L’agressora assegura que l’home la va atacar abans.

Una dona de 44 anys va matar abans-d’ahir a la nit el seu company sentimental, de 54, durant una discussió al domicili familiar, a Areny de Noguera (Alta Ribagorça), a la Franja de Ponent. Segons la versió de l’agressora, que va ser detinguda després dels fets per la Guàrdia Civil, l’home va atacar-la i ella va respondre agafant un ganivet i clavant-l’hi al pit.

.[@more@]Segons la Subdelegació del Govern d’Aragó, la discussió a Areny de Noguera va passar pels volts de dos quarts de dotze de la mitjanit de dijous. La Guàrdia Civil va rebre l’avís que hi havia un home ferit d’arma blanca i va anar fins a la casa, situada al carrer Sant Miquel de la població. Allà van trobar el cadàver de l’home i van detenir la seva companya sentimental com a presumpta autora d’un delicte d’homicidi. La detinguda va reconèixer els fets, però va assegurar que havia matat l’home en defensa pròpia. Segons la seva versió, tots dos van tenir una forta discussió que va anar pujant de to fins que l’home va agredir-la amb un estri de cuina. Ella va agafar un ganivet i va clavar-lo al seu company, el qual tenia diversos antecedents per agressió contra la presumpta homicida. La versió donada per la detinguda va ser corraborada per una tercera persona que va presenciar els fets i que ahir van declarar davant la policia. Aquest testimoni, que sopasva amb la parella, va veure tota la discussió sense intervenir-hi fins que es va produir l’agressió. El crim ha provocvat una gran consternació entre els veïns d’aquest petit municipi, ja que l’home mort, Gustau Comas Alvareda, paleta de professió, tenia fama de ser «molt tranquil i pacífic». La parella feia anys que vivien junts. La Guàrdia Civil va procedir a la detenció de la presumpta agressora, que va reconèixer els fets, i que li imputen unb delicte d’homicidi. El jutjat de primera instància i instrucció de Barbastre s’ha Segons la Subdelegació del Govern d’Aragó, la discussió a Areny de Noguera va passar pels volts de dos quarts de dotze de la mitjanit de dijous. La Guàrdia Civil va rebre l’avís que hi havia un home ferit d’arma blanca i va anar fins a la casa, situada al carrer Sant Miquel de la població. Allà van trobar el cadàver de l’home i van detenir la seva companya sentimental com a presumpta autora d’un delicte d’homicidi. La detinguda va reconèixer els fets, però va assegurar que havia matat l’home en defensa pròpia. Segons la seva versió, tots dos van tenir una forta discussió que va anar pujant de to fins que l’home va agredir-la amb un estri de cuina. Ella va agafar un ganivet i va clavar-lo al seu company, el qual tenia diversos antecedents per agressió contra la presumpta homicida. La versió donada per la detinguda va ser corraborada per una tercera persona que va presenciar els fets i que ahir van declarar davant la policia. Aquest testimoni, que sopasva amb la parella, va veure tota la discussió sense intervenir-hi fins que es va produir l’agressió. El crim ha provocvat una gran consternació entre els veïns d’aquest petit municipi, ja que l’home mort, Gustau Comas Alvareda, paleta de professió, tenia fama de ser «molt tranquil i pacífic». La parella feia anys que vivien junts. La Guàrdia Civil va procedir a la detenció de la presumpta agressora, que va reconèixer els fets, i que li imputen unb delicte d’homicidi. El jutjat de primera instància i instrucció de Barbastre s’ha fet càrrec del cas i la detinguda hi declararà en les pròximes hores.(11/02/06).

1 comentari

La Ribagorza aragonesa se beneficiará de la ‘deixalleria’ de la Ribagorça catalana

franja, 13 Desembre, 2005, Las instalaciones se ubican en el término municipal de VilallerLa Mañana Los municipios de Montanuy, Bonansa, Sopeira, Areny y Viacamp son los que se han mostrado interesados en formalizar un convenio con el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça para tirar adelante la iniciativa.

