Alcaldes de Catalunya i d’Aragó critiquen el projecte de l’autovia Lleida Val d’Aran

En una reunió a Pont de Suert, alcaldes i representants dels municipis de la Ribagorça catalana i la de la Franja de Ponent afectats pel projecte de l’autovia de Lleida a la Vall d’Aran han criticat el pla de construcció d’aquesta nova infraestructura del Ministeri de Foment. Segons els alcaldes, no es tracta d’un "no rotund a l’autovia, però és un no a l’estudi que ens ha plantejat el Ministeri de Foment", ja que no hi ha un "estudi d’impacte ambiental ni un estudi sobre on s’efectuarien els abocaments de roques, pedres i runa". Els representants municipals s’han reunit a la seu del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, a Pont de Suert, per analitzar la documentació que els ha presentat el Ministeri de Foment respecte a aquesta via ràpida.

[@more@]

Els alcaldes i representants dels ajuntaments del Pont de Suert, Vilaller, Bonanza, Montanui, Areny i Sopeira han fet arribar el seu malestar per algunes de les propostes al responsable de Carreteres de la Generalitat a Lleida, Jordi Benet, i al subdelegat del govern català per al Pirineu, Víctor Orrit. L’alcalde de Vilaller, Jaume Monsó, com a representant de la resta d’alcaldes, ha explicat que "la nostra posició no és un no rotund a l’autovia, però és un no a l’estudi que ens ha plantejat el Ministeri de Foment", que "en principi, no conté estudi d’impacte ambiental i tampoc no hi ha un estudi sobre on s’efectuarien els abocaments de roques, pedres i runa", ha afegit.

L’alcalde de Vilaller ha assenyalat també que "la connexió amb França no està resolta", i ha apuntat que "a la pàgina web del Ministeri d’Obres Públiques francès hi ha prevista una connexió amb aquesta autovia de dos carrils per cada direcció fins a la frontera, quan el nou Túnel de Vielha en tindrà tres", i s’ha preguntat per què és necessari que el tram espanyol tingui quatre carrils, que considera que "destruiran tot el paisatge".

26 maig 2004

Una notícia de VilaWeb.com

Comentaris tancats a Alcaldes de Catalunya i d’Aragó critiquen el projecte de l’autovia Lleida Val d’Aran

Desset pobles acolliran el Correllengua a la Franja

El Correllengua 2004 reclama l’oficialitat del català a Europa. La Coordinadorad’Associacions per la Llengua (CAL), Acció Cultural del País Valencià , els casals de la Franja de Ponent i el Casal Jaume I de Perpinyà han organitzat, un any més, el Correllengua , la gran trobada d’unió lingüística dels Països Catalans. L’edició de 2004, una de les més ambicioses dels darrers anys, arrenca el 4 de setembre a Organyà, tot coincidint amb la commemoració del vuitè centenari de la redacció de les ‘Homilies d’Organyà’ . A la presentació hi haurà una cercavila pels carrers del poble amb el grup de geganters i grallers d’Oliana i l’encesa de les torxes de la flama. A continuació hi intervindran Montserrat Pérez (CAL), Vicent Sanchis (director de l’Avui), Francesc Ricart i Christian Martínez.[@more@]

Pel que fa a la Franja de Ponent segons la recent roda de premsa dels organitzadors (ACPV i la CAL) a Lleida desset pobles l’acolliran a partir de l’11 de setembre, quan apareixerà pel sud de les nostres comarques, en concret a Favara de Matarranya i Nonasp, tot seguit anirà a Arenys de Lledó i el 18 de setembre s’enfilarà comarques amunt per a realitzar la III Trobada de Castellons, que enguany es farà a un dels castellons de la Franja, Castellonroi, a La Llitera. El 2 d’octubre el Correllengua recalarà en quatre pobles de la mateixa comarca: El Campell, Albelda, El Torricó i Tamarit de Llitera, i el 9 d’octubre continuarà pujant fins els Pirineus per aturar−se a Areny de Noguera i Benavarri. El 23 d’octubre farà mitja volta cap el sud i s’aturarà al Baix Cinca amb actes programats a Fraga i Torrent de Cinca. Segons informaren el Correllengua també passarà pels pobles habituals de cada any, com Mequinensa  on l’any passat es va fer un Correllengua de convocatòria nacional−, Massalió o Calaceit el Correllengua més multitudinari de cada any junt amb Queretes−, entre d’altres. En canvi no s’ha posat data, per ara, a Queretes, on sempre es fa, Beseit o a la plaça més important i dura de la Franja per allò del xapurriau − Vall−de−roures, on es va iniciar l’any passat. En total per ara s’han anunciat 17 pobles −l’any passat foren 21− així que és probable que encara hi hagin algunes incorporacions de darrere hora. 05 setembre 2004

