja de Ponent acull el Primer Congrés de Turisme de Papallones.

Aquest cap de setmana i amb el suport de la ICFP.

Aquest cap de setmana, 18 i 19 d’octubre, es realitza a el primer
congrés dedicat al turisme de papallones. Es tracta del Seminari
“Papallones: Estudi, Conservació i Recurs Turístic” i es celebrarà a la
Franja de Ponent, en concret a Areny de Noguera, i tot seguit a Tremp,
al Pallars Jussà.
És organitzat per la Institució Catalana
d’Història Natural, l’Oficina Catalana de Bioturisme i la Institució
Cultural de la Franja de Ponent.

Fins a aquestes contrades, a
l’entorn del Montsec, hi arribaran experts d’arreu de Catalunya i
Europa. Experts d’organitzacions com ara De Vlinderstichting d’Holanda
o l’ONG mundial Naturalistes sense Fronteres.

El seminari
començarà a l’ajuntament d’Areny amb les conferències inaugurals d’en
Guillem Chacon, president de la Institució Catalana d’Història Natural
a la Franja de Ponent i cap de l’Oficina Catalana de Bioturisme; i d’en
Ramon Tremosa, economista de la Universitat de Barcelona que tractarà
sobre el bioturisme com a motor de desenvolupament dels pobles i àrees
rurals.

Durant la jornada es presentaran experiències en turisme
de papallones d’empreses que treballen als Països Catalans des de fa 20
anys oferint rutes d’observació d’aquests insectes, així com
conferències sobre les papallones com a bioindicadores del canvi
climàtic, entre d’altres temes.

La inscripció és de franc.

Comentaris tancats a La Franja de Ponent acull el Primer Congrés de Turisme de Papallones.

1 de novembre’08 a Areny de Noguera

IX Nit de la Franja de Ponent

Aquest 26 d’agost la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent
ha acollit l’anunci de la celebració el vinent 1 de novembre de la Nit
de la Franja de Ponent.

En aquesta ocasió la vila que acollirà la
nit cultural més prestigiosa i emblemàtica de la cultura catalana a la
Franja de Ponent serà Areny de Noguera, a la Ribagorça, comarca
septentrional que serà la protagonista per segona vegada en aquests nou
anys d’història.

El passat 10 de maig alguns companys del Consell Directiu de la ICFP
(Ramon Tremosa, Jaume Borbon, Victòria Valsells, Paulí Fontoba i
Guillem Chacon) es van reunir a Areny per avaluar la viabilitat de la
vila per acollir els Premis i el cap de setmana d’activitats culturals
que tindrà lloc entre el 31 d’octubre i el 2 de novembre.

Hores d’ara la Institució de la Franja comunica el guardó als premiats
que s’acostaran a la Ribagorça per rebre l’estatueta del rat-penat i
que ben prompte us comunicarem a tots els socis. També, en breu, us
detallarem l’agenda i el programa d’actes d’aquesta IX Nit de la Franja
de Ponent. Per ara, reserveu-vos la data a les vostres agendes.

Us hi esperem!

 Institució Cultural de la Franja de Ponent

Comentaris tancats a 1 de novembre’08 a Areny de Noguera

Areny acull el correllengua 2008 i el Cerib lamenta la desídia institucional

 Areny va acollir ahir a la tarda (divendres 12 de set) la jornada del correllengua 2008 amb
la presència de Ramon Tremosa, Ferran Sánchez Agustí, Jordi Campillo,
Manel Riu, Mir Roy i Jordi Moners, que van presentar els seus llibres.
L’acte va estar organitzat pel Cerib i el Casal Jaume I de Fraga i
van col·laborar l’Institut d’estudis altoaragoneses, i l’Ajuntament i
l’Associació Cultural de Areny. Els llibres van ser "Catalunya país
emergent" de Ramon Tremosa (Ed 3i 4), "Maquis al Montsec. Del Migdia
francès a l’Aran i el Pallars (1994- 1956) de Ferran Sánchez Agustí
(Pagès Editors), "On és la calixera?. L’espoli del patrimoni
històicartíostic Alt-pirinenc al segle XX" de jordi Campillo (Garssineu
Edicions) "Em dic Mireia i el meu cony és diu Carlitos" de Manel Riu i
Mir Roy (Cossetània edicions), La llengua de Castigaleu (Ribagorça).
"Estudi de dialectologia", de Jordi Moners (Centri d’Estudis
Ribagorçans)i revista Ripacurtia n 5, "La perdua de furs al Pirineu"
(Centri d’Estudis Ribagorçans).