[@more@]Con esta finalidad, algunos de los alcaldes de estos municipios visitaron ayer las instalaciones de la deixalleria en Vilaller acompañados de los representantes de l’Alta Ribagorça.
Según fuentes municipales, el convenio entre ambas partes podría ser una realidad a partir del próximo año una vez ya esté en servicio la deixalleria.
Se trataría de poder utilizar las instalaciones y servicios de la futura deixalleria y planta de trasferencia y negociar el sistema de recogida de residuos, ya sea compartido o por separado.
Los municipios de la Ribagorza aragonesa más próximos a las instalaciones de Vilaller son los de Montanuy y Bonansa y son los que mejor podrán aprovechar el citado convenio.
El resto de municipios aragoneses, aunque más alejados, también están decididos a sumarse al mismo.
Cierre del vertedero de Sarroqueta
Los alcaldes de las dos partes también plantean compartir la recogida de escombros una vez se clausure el actual vertedero ilegal pero controlado de Sarroqueta y se abra un vertedero legal de escombros, tal y como marca el nuevo plan de residuos de la Generalitat, que establece que cada municipio debe buscar un emplazamiento para verter sus escombros. Asimismo, otro de los temas que los alcaldes de ambas partes negocian para mejorar la coordinación de los servicios es el del plan de actuación de nieve, por lo que se refiere a la tarea de las máquinas quitanieve en la N-230 y el acceso a los núcleos fronterizos como Senet y Aneto. Recordar que los municipios de la Ribagorça catalana y aragonesa ya comparten a través de diversos convenios suscritos otros servicios de sanidad y educación, como las consultas médicas, las clases lectivas y los servicios de emergencias
.

Comentaris tancats a La Ribagorza aragonesa se beneficiará de la ‘deixalleria’ de la Ribagorça catalana

Los arqueólogos trabajan en su estudio y en los restos de los edificios hallados en la zona

Los trabajos de consolidación de los restos del cerro de Arén iniciados hace un par de meses han permitido descubrir una interesante necrópolis anterior al siglo XI. La prioridad de la empresa PRAMES, encargada de esta ambiciosa labor de recuperación, es establecer la secuencia de los distintos episodios acaecidos en la zona, por lo que sus arqueólogos trabajan simultáneamente en el estudio de la necrópolis y de los restos de los edificios de la zona, entre los que hay una iglesia del siglo XI y restos de un castillo que podría rondar el siglo X, entre otros.[@more@]

A instancias del Ayuntamiento que preside Miguel Gracia, y con fondos del CEDESOR, la empresa PRAMES acometió hace varios meses la consolidación de los restos del cerro de Arén, conocido como la Roca del Castillo. En un lugar de difícil acceso adonde sólo se llega a pie, los trabajadores de PRAMES se encontraron con tan sólo algunos sillares que no habían sido saqueados cubiertos por la maleza.

La exhaustiva limpieza posterior permitió sacar a la luz, además de los restos de la primitiva iglesia del siglo XI, entre otros elementos, una necrópolis anterior que se extendía bajo el suelo de la iglesia original y en su entorno más inmediato. Tras pedir permiso a Patrimonio de la DGA, como recordó el responsable de obras de PRAMES, la empresa contrató a los arqueólogos Javier Rey y Beatriz Andrés que, junto a dos obreros, trabajan en la zona. El presupuesto de estos primeros compases financiados por el CEDESOR asciende a 85.000 euros, aunque dados los interesantes hallazgos, ya se contempla una segunda fase por valor de 38.000 euros.

Elena FORTUÑO

Comentaris tancats a Los arqueólogos trabajan en su estudio y en los restos de los edificios hallados en la zona

ARENY m.


I. || 1. Terreny cobert d’arena; cast. arenal. Tot bon terreny | luny de l’areny, | bon regadiu | de font o riu | mogué, laurà, Spill 13426.[@more@]2. Tros de jaç de riu o de riera cobert d’arena i còdols procedents de les crescudes de l’aigua (Gir., Empordà, Bassella); cast. rambla. Berenguer d’Altarriba regent la sal nostra del areny de Cardona, doc. a. 1357 (Monsalvatje Not. Hist. xii, 469).
|| 3. Lloc on neix una petita font o corrent d’aigua (vora el Montserrat, segons Cost. Cat. ii, 68).
|| 4. Vorada de riu o de riera, que es planta d’arbres i canyes, però no es conrea; és per enfortir la terra i evitar que l’aigua se l’emporti (St. Vicenç dels H.).
II. topon.
|| 1. L’Areny: lloc on fan la fira del bestiar, i que està situat a la vorera de l’Onyar (Gir.).
|| 2. Areny: poble situat dins la província d’Osca, en la partió d’aquesta amb la de Lleida, a la vorera dreta del riu Noguera Ribagorçana, prop de Benavarre. La gent de llengua castellana l’anomena Arén.

Comentaris tancats a ARENY m.

Extensió: 119 km2

Municipi de la Ribagorça, a la dreta de la Noguera Ribagorçana. El terme és drenat, a més, per la Valira de Cornudella, pel barranc de Sant Romà i pel de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional; tots ells desemboquen a la Noguera. .