Una notícia de VilaWeb.com Edició Franja de Ponent

Comentaris tancats a Desset pobles acolliran el Correllengua a la Franja

Altres indrets del terme 3

Puifel, Soliva i Ribera

[@more@]Uns altres dos nuclis antics, ara despoblats, són els de Puifel, amb el lloc veí de Senderes, i el de Soliva; ambdós es troben al sector S del terme. Puifel és al vessant meridional de la serra de Sant Marc, a 808 m d’altitud. El seu topònim correspon a Podium Fidelisi el lloc el 1100 era de la comtessa Valença de Tost, muller de Ramon V de Pallars Jussà. Administrativament formava una unitat amb Senderes, lloc que el 1495 tenia 4 focs, mentre que Puifel només en tenia 1; més tard Puifel va augmentar fins a 8 focs (1713). El 1787 ambdós llocs tenien 42 h, i 19 h a mitjan segle XIX. Prop de l’antic nucli de Puifel resta la capella de Sant Esteve, un edifici del segle XVII sense culte.
Soliva és a la part solana d’un puig de la serra de Sant Marc, a 909 m d’altitud. Al segle XII fou donat pels comtes de Pallars Jussà a la canònica de Mur. Tenia 8 focs el 1495 i 38 h el 1787. Ara el lloc és totalment despoblat. El seu centre religiós era la capella de la Mare de Déu del Remei, un edifici romànic molt modificat, que gaudí de categoria parroquial segles enrere i que al segle XIX es convertí en sufragània de Claravalls.
El darrer nucli o centre de poblament del terme d’Areny, també despoblat, és el lloc de Ribera, que és situat al barranc de Cornàs. Al Mas de Ribera hi ha una capella dedicada a Sant Pere.

1 comentari

Altres indrets del terme 2

Claravalls, Freixenet i Sobrecastell
.

[@more@]

Un altre nucli antic, documentat des del segle XI, és l’antiga parròquia de Claravalls, situada en una cruïlla de camins de muntanya, a 1 095 m d’altitud. El lloc tenia 4 famílies el 1495 i 51 h el 1787; ara és totalment despoblat. L’antic nucli, presidit per una església romànica un xic transformada i interiorment abarrocada, dedicada a la Mare de Déu del Roser (abans ho era simplement a Santa Maria), és dalt un turó. Era una parròquia de l’arxiprestat d’Areny i com a tal va dependre de la diòcesi d’Urgell fins el 1957.
Freixenet és ara un altre despoblat situat al vessant esquerre de la Valira de Cornudella, a 920 m d’altitud. El lloc és documentat el 867.
El poble de Sobrecastell, a la ribera esquerra de la Valira, a 726 m d’altitud, ha donat el nom a la Valira de Cornudella, car és anomenada també barranc de Sobrecastell. Era el segon nucli més important del terme, amb 9 famílies el 1495 i un màxim d’uns 80 h entorn del 1857; el 1991 tenia 42 h. El petit nucli és presidit per la capella de Sant Antoni de Pàdua, sufragània d’Areny, un edifici tardà. L’església més antiga de la seva demarcació és la de Sant Pere, romànica, documentada el 1172, que té la porta d’entrada al mur de tramuntana. El mas de Fontdevila té també una antiga capella dedicada a Santa Maria, Sant Antoni i Sant Pere, els sants de veneració tradicional del lloc

