Dades generals sobre el català a la Franja

1.
descripció geogràfica, demogràfica i lingüística

La Franja
d’Aragó (també anomenada Franja de Ponent) té una superfície de poc més
de 5.000 km2 que s’estén al llarg de la frontera entre la Catalunya
occidental i l’Aragó, acavall entre les províncies d’Osca, Saragossa i
Terol. Quatre de les cinc comarques que integren la Franja pertanyen
administrativament a l’Aragó mentre que la cinquena és dividida entre
Aragó i Catalunya.

La
població actual de la Franja sobrepassa lleugerament els 50.000 habitants
i sembla que el retrocés demogràfic que ha conegut la regió des de
principis del segle XX s’hagi ralentitzat i fins i tot invertit al voltant
de la ciutat de Fraga. Les pèrdues demogràfiques són atribuibles a
diversos factors: l’emigració provocada per la recessió d’un sector
agrari arcaic i l’escassa industrialització, l’aïllament geogràfic
(xarxa de carreteres deficient, absència de centres d’ensenyament
superior, etc.), i l’envelliment de la població que ha provocat uns índexs
de natalitat molt baixos. Paral.lelament, els índexs d’immigració són
molt baixos.

Des del
punt de vista lingüístic, el català és la llengua dominant en les
comunicacions orals i informals mentre que el castellà és la llengua de
les comunicacions escrites i de les sitiuacions formals. Tot i que no
existeixen dades oficials recents sobre el coneixement i l’ús del català
a la Franja (el cens de 1981 calculava el nombre de catalanoparlants a
48.000 persones, dels quals 10.000 en tenien una comptència passiva),
estimacions més recents indiquen que aproximadament el 90% de la població
(unes 45.000 persones) tenen el català com a llengua habitual.

La Franja
només té una ciutat d’una certa importància (Fraga, 11.444 habitants el
1986). L’any 1981 el 35% de la població vivia en pobles de menys de 1.000
habitants i el 45% en pobles d’entre 1.000 i 5.000 habitants. Si Lleida
exerceix una influència important sobre les poblacions del nord-est de la
Franja, les altres reben la influència de les ciutats aragoneses de
Barbastre i Alcañiz.

 

2
Història general de la regió i de la llengua

La regió
va ser conquerida als musulmans al segle XII i va ser inicialment
repoblada per catalanoparlants però la frontera catalano-aragonesa va ser
modificada molt sovint al llarg dels segles següents. L’ús del català a
l’administració va ser pràcticament exclusiu fins a la unificació de
les corones d’Aragó i de Castella. Els primers documents redactats en
català en la regió daten del segle XIII. El territori catalanoparlant de
l’Aragó es va anar reduint posteriorment arran de la repoblació d’alguns
pobles per part de castellanoparlants al llarg del segle XVII a la vegada
que el segle XVIII va veure la imposició del castellà.

Arran de
la nova ordenació territorial en províncies de 1833, la Franja va ser
dividida en tres províncies (Osca, Saragossa i Terol). Cap a finals del
segle XIX la influència de la Renaixença va comportar un lleuger
ressorgiment de la llengua catalana, a la vegada que els treballs de
codificació del català estàndard va tenir en compte les variants lingüístiques
de la Franja. Després dels anys de dictadura, els anys setanta va marcar
una nova embranzida del català a la Franja a través de la recuperació
de la consciència lingüística.

Tot i això,
l’Estatut d’autonomia d’Aragó no fa cap esment a la llengua catalana i es
limita a preveure mesures de protecció per a les diverses
"modalitats lingüístiques" de la regió. Sembla ser que ni tan
sols aquestes mesures de protecció no han estat mai aplicades a través
d’accions concretes a l’excepció d’un període cap a mitjans dels anys
vuitanta. En aquest sentit, cal destacar que l’any 1984 es va publicar el
Manifest de Mequinensa, en el qual els alcaldes de 17 poblacions de la
Franja reivindicaven més mesures de protecció i normalització per al
català. Excepte alguns progressos realitzats en el món de l’ensenyament,
la majoria dels compromis adquirits per l’administració autonòmica no
van ser respectats. Un altre esdeveniment important va ser la celebració
a la Franja d’algunes sessions del II Congrés Internacional de la Llengua
Catalana en les conclusions del qual es fan algunes recomanacions a favor
del català a l’Aragó.

Finalment,
cal notar que l’aplicació del nom "català" a la variant
parlada a la Franja ha provocat nombroses polèmiques atès que aquesta
paraula és de vegades interpretada com a una manifestació de vel.leïtats
pan-catalanistes o de negació de la identitat aragonesa dels habitants de
la Franja. Aquestes consideracions, afegides a una consciència lingüística
escassa i a un complex d’inferioritat lingüística molt marcat, provoca
que els habitants de la Franja hagin de recórrer a tota una sèrie de
noms inspirats pels topònims locals per anomenar la seva llengua: fragatí,
tamarità, lliterà, etc.  Això ha provocat que al llarg dels últims
anys s’han donat moltes controvèrsies entre els partidaris del català
estàndard i els defensors de les particularitats locals que s’oposen a
l’ensenyament del català estàndard a les escoles.

