La Institució Cultural de la
Franja de Ponent reclama, ja sense gaire optimisme, que el govern
d’Aragó aprovi aquest mandat l’anunciada llei de llengües
Com a tots els territoris de frontera, a la Franja de Ponent tothom té
una història per explicar. I un cop l’any els membres de la Institució
Cultural de la Franja de Ponent es retroben en un poble diferent per
explicar-se-les i per entregar uns premis que són un copet a l’esquena
als que treballen pel català en un dels territoris més complicats.
La trobada d’aquest any es va fer dissabte a Areny de Noguera, un
petit poble de la Ribagorça als peus dels Pirineus. Josep Bargalló,
director de l’Institut Ramon Llull, va ser l’estrella de la vetllada,
durant la qual va aprofitar per anunciar que, si els governs valencià i
aragonès no s’integren al Llull, l’institut buscarà acords amb
ajuntaments perquè el País Valencià i la Franja de Ponent hi estiguin
representats a través d’ells. De la Franja, dos ajuntaments ja hi estan
disposats, segons va dir.
El president de la Institució Cultural de la Franja de Ponent,
Jaume Borbón, va lamentar que hagi passat un any més sense que el
govern aragonès hagi aprovat la promesa llei de llengües, que ha de
donar peu al reconeixement oficial del català a Aragó.
D’històries de frontera, se’n van sentir moltes per boca dels
premiats. Històries de pressions i silencis, d’alcaldes que no
s’atreveixen a deixar-se veure amb els defensors de la llengua, no per
dissentir amb ells, sinó per por de les campanyes brutals dels
anticatalanistes. Històries de retrobada, com ara la de l’economista
Ramon Tremosa, que a Arenys de Noguera ha redescobert el poble que va
abandonar el seu avi i ara s’hi escapa amb la família sempre que pot.
Històries de recerca, d’amor per la llengua i per les llengües, amb els
poetes Carles Hac Mor i Ester Xaragai visitant la Franja poble a poble
per descobrir on acaba i on comença els dominis lingüístics català,
aragonès, castellà.
Però a les fronteres abunden sobretot les històries absurdes, les
situacions que s’escapen de la placidesa ordenada i previsible de les
grans capitals. Una d’elles és la de Manel Riu i Mir Roy, professors
d’institut premiats dissabte, activistes culturals de Benavarri i
autors de la novel·la gestada a internet Em dic Mireia (i el meu cony
es diu Carlitos). El text els ha comportat una querella d’un grup
anomenat Facao que assegura que no és català el que ells parlen.
Concretament, als seus dirigents no els ha agradat saber que la Mireia,
la fogosa protagonista de la novel·la, confessi en el llibre haver-se
masturbat en una conferència sobre llengua impartida per aquesta
entitat. «Ja li hem dit al jutge: es va masturbar no per maldat, sinó
perquè és el que fa sempre que s’avorreix.», diu Riu.
I el jutge, aquest cop, ha arxivat el cas.
DAVID MARÍN. Areny de Noguera
VilaWeb.com
Edició Mequinensa