Comentaris tancats a Altres indrets del terme 2

Altres indrets del terme

El Campament i Berganui[@more@]Vora la vila d’Areny, a l’encreuament del brancal que hi porta i la N-230, hi ha el Campament, un més dels nuclis "construïts" durant els anys quaranta i cinquanta per a acollir els treballadors de les diverses obres hidràuliques que es van anar fent al llarg de la Noguera Ribagorçana. Molts foren abandonats en finalitzar les obres (com el Campament de Canelles o el Campament d’Aulet), però el d’Areny, edificat per als treballadors de l’embassament d’Escales, restà habitat, encara que el 1991 tenia només 18 h.
El poble de Berganui, situat al vessant meridional de la serra del seu nom, a 867 m d’altitud, en un encreuament de camins, és un vell nucli històric recordat ja per la documentació del segle X. El topònim és bascoide, com tants de la contrada; antigament tenia habitades algunes esplugues, que són citades des del 971. El 1495 tenia 7 focs, i arribà a un màxim de 72 h el 1850; el 1991 tenia 5 h. L’església de Sant Agustí, sufragània de la d’Areny, és un edifici romànic del segle XII amb la teulada sobreaixecada, una sagristia afegida i la façana amb un campanar d’espadanya a ponent. Al Mas de Baix, sota la població, un antic edifici amb una notable torre rodona, hi ha la capella de Sant Martí i Sant Agustí, un edifici renovat, però que hom creu que és el Sant Martí de Solà, esmentat com a cel·la al segle X.
També hi ha dintre la seva demarcació unes altres dues capelles, una de molt senzilla, amb un bonic portal adovellat, dedicada a la Mare de Déu de Frillat, i una altra, amb un gran arc obert a ponent, dedicada a Sant Salvador.

Comentaris tancats a Altres indrets del terme

La vila d’Areny de Noguera

La vila d’Areny de Noguera és a l’W de la ribera i al marge esquerre de les accessibles aigües del barranc de la Font, a 709 m, a la falda d’una muntanyeta i protegida dels vents del N per un turó que la separa de les encaixades aigües de la Valira. Tenia 295 h el 1991.[@more@]La vila havia estat fortificada i conserva encara restes de la muralla, carrers creuats per arcs i alguns semblants a túnels, cases amb portals adovellats, carrers costeruts que pugen cap a la part alta del puig on hi havia el castell, dues places, una de les quals amb una porxada gòtica, i l’altra, amb l’església i racons d’un gran tipisme i bellesa.
La vila d’Areny, notable centre administratiu i religiós a l’edat mitjana, tingué dues esglésies, la de Sant Martí, fora de la vila, totalment destruïda i de la qual resta la portada, molt malmesa, que deixa veure l’estructura d’arcs en gradació i ara es conserva com un decrèpit arc de triomf, al costat del castell, i l’església de la vila, també dedicada a Sant Martí, que existia coetàniament amb l’altra i també titulada de Santa Maria des del segle XIII. L’església parroquial de Sant Martí és un esvelt edifici del segle XVIII, amb un campanar de torre, de cos vuitavat, a un costat de la façana que dóna a la plaça. Es creu que l’església de fora vila fou la primitiva cel·la monàstica de Sant Martí documentada al llarg del segle X, bé que no falta qui la situa vers Berganui, al lloc dit antigament el Solà. En canvi, l’església de la vila del 1408 al 1661 pertangué, jurisdiccionalment o eclesiàsticament, al monestir de Lavaix i fou regida pel sistema de mongies fins el 1767.
A la vila, a més de cases de gent de la petita noblesa, hi hagué un convent de monges carmelitanes calçades que s’hi instal·là el 1588 i un casal amb una capella gòtica dedicada a Santa Bàrbara i Sant Gregori, del qual resta l’edificació amb un bell arc tapiat.
El castell d’Areny, citat el 823 ( in castro Arinio), era un dels castells fronterers del comtat fins a l’inici del segle XI, que la recuperació del territori féu baixar la frontera vers Montanyana, Lluçars, Pilzà, etc. Inicialment era en poder dels comtes del Pallars Jussà, cosa que explica que el 1171 el comte Ramon Mir declarés que l’havia deixat en penyora a la seva muller. Del segle XIV endavant, consta ja com a vinculat als comtes de Ribagorça, de la casa reial. Fou fortificat diferents vegades, en especial al segle XVI, època de la qual semblen datar les restes actuals, que consisteixen en uns murs en angle i atalussats a la base i un malmès torricó rectangular. Fou plaça d’armes de l’exèrcit espanyol fins el 1780, en què es va abandonar —el seu governador, amb les dues peces d’artilleria que hi tenia, passà a Benasc—.
Pel que fa a equipaments culturals, la població té una biblioteca, un casal parroquial i l’associació cultural Miquel Sierra. Els equipaments esportius consisteixen en una pista polisportiva, una piscina i un camp de tennis. La festa major és pel 23 de maig, data en què es dansa el ball del Rogle. També es ballen jotes. Té molta tradició la festa de Sant Antoni Abat.
Són fills notables d’Areny el jurista J. Umbriau i Romeda, destacat advocat i professor que exercí al llarg del segle XIX, i el filòsof i professor L. Roureda i Farré, nat a Areny el 1922.