 

3
Estatus jurídic i polítiques oficials

Com ja
hem esmentat, l’Estatut d’autonomia d’Aragó (1982) no preveu cap estatus
oficial per l’aragonès o pel català i es limita a preveure la protecció
de les diferents modalitats lingüístiques regionals com a "elements
integrants del seu patrimoni històric i cultural". En tant que el
govern autònom d’Aragó té competències en matèria cultural, hauria de
vetllar en principi per "la conservació i l’estudi de les
manifestacions específiques de l’Aragó i de les seves modalitats lingüístiques".

L’absència
de reconeixement oficial ha estat criticada des de diversos sectors
(incloent-hi el Justícia de Aragón) que retreuen al govern regional la
no-aplicació de l’article 3.2. de la Constitució espanyola que preveu
que les llengües altres que el castellà  siguin igualment oficials
en les comunitats autònomes respectives, d’acord amb els seus estatuts
d’autonomia. En aquest sentit, el gener de 1993 el Justícia de Aragón va
considerar que aquesta situació constituïa una clara discriminació
respecte de l’estatus oficial de les llengües pròpies d’altres
comunitats autònomes. També va criticar el govern aragonès per no haver
adoptat, seguint l’exemple d’altres comunitats autònomes, clares
disposicions a favor de l’ús, ensenyament i difusió de les llengües
d’Aragó.

 

4.
Presència i ús del català per sectors

4.1.
Ensenyament

Tot i que
el Ministeri de Cultura espanyol és globalment responsable de la política
educativa a l’Aragó, el govern autònom exerceix algunes competències
d’acord amb el que disposa l’Estatut d’autonomia  d’Aragó i la
Constitució espanyola. Des de 1984 s’han signat diversos acords entre el
Ministeri i el govern aragonès pel que fa a l’ensenyament del català, en
virtut dels quals les escoles poden oferir classes de català durant
l’horari escolar normal quan els pares dels alumnes en facin la demanda
per escrit.

Alguns
centres d’ensenyament pre-escolar ofereixen classes facultatives de català
però la llengua vehicular hi continua essent el castellà en la mesura
que la manca de reglamentació oficial deixa l’elecció de la llengua de
les classes al professor.

L’ensenyament
del català s’ha incrementat considerablement a primària i secundària
des de la introducció de les classes de català al curs 1984-1985. El
nombre d’escoles que ofereixen aquestes classes ha passat de 12 a 26 entre
1984 i 1991 i el nombre d’alumnes de 791 a 2.593. Pel que fa a
l’ensenyament primari i el primer cicle de secundària, el curs 1989-90
aproximadament 65% dels alumnes assistien a les classes de català a raó
de 2 hores setmanals. Quant al segon cicle de secundària, el mateix any
entre 15 i 25% dels alumnes dels instituts i dels centres de formació
professional assisteixen a les classes de català a raó d’1 o 2 hores
setmanals.

No
obstant això, el català no s’utilitza mai per impartir altres
assignatures atès que menys del 20% del professorat té competència lingüística
en català. De més a més, molt pocs manuals escolars en català són
editats pel govern regional i els professors han de recórrer al material
editat a Catalunya.

L’absència
de centres d’ensenyament superior a la Franja provoca que la majoria dels
estudiants cursin els seus estudis a les universitats catalanes o
aragoneses. D’uns anys ençà, es poden seguir cursos de català a la
facultat de lletres de l’Escola de Formació de Professorat de la
Universitat de Saragossa.

4.2
Autoritats judicials

L’ús del
català a l’administració de Justícia és totalment nul. Es tracta d’un
dels sectors més oposats a la introducció de llengües altres que el
castellà. Només aquelles persones que desconeguin el castellà tindrien
en teoria el dret a expressar-se en la seva llengua a través d’un intèrpret,
la qual cosa no es produeix mai atès que tothom sap el castellà. També
en teoria, el dret civil aragonès permet, en les relacions jurídiques
entre particulars, la introducció d’una clàusula precisant la llengua de
comunicació, a la vegada que el codi de comerç estableix la validesa
dels contractes sigui quina sigui la llengua utilitzada. Tot i així, la
utilització pública de qualsevol document redactat en una llengua altra
que el castellà requereix ser traduït a aquesta llengua.

4.3
Autoritats i serveis públics

No
s’utilitza pràcticament mai el català en les relacions entre
l’administració central delegada i els ciutadans. Pel que fa a
l’administració regional, l’ús oficial del català només és real en
les relacions entre l’oficina del Justícia de Aragón i els ciutadans que
hi presenten les seves queixes tot i que és possible adreçar-se oralment
en català als funcionaris de l’administració autonòmica i local, encara
que l’ús escrit continua essent una excepció).