 Durant
l’acte, el Cerib va lamentar "la desídia en matèria cultural existent
en la Ribargorça, que es reflecteix que ni el president de la comarca
ni cap partit politic representat en la comarca s’han pronunciat sobre
el manifest de l’Informe de cooficialització de les llengües pròpies de
la Ribargorça presentat pel Cerib al març de 2008 a l’ens comarcal"

 

Manifest del Correllengua de la Franja de Ponent 2008

Si no salvem la llengua, que és el nostre senyal d’identitat més clar i
més contundent, faria segles que estaríem completament assimilats. Per
això anorrear la llengua catalana ha estat la pressió més forta que hem
rebut de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. En democràcia, quan
semblava més fàcil, els centralistes han vist una ocasió d’or de
treure’ns la raó moral: contra Franco sí que valia la llengua catalana,
però ara, que vivim al paradís de la democràcia, ja no cal, ens diuen,
i si la volem preservar que sigui com un bé històric, com una relíquia,
però sense interferir en la “lengua de todos los españoles”.Necessitem
també la innegociable unitat de la llengua, perquè
altrament els perjudicis lingüístics són immensos.Aquestes paraules són
de l’escriptora i periodista Isabel- Clara Simó, i a la Franja de
Ponent també es poden aplicar.És cert, la Franja no és una torre de Babel.
A la Franja es parla català i és la nostra llengua. És evident que
tenim una gran riquesa dialectològica i lèxica, fet que ens ha
d’enorgullir i pel qual hem de mostrar una especial preocupació, però
també és científicament evident quina és la nostra comunitat
lingüística, i és la llengua catalana el que fa que l’Aragó tingui una
Franja, que tingui un patrimoni lingüístic trilingüe i una pluralitat
cultural innegable.D’altra banda, la realitat també és que els
catalanoparlants de la Franja no tenim drets lingüístics. Quan el 23
d’abril de l’any passat va entrar en vigor el nou Estatut d’Aragó,
va quedar clar a l’article 7 que l’Aragó tenia llengües, encara que no
s’especificava quines eren, i va quedar clar també que, fossin les que
fossin, no eren oficials.L’article 6 de l’Estatut recull que tenim “els
drets que ens atorguen els instruments internacionals que Espanya hagi
subscrit i ratificat, i que els poders públics aragonesos han de
vetllar pel seu respecte i protecció, promovent el seu ple exercici”.
Doncs, segons aquest article, s’està incomplint la legalitat vigent, ja
que s’ignoren voluntàriament les valoracions del Comitè d’experts del
Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta Europea de les llengües
regionals o minoritàries a la Franja.I per la seva part, la Llei de Llengües,
amb dotze anys de retard, continua sent una vella promesa i el seu
avantprojecte, de plena actualitat, és bla, condescendent i fal·laç.
Pretendre desenvolupar una llei lingüística sense l’oficialitat, amb
voluntarietat per tothom, sense obligacions per ningú, on en lloc de
“garantir” vol “afavorir” l’ús de la llengua a les administracions
públiques, no és responsable i no pot garantir els nostres drets
lingüístics.La Flama del Correllengua és un estendard davant del qual podem recordar qui som i podem expressar què volem. És a dir: que la Flama del Correllengua
ens incita a ser homes i dones lliures, a decidir per nosaltres
mateixos i a dissenyar el nostre propi futur.Visca la llengua i avant
el Correllengua!

Comentaris tancats a Areny acull el correllengua 2008 i el Cerib lamenta la desídia institucional

El Cocodrilo de Arén se hace famoso

El pasado 5 de agosto, la cadena de televisión TVE emitió un
pequeño reportaje (http://www.youtube.com/watch?v=rRP8lhXRbVY) sobre el cráneo de cocodrilo que varios miembros del Grupo
Aragosaurus encontraron este verano en el municipio Oscense de Arén, durante
las prospecciones que realizamos en el Cretácico Superior de Huesca.

Aunque inicialmente
el reportaje fue filmado para su emisión en el informativo regional, la
noticia trascendió hasta los informativos nacionales e internacionales
de la tarde-noche. Estos se suma a la gran cantidad de medios de prensa
escrita e internet que se han hecho eco del descubrimiento con mayor o
menor rigor según los casos. (Aprovechamos la ocasión para corregir un
error que se ha reproducido en la mayoría de los medios. Los
Hadrosaurios son un grupo de dinosaurios herbívoros con poco más
parentesco con los cocodrilos que el que pudieran tener con un ser
humano). Desde aquí animamos a todos nuestros compañeros de profesión a
dar publicidad a sus descubrimientos, ya que muchas veces no somos
conscientes del interés que despierta en el público en general nuestro
trabajo.




Como
recordareis, el ejemplar en cuestión es un cráneo completo de un
pequeño cocodrilo que apareció en un bloque de arenisca. Actualmente
sólo se observa una sección longitudinal del cráneo, pudiéndose
identificar la órbita, las narinas, una decena de alveolos con uno o
dos dientes y las fenestras supratemporal e infratemporal.




En
este momento el cocodrilo se encuentra en fase de preparación, una
tarea que se prolongará durante al menos un par de meses, ya que es
necesario retirar toda la matriz que envuelve el cráneo mediante un
ataque ácido controlado. El cráneo presenta algunas partes muy
delicadas y este proceso, aunque lento y costoso, es el único medio
fiable para poder extraer el cráneo de la roca que lo contiene.




Los
yacimientos de Arén han aportado numerosos restos de vertebrados
(dinosaurios, cocodrilos, tortugas, pterosaurios), y este cocodrilo se
une a una de las colecciones de vertebrados fósiles más interesantes
del Cretácico Superior de Europa.




Mientras
tanto, las prospecciones en el término municipal de Arén siguen su
curso, y esperamos recuperar algún elemento más de este cocodrilo en un
futuro próximo.

Grupo Aragosaurus 18/08/2008

Comentaris tancats a El Cocodrilo de Arén se hace famoso