Comentaris tancats a La vila d’Areny de Noguera

La població

Els primers censos que afecten l’actual terme d’Areny de Noguera són força incomplets, però, en conseqüència amb la importància històrica d’Areny, mostren que fou força poblat a l’edat mitjana.

[@more@]Se sap que el 1385 el terme tenia 170 focs (111 a Areny, 26 a Betesa i 33 a Cornudella de Valira). El 1495 hi havia 145 focs (93 a Areny, 21 a Betesa i 31 a Cornudella). No es disposa de dades conjuntes per al municipi fins al primer cens en habitants (només se sap que el 1713 Betesa tenia 18 focs i Cornudella 38). El 1787 hi havia 1 451 h i el 1842, 2 154. Sembla que la població arribà al màxim entre el 1857 i el 1860, però la manca de dades sobre Betesa, pel que fa a la primera meitat del segle XIX, no permet saber-ne la població exacta. Sí que se sap que el 1857 Areny tenia 1 519 h i Cornudella 673, mentre que el 1860 Areny tenia 1 206 h i Cornudella 716. El 1900 hi havia 1 846 h, 1 842 el 1910 i 1 818 el 1920, una tendència decreixent que no s’aturarà fins al començament de les obres de la central d’Escales. El 1930 hi havia 1 792 h i el 1940, 1 643 (971 h a Areny, 236 a Betesa i 436 a Cornudella). El 1950, com a conseqüència de la construcció del pantà d’Escales, Areny recuperà població (1 212 a Areny), però Betesa (213) i Cornudella (378) continuaren perdent població. En conjunt, i per a tot el municipi, hi havia 1 803 h el 1950. D’aleshores ençà torna a començar la davallada: 1 309 h el 1960, 1 202 h el 1970, 1 186 h el 1975 i només 504 el 1981, després d’una davallada molt brusca que fa perdre en 6 anys més de la meitat de la població del 1975. Actualment, la davallada continua, però menys bruscament: 457 h el 1986 i 439 h el 1991 (360 al sector d’Areny, 62 al sector de Cornudella de Valira i només 17 a Betesa). La densitat de població per a aquest mateix any era de 3,7 h/km².
El grup de joves menors de 15 anys és clarament minoritari (10% del total de la població), i el dels que superen els 65 anys representa el 25,5% de la població total.
La població activa, referida al 1986, era de 142 persones (el 30% de la població total). La major part de la població (85 persones) treballava en el sector primari (60%), hi havia 11 persones ocupades al sector secundari (5 a la construcció i 6 a la indústria) i 49 treballaven al terciari (bàsicament al comerç).

1 comentari

Ribera de Vall

Població: 10 h [1996] Poble (815 m alt) del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), fins el 1965 del de Cornudella de Valira, a l’esquerra de la Valira de Cornudella. Hi ha l’església parroquial.

[@more@]

