1. Dades generals: descripció geogràfica, demogràfica i lingüística
La Franja d’Aragó (també
anomenada Franja de Ponent) té una superfície de poc més
de 5.000 km2 que s’estén al llarg de la frontera entre la Catalunya
occidental i l’Aragó, acavall entre les províncies d’Osca,
Saragossa i Terol. Quatre de les cinc comarques que integren la Franja
pertanyen administrativament a l’Aragó mentre que la cinquena és
dividida entre Aragó i Catalunya.
La població actual de la
Franja sobrepassa lleugerament els 50.000 habitants i sembla que el retrocés
demogràfic que ha conegut la regió des de principis del segle
XX s’hagi ralentitzat i fins i tot invertit al voltant de la ciutat de
Fraga. Les pèrdues demogràfiques són atribuibles a
diversos factors: l’emigració provocada per la recessió d’un
sector agrari arcaic i l’escassa industrialització, l’aïllament
geogràfic (xarxa de carreteres deficient, absència de centres
d’ensenyament superior, etc.), i l’envelliment de la població que
ha provocat uns índexs de natalitat molt baixos. Paral.lelament,
els índexs d’immigració són molt baixos.
Des del punt de vista lingüístic,
el català és la llengua dominant en les comunicacions orals
i informals mentre que el castellà és la llengua de les comunicacions
escrites i de les sitiuacions formals. Tot i que no existeixen dades oficials
recents sobre el coneixement i l’ús del català a la Franja
(el cens de 1981 calculava el nombre de catalanoparlants a 48.000 persones,
dels quals 10.000 en tenien una compteència passiva), estimacions
més recents indiquen que aproximadament el 90% de la població
(unes 45.000 persones) tenen el català com a llengua habitual.
La Franja només té
una ciutat d’una certa importància (Fraga, 11.444 habitants el 1986).
L’any 1981 el 35% de la població vivia en pobles de menys de 1.000
habitants i el 45% en pobles d’entre 1.000 i 5.000 habitants. Si Lleida
exerceix una influència important sobre les poblacions del nord-est
de la Franja, les altres reben la influència de les ciutats aragoneses
de Barbastre i Alcañiz.
1.2 Història general de la
regió i de la llengua
La regió va ser conquerida
als musulmans al segle XII i va ser inicialment repoblada per catalanoparlants
però la frontera catalano-aragonesa va ser modificada molt sovint
al llarg dels segles següents. L’ús del català a l’administració
va ser pràcticament exclusiu fins a la unificació de les
corones d’Aragó i de Castella. Els primers documents redactats en
català en la regió daten del segle XIII. El territori catalanoparlant
de l’Aragó es va anar reduint posteriorment arran de la repoblació
d’alguns pobles per part de castellanoparlants al llarg del segle XVII
a la vegada que el segle XVIII va veure la imposició del castellà.
Arran de la nova ordenació
territorial en províncies de 1833, la Franja va ser dividida en
tres províncies (Osca, Saragossa i Terol). Cap a finals del segle
XIX la influència de la Renaixença va comportar un lleuger
ressorgiment de la llengua catalana, a la vegada que els treballs de codificació
del català estàndard va tenir en compte les variants lingüístiques
de la Franja. Després dels anys de dictadura, els anys setanta va
marcar una nova embranzida del català a la Franja a través
de la recuperació de la consciència lingüística.
Tot i això, l’Estatut d’autonomia
d’Aragó no fa cap esment a la llengua catalana i es limita a preveure
mesures de protecció per a les diverses "modalitats lingüístiques"
de la regió. Sembla ser que ni tan sols aquestes mesures de protecció
no han estat mai aplicades a través d’accions concretes a l’excepció
d’un període cap a mitjans dels anys vuitanta. En aquest sentit,
cal destacar que l’any 1984 es va publicar el Manifest de Mequinensa, en
el qual els alcaldes de 17 poblacions de la Franja reivindicaven més
mesures de protecció i normalització per al català.
Excepte alguns progressos realitzats en el món de l’ensenyament,
la majoria dels compromis adquirits per l’administració autonòmica
no van ser respectats. Un altre esdeveniment important va ser la celebració
a la Franja d’algunes sessions del II Congrés Internacional de la
Llengua Catalana en les conclusions del qual es fan algunes recomanacions
a favor del català a l’Aragó.
Finalment, cal notar que l’aplicació
del nom "català" a la variant parlada a la Franja ha provocat nombroses
polèmiques atès que aquesta paraula és de vegades
interpretada com a una manifestació de vel.leïtats pan-catalanistes
o de negació de la identitat aragonesa dels habitants de la Franja.
Aquestes consideracions, afegides a una consciència lingüística
escassa i a un complex d’inferioritat lingüística molt marcat,
provoca que els habitants de la Franja hagin de recórrer a tota
una sèrie de noms inspirats pels topònims locals per anomenar
la seva llengua: fragatí, tamarità, lliterà, etc.
Això ha provocat que al llarg dels últims anys s’han donat
moltes controvèrsies entre els partidaris del català estàndard
i els defensors de les particularitats locals que s’oposen a l’ensenyament
del català estàndard a les escoles.
1.3 Estatus jurídic i polítiques
oficials
Com ja hem esmentat, l’Estatut d’autonomia
d’Aragó (1982) no preveu cap estatus oficial per l’aragonès
o pel català i es limita a preveure la protecció de les diferents
modalitats lingüístiques regionals com a "elements integrants
del seu patrimoni històric i cultural". En tant que el govern autònom
d’Aragó té competències en matèria cultural,
hauria de vetllar en principi per "la conservació i l’estudi de
les manifestacions específiques de l’Aragó i de les seves
modalitats lingüístiques".
L’absència de reconeixement
oficial ha estat criticada des de diversos sectors (incloent-hi el Justícia
de Aragón) que retreuen al govern regional la no-aplicació
de l’article 3.2. de la Constitució espanyola que preveu que les
llengües altres que el castellà siguin igualment oficials
en les comunitats autònomes respectives, d’acord amb els seus estatuts
d’autonomia. En aquest sentit, el gener de 1993 el Justícia de Aragón
va considerar que aquesta situació constituïa una clara discriminació
respecte de l’estatus oficial de les llengües pròpies d’altres
comunitats autònomes. També va criticar el govern aragonès
per no haver adoptat, seguint l’exemple d’altres comunitats autònomes,
clares disposicions a favor de l’ús, ensenyament i difusió
de les llengües d’Aragó.
http://www.uoc.es/euromosaic/web/document/catala/ca/i4/i4.html
Institut de Sociolingüística Catalana