En tant
que el català no és llengua oficial a l’Aragó, els topònims només
consten en la seva forma castellana d’acord amb una llei del govern
central de 1985. Tot i que la legislació actual ho permeti, l’adopció de
la forma catalana de noms i cognoms continua topant amb molts entrebancs .
El castellà també és la llengua dominant en els rètols oficials de les
carreteres i dels carrers de  les poblacions, encara que,
excepcionalment, es facin servir ròtuls bilingües en alguns pobles.

4.4
Mitjans de comunicació i tecnologies de la informació

D’acord
amb l’Estatut d’autonomia de l’Aragó, el govern aragonès pot exercir les
seves competències en aquest sector i ha creat la Corporació Aragonesa
de Ràdio i televisió (1987), el reglament de la qual preveu el respecte
del pluralisme cultural i lingüístic de l’Aragó i la promoció de la
cultura aragonesa i de les altres "modalitats lingüístiques".
Això no obstant, els mitjans de comunicació que depenen del govern autònom
no utilitzen mai el català. Cal destacar, però, que el fet de poder
rebre els programes de ràdio i televisió provinents de Catalunya i del
País Valencià ha contribuït a intensificar la identitat lingüística
dels habitants de la Franja i a familiaritzar-los amb el català estàndard.

Pel que
fa a la premsa diària, no existeix cap diari totalment o parcialment
redactat en català, tot i que en algunes poblacions és possible comprar
la premsa catalana, especialment la premsa comarcal de Lleida.

Hi ha, en
canvi, algunes publicacions periòdiques editades per associacions
culturals locals que són redactades majoritàriament en català, com ara
Desperta Ferro, Batecs, i Sorolla’t. Com en el cas de la premsa diària,
també és possible comprar publicacions periòdiques catalanes en algunes
poblacions de la Franja.

Només
algunes emissores de ràdio municipals emeten alguns programes en català,
tot i que l’escassetat de programes queda compensada per la recepció de
les emissions de les emissores catalanes i valencianes. El mateix
comentari val per a la televisió en la mesura que només la instal.lació
de repetidors per part d’algunes associacions culturals de la Franja
permet accedir a la programació en català.

4.5
Producció i indústries culturals

La
producció editorial en català és molt escassa a la Franja. Tot i la
manca de dades concretes, sembla que la majoria dels llibres publicats són
reculls de poemes i contes populars, i alguna novel.la. Tot i així, convé
destacar que la Franja ha donat alguns escriptors rellevants a la
literatura catalana actual, com ara Jesús Moncada, Hèctor Moret o Josep
Antoni Chauvell. També existeix un premi literari de literatura juvenil
(Premi Desperta Ferro) que una associació privada atorga cada any. Pel
que fa al sector musical, l’ús del català es limita a la música
tradicional, al cant coral i a les gravacions dels cantants Anton Abad i
Tomàs Bosque.

4.6.Sector
sòcio-econòmic

L’ús
informal del català és bastant extès en certs sectors laborals com ara
l’agricultura i els llocs de treball de contacte amb el públic (comerços,
hotels, sucursals bancàries) tot i que el coneixement del català no és
pràcticament mai un requisit per poder accedir a una feina.

El català
és pràcticament absent del món d ela publicitat en la mesura que només
la publicitat d’algunes festes locals i d’empreses catalanes és redactada
en català.

4.7
Ús familial i social del català

La
majoria dels pares (principalment fora dels nuclis més urbanitzats)
continua de transmetre el català als seus fills i sembla ser que la tendència
a parlar castellà als fills hagi minvat al llarg dels últims anys. Tot i
així, una enquesta portada a terme el 1991 indica que el castellà
continua essent la llengua de l’escola a pesar de la introducció de les
classes de català. D’altra banda, el castellà continua tenint el paper
de llengua de prestigi en tota la regió.

Els
habitants de la Franja tenen la sensació d’assistir a una lenta recessió
del català. Les actituds diglòssiques que fins i tot afecten alguns
defensors de la normalització del català són difícils d’extirpar. Les
relacions su jectives entre llengua i identitat presenten nombroses ambigüitats:
molts habitants de la Franja creuen que existeix una certa contradicció
entre la fidelitat a la llengua catalana i la seva identitat aragonesa,
tot i que sembla que la influència de les emissions de ràdio i televisió
provinents de Catalunya i el País Valencià estigui produint un increment
del sentiment de pertinença a una comunitat lingüística més extensa.

4.8
Relacions transfrontereres

Tot i la
proximitat de Catalunya i del País valencià, els intercanvis amb la
Franja són escassos i els seus habitants tenen tot sovint la sensació
d’haver estat deixats de banda per la resta de la comunitat
catalanoparlant. De més a més, l’estat actual de les diferents xarxes de
comunicació facilita més els contactes amb l’Aragó que no pas amb
Catalunya.


Font : Euromosaic



1

Quant a ponent

\"El jo no té circumstàncies especials, si no entenem per circumstàncies tot allò que rodeja una descàrrega elèctrica, o el pus que surt d\'una ferida. El jo és el jo, és un fet, exactament com la farigola i té com la farigola una entitat i una vida que li són pròpies.\"... M. Bauçà
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.