Comentaris tancats a Ribera de Vall

L’economia

L’economia de la població és fonamentalment agrícola i ramadera, però amb més pes de l’agricultura. Les terres llaurades eren, el 1991, 1 315 ha, que representen l’11% del territori municipal actual. La resta del terreny de les explotacions es distribueix en àmplies zones forestals (unes 3 700 ha), recobertes per boscos d’alzines o roures (els boscos propis de la zona que es mantenen en alguns indrets, com les serres de Berganui i de Sant Marc), boscos de coníferes (que responen normalment a replantacions fetes des dels anys cinquanta ençà) i, per damunt de tot, hi ha un important predomini del matollar. També hi ha, sobretot al sector septentrional, àmplies zones de pastures permanents (unes 3 600 ha).[@more@]Els conreus es localitzen a les valls formades pels torrents (torrent d’Ovís, vall de la Valira de Cornudella) i a la ribera de la Noguera Ribagorçana.
Els conreus es caracteritzen per la clàssica policultura pre-pirinenca. Els conreus herbacis dominen arreu, ja que els llenyosos, seguint una tendència accelerada a la decadència, ocupen en l’actualitat només extensions residuals. Els cereals són el conreu predominant, ja que agafen 1 100 ha al secà i 85 al regadiu (90% del total dels conreus). Es tracta fonamentalment d’ordi (950 ha), tot i que el blat, que ha perdut importància, té encara una extensió considerable (235 ha). La tendència, però, és a la disminució dels cereals i a l’increment del farratge, que en l’actualitat ocupa 100 ha al secà i unes 20 al regadiu (principalment alfals, unes 70 ha). Els conreus llenyosos són els que han davallat més. Només ocupaven unes 10 ha el 1991. Durant els anys setanta es desenvolupà també l’ametller, però al principi dels noranta els pocs que quedaven ja no solien estar en plantació regular i anaven essent progressivament arrencats.
La terra, segons el cens agrari del 1989, era repartida en 92 explotacions, 90 de les quals eren explotacions agràries. Domina l’explotació de tipus mitjà i gran, encara que la presència d’un cert nombre de terres de regadiu fa que hi hagi una quantitat important d’explotacions menors de 10 ha. En total, el 1989, de les 90 explotacions amb aprofitament agrari, 31 tenien menys de 10 ha, 33 tenien entre 10 i 50 ha i 25 superaven les 50 ha. La terra és treballada majoritàriament en règim de propietat (73,5%), encara que l’arrendament (el 27% restant) es troba força estès.
La ramaderia és un complement important de les activitats agrícoles, però no arriba a superar l’agricultura. La ramaderia tradicional era la de l’oví i el cabrum, juntament amb el boví i el bestiar de peu rodó. Actualment, l’oví continua essent el més important (12 526 caps el 1989), el boví té una certa presència (140 caps, majoritàriament de llet), el cabrum és escàs i associat a l’oví (242 caps) i el bestiar de peu rodó ha desaparegut. Ha augmentat, però, el porcí, que, amb 3 438 caps, ha esdevingut tan important com l’oví. Hi ha també cria d’aviram i de conills (168 conilles mares) i una certa producció de mel (79 ruscs).
Temps enrere l’activitat industrial a Areny de Noguera havia estat prou important, car hi havia un molí fariner i un altre d’oli i un batan, menestrals de tota mena i telers de llenços de cànem i lli, extracció de pedra i fabricació de teules i rajoles, a més de petites centrals d’electricitat. Avui, amb el nou model econòmic, l’activitat industrial gairebé ha desaparegut, llevat d’algunes empreses de construcció i de l’activitat que desenvolupa la Cooperativa de Sant Martí.
Pel que fa a l’activitat comercial, temps enrere la vila era el centre comercial de la Terreta, amb mercat el dissabte i diverses fires de bestiar. Actualment, però, Areny ha deixat de tenir aquesta importància comercial i s’han perdut les fires i el mercat. Ara és dins l’àrea d’influència del mercat del Pont de Suert i, secundàriament, del mercat de Lleida. Hom pot fer les transaccions financeres en 3 oficines bancàries.
Pel que fa als serveis sanitaris, la població disposa de metge, ATS i farmàcia. Hi ha una escola d’ensenyament primari, però el centre d’ensenyament secundari és al Pont de Suert. Els serveis socials depenen de Benavarri, municipi que centra la mancomunitat de la Ribagorça Oriental, a la qual pertany Areny.
Hi ha una certa activitat turística, sobretot els mesos d’estiu. A la vila hi ha dues fondes i 3 restaurants, i algunes cases lloguen habitacions, adscrites darrerament al pla de turisme verd. Actualment, el nombre de residències secundàries (205 el 1991) supera les residències permanentment ocupades (només 152), però hi ha moltes cases desocupades.

Comentaris tancats a L’economia

Descobert un nou dinosaure a Areny de Noguera

El jaciment d’Areny de Noguera va ser descobert fa dos anys pel geòleg Lluís Arguegón però la troballa no es va divulgar per por a espoliacions. Les peces de dinosaure trobades fins ara pertanyen a un exemplar d’hadrosaure del cretaci superior.

27/08/1997[@more@]

Comentaris tancats a Descobert un nou dinosaure a Areny de Noguera