2. Presència i ús
del català per sectors
2.1. Ensenyament
Tot i que el Ministeri de Cultura
espanyol és globalment responsable de la política educativa
a l’Aragó, el govern autònom exerceix algunes competències
d’acord amb el que disposa l’Estatut d’autonomia d’Aragó i
la Constitució espanyola. Des de 1984 s’han signat diversos acords
entre el Ministeri i el govern aragonès pel que fa a l’ensenyament
del català, en virtut dels quals les escoles poden oferir classes
de català durant l’horari escolar normal quan els pares dels alumnes
en facin la demanda per escrit.
Alguns centres d’ensenyament pre-escolar
ofereixen classes facultatives de català però la llengua
vehicular hi continua essent el castellà en la mesura que la manca
de reglamentació oficial deixa l’elecció de la llengua de
les classes al professor.
L’ensenyament del català
s’ha incrementat considerablement a primària i secundària
des de la introducció de les classes de català al curs 1984-1985.
El nombre d’escoles que ofereixen aquestes classes ha passat de 12 a 26
entre 1984 i 1991 i el nombre d’alumnes de 791 a 2.593. Pel que fa a l’ensenyament
primari i el primer cicle de secundària, el curs 1989-90 aproximadament
65% dels alumnes assistien a les classes de català a raó
de 2 hores setmanals. Quant al segon cicle de secundària, el mateix
any entre 15 i 25% dels alumnes dels instituts i dels centres de formació
professional assisteixen a les classes de català a raó d’1
o 2 hores setmanals.
No obstant això, el català
no s’utilitza mai per impartir altres assignatures atès que menys
del 20% del professorat té competència lingüística
en català. De més a més, molt pocs manuals escolars
en català són editats pel govern regional i els professors
han de recórrer al material editat a Catalunya.
L’absència de centres d’ensenyament
superior a la Franja provoca que la majoria dels estudiants cursin els
seus estudis a les universitats catalanes o aragoneses. D’uns anys ençà,
es poden seguir cursos de català a la facultat de lletres de l’Escola
de Formació de Professorat de la Universitat de Saragossa.
2.2 Autoritats judicials
L’ús del català a
l’administració de Justícia és totalment nul. Es tracta
d’un dels sectors més oposats a la introducció de llengües
altres que el castellà. Només aquelles persones que desconeguin
el castellà tindrien en teoria el dret a expressar-se en la seva
llengua a través d’un intèrpret, la qual cosa no es produeix
mai atès que tothom sap el castellà. També en teoria,
el dret civil aragonès permet, en les relacions jurídiques
entre particulars, la introducció d’una clàusula precisant
la llengua de comunicació, a la vegada que el codi de comerç
estableix la validesa dels contractes sigui quina sigui la llengua utilitzada.
Tot i així, la utilització pública de qualsevol document
redactat en una llengua altra que el castellà requereix ser traduït
a aquesta llengua.
2.3 Autoritats i serveis públics
No s’utilitza pràcticament
mai el català en les relacions entre l’administració central
delegada i els ciutadans. Pel que fa a l’administració regional,
l’ús oficial del català només és real en les
relacions entre l’oficina del Justícia de Aragón i els ciutadans
que hi presenten les seves queixes tot i que és possible adreçar-se
oralment en català als funcionaris de l’administració autonòmica
i local, encara que l’ús escrit continua essent una excepció).
En tant que el català no
és llengua oficial a l’Aragó, els topònims només
consten en la seva forma castellana d’acord amb una llei del govern central
de 1985. Tot i que la legislació actual ho permeti, l’adopció
de la forma catalana de noms i cognoms continua topant amb molts entrebancs
. El castellà també és la llengua dominant en els
rètols oficials de les carreteres i dels carrers de les poblacions,
encara que, excepcionalment, es facin servir ròtuls bilingües
en alguns pobles.
2.4 Mitjans de comunicació
i tecnologies de la informació
D’acord amb l’Estatut d’autonomia
de l’Aragó, el govern aragonès pot exercir les seves competències
en aquest sector i ha creat la Corporació Aragonesa de Ràdio
i televisió (1987), el reglament de la qual preveu el respecte del
pluralisme cultural i lingüístic de l’Aragó i la promoció
de la cultura aragonesa i de les altres "modalitats lingüístiques".
