Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
Tot aquest divendres, milers d’internautes
penjaran als seus blocs una entrada sobre el tema d’aquest any: l’aigua al món.
Aquí us parlaré de la Noguera Ribagorçana:
Riu
pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un
curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la
capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i
de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la
Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la
Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2 036 km2. Neix al port de Viella, a més
de 2 400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a
S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una
vall glacial que acabava a Vilaller; després la Serralada Interior
—serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa
en l’engorjat d’Escales; tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat
en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola;
després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de
Sant Miquel—, travessada també per feréstecs congosts (de Mont-rebei, de
Blancafort, de Canelles, de la Savina, de Santa Anna); i, finalment,
des de Pinyana, l’ampla plana de la Depressió Central fins a
l’aiguabarreig.
El pantà de Canelles, a la Noguera Ribagorçana – © Fototeca.cat
Poc
abans del Pont de Suert rep els afluents de capçalera: per la dreta, la
Valira de Castanesa, i per l’esquerra, la Noguera de Tor, que, amb
l’artèria principal, porten el cabal major. Entre els altres afluents,
només destaca el riu de Queixigar per la seva longitud, que ret les
aigües poc abans del congost de Canelles. Conca molt poc habitada, amb
comunicacions difícils encara, ha estat rehabilitada per les obres
empreses des del 1950 per a l’obtenció d’energia hidroelèctrica per
l’ENHER, que hi ha instal·lat més de 500 000 kW de potència. Les
centrals són les unes de gran salt i de cabal reduït, totes a l’Alta
Ribagorça, com les de Bono, de Caldes (a la Noguera de Tor) i de
Llaucet, amb estanys agençats i petits pantans, i les altres aprofiten
principalment un cabal ja considerable i hom hi magnifica el salt per
mitjà d’altres preses, que, a més, produeixen grans embassaments, totes
les quals són a la Baixa Ribagorça, com la d’Escaldes, amb una presa de
125 m alt., la de Canelles, amb un pantà de 716 hm3 i 150 000
kW i el pantà i la central de Santa Anna, destinat, sobretot a fornir
aigua al canal de Pinyana i de suplir el canal d’Aragó i Catalunya.
El
cabal del riu, que és de 5,2 m3 per segon a Vilaller, passa a 16,7 m3 després de la Valira de Castanesa i de la Noguera de Tor, a 24 m3 al Pont de Montanyana i a 31,3 m3
a Santa Anna. El règim, a la confluència, és nival de transició
mitigat, amb un màxim pel maig i un mínim de retenció nival pel gener.
El factor pluvial mediterrani motiva un màxim secundari pel novembre i
un mínim d’estiu, relatiu, poc profund. Com a frontera entre la
Ribagorça i el Pallars (especialment des del 1322) i entre Aragó i
Catalunya (des dels s. XV i XVI) desplaçà, en aquesta funció, el Cinca.
Font: www.enciclopedia.cat