Això no obstant, els mitjans de comunicació que depenen del
govern autònom no utilitzen mai el català. Cal destacar,
però, que el fet de poder rebre els programes de ràdio i
televisió provinents de Catalunya i del País Valencià
ha contribuït a intensificar la identitat lingüística
dels habitants de la Franja i a familiaritzar-los amb el català
estàndard.
Pel que fa a la premsa diària,
no existeix cap diari totalment o parcialment redactat en català,
tot i que en algunes poblacions és possible comprar la premsa catalana,
especialment la premsa comarcal de Lleida.
Hi ha, en canvi, algunes publicacions
periòdiques editades per associacions culturals locals que són
redactades majoritàriament en català, com ara Desperta Ferro,
Batecs, i Sorolla’t. Com en el cas de la premsa diària, també
és possible comprar publicacions periòdiques catalanes en
algunes poblacions de la Franja.
Només algunes emissores de
ràdio municipals emeten alguns programes en català, tot i
que l’escassetat de programes queda compensada per la recepció de
les emissions de les emissores catalanes i valencianes. El mateix comentari
val per a la televisió en la mesura que només la instal.lació
de repetidors per part d’algunes associacions culturals de la Franja permet
accedir a la programació en català.
2.5 Producció i indústries
culturals
La producció editorial en
català és molt escassa a la Franja. Tot i la manca de dades
concretes, sembla que la majoria dels llibres publicats són reculls
de poemes i contes populars, i alguna novel.la. Tot i així, convé
destacar que la Franja ha donat alguns escriptors rellevants a la literatura
catalana actual, com ara Jesús Moncada, Hèctor Moret o Josep
Antoni Chauvell. També existeix un premi literari de literatura
juvenil (Premi Desperta Ferro) que una associació privada atorga
cada any. Pel que fa al sector musical, l’ús del català es
limita a la música tradicional, al cant coral i a les gravacions
dels cantants Anton Abad i Tomàs Bosque.
2.6.Sector sòcio-econòmic
L’ús informal del català
és bastant extès en certs sectors laborals com ara l’agricultura
i els llocs de treball de contacte amb el públic (comerços,
hotels, sucursals bancàries) tot i que el coneixement del català
no és pràcticament mai un requisit per poder accedir a una
feina.
El català és pràcticament
absent del món d ela publicitat en la mesura que només la
publicitat d’algunes festes locals i d’empreses catalanes és redactada
en català.
2.7 Ús familial i social
del català
La majoria dels pares (principalment
fora dels nuclis més urbanitzats) continua de transmetre el català
als seus fills i sembla ser que la tendència a parlar castellà
als fills hagi minvat al llarg dels últims anys. Tot i així,
una enquesta portada a terme el 1991 indica que el castellà continua
essent la llengua de l’escola a pesar de la introducció de les classes
de català. D’altra banda, el castellà continua tenint el
paper de llengua de prestigi en tota la regió.
Els habitants de la Franja tenen
la sensació d’assistir a una lenta recessió del català.
Les actituds diglòssiques que fins i tot afecten alguns defensors
de la normalització del català són difícils
d’extirpar. Les relacions su jectives entre llengua i identitat presenten
nombroses ambigüitats: molts habitants de la Franja creuen que existeix
una certa contradicció entre la fidelitat a la llengua catalana
i la seva identitat aragonesa, tot i que sembla que la influència
de les emissions de ràdio i televisió provinents de Catalunya
i el País Valencià estigui produint un increment del sentiment
de pertinença a una comunitat lingüística més
extensa.
2.8 Relacions transfrontereres
Tot i la proximitat de Catalunya
i del País valencià, els intercanvis amb la Franja són
escassos i els seus habitants tenen tot sovint la sensació d’haver
estat deixats de banda per la resta de la comunitat catalanoparlant. De
més a més, l’estat actual de les diferents xarxes de comunicació
facilita més els contactes amb l’Aragó que no pas amb Catalunya.
http://www.uoc.es/euromosaic/web/document/catala/ca/i4/i4.html
Institut de Sociolingüística Catalana