[@more@]Les serres de Berganui (1 273 m) i de Sant Marc són ocupades per bosc (rouredes, alzinars, i 800 ha de pinedes) en part comunal, el qual ha estat tradicionalment explotat (carboneig, recerca de tòfona, llenya), augmentat darrerament amb la repoblació. Predomina el bestiar oví (10 876 caps el 1983), bestiar porcí i bestiar boví estabulat. Al secà hom conrea cereals, patates, farratge i en menor escala vinya i olivars. El regadiu s’estén sobre la terrassa fluvial de la Noguera; les terres de conreu són explotades directament pels propietaris. L’activitat industrial es limita a la derivada de l’agricultura. La població, que havia disminuït entre 1900 i 1940 (971 h), es recuperà durant els deu anys següents (1 212 h el 1950) per a tornar a disminuir a partir d’aleshores (848 h el 1960). El 1970 augmentà (amb l’annexió de Betesa i Cornudella de Valira) a 1 202 h, però descendí a 434 h el 1991. La vila (292 h agl [1991], arenyols; 709 m alt), centre d’una petita rodalia anomenada la Terreta (i també la Noguera o la Noguerola), es troba al peu d’un esperó rocós coronat per les ruïnes del castell d’Areny, que fou plaça d’armes fins el 1740. Era una vila de traginers dedicada a l’intercanvi de productes agrícoles i de bestiar entre l’Alta i la Baixa Ribagorça. El 1480 passà a dependre administrativament d’Aragó. L’església parroquial de Sant Martí fou, fins el 1956, cap d’un arxiprestat del bisbat d’Urgell format per tres petits territoris %u2014separats de la resta de la diòcesi%u2014 situats a la vall de Castanesa, a la Terreta i a la zona de contacte entre la Llitera i la Baixa Ribagorça, al voltant de Peralta de la Sal. Dins el terme es troben els pobles de Sobrecastell, Berganui, Claravalls, Soliva i Puifel i la caseria de Freixenet. Des de l’any 1965 li ha estat agregat l’antic municipi de Cornudella de Valira, amb els pobles de Ribera de Vall, la Casa Gran, Sant Martí del Sas, Puimolar, Suerri i els despoblats de Soperuny, Tresserra i Iscles. El 1966 li fou agregat l’antic municipi de Betesa, amb els pobles d’ Ovís, Santa Eulàlia i els Molins

Comentaris tancats a Extensió: 119 km2

a dia d’avui…

Aquesta salutació està redactada amb la finalitat de donar la benvinguda a tots aquells que han decidit treure el cap per aquesta finestra digital. Areny està obert a l’exterior, a part de donar a conèixer les seves activitats, noticies i altres, espero la col·laboració de totes i tots els que estigueu interessats a participar d’Areny.[@more@]

Comentaris tancats a a dia d’avui…

LOS ÚLTIMOS DINOSAURIOS DE EUROPA




 

XXI Jornadas de la Sociedad Española
de Paleontología.

Gestión e Investigación de la
Paleontología en el Siglo XXI. Sevilla 4-8 de octubre de 2005.

Eds. E. Bernáldez, E. Mayoral y A.
Guerreiro dos Santos, 58-59.

 

LOS ÚLTIMOS DINOSAURIOS DE EUROPA (AREN,
HUESCA): UN

EJEMPLO DE GESTIÓN INTEGRAL DEL PATRIMONIO

PALEONTOLÓGICO

 

Canudo, J.I.1,
Andrés, J. A.
2, Barco, J. L.1,3,
Cruzado-Caballero, P.
1 , Cuenca-Bescos,

 

G.1,
Royo-Torres, R.
4, Rubio, C. J.3,
Rubio, C.
3 y Ruiz-Omeñaca, J. I.1

1: Grupo Aragosaurus
(http://www.aragosaurus.com). Paleontología. Universidad de Zaragoza. Pedro Cerbuna
s/n. 50009 Zaragoza.
jicanudo@unizar.es, cuencag@unizar.es, penelope@unizar.es, jigruiz@unizar.es

 

2: Dirección General de Patrimonio
Cultural. D.G.A. Paseo María Agustin, 36. 50071 Zaragoza.

jaandres@aragon.es

 

3: Paleoymás. Nuestra Señora del Salz, 4,
50017 Zaragoza.
jlbarco@paleoymas.com

c.rubio@paleoymas.com cjrubio@paleoymas.com

 

4: Fundación Conjunto Paleontológico de
Teruel-Dinópolis. Poligono Los Planos. 44002 Teruel

royo@dinopolis.com

 

Desde el descubrimiento de los primeros
restos de dinosaurios en Arén se comprendió que podían convertirse en un
elemento dinamizador del turismo cultural en la localidad, contribuyendo a la
protección de este tipo de patrimonio desde la propia población. Comenzó a
partir de entonces un proyecto que sin duda constituye un buen modelo de
actuación paleontológica y en el que destaca la coordinación de todos los
implicados, tanto las administraciones (Ayuntamiento de Arén, Diputación Provincial
de Huesca y Departamento de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón) como
del grupo Aragosaurus de la Universidad de Zaragoza, responsable de la
investigación en los yacimientos con vertebrados fósiles del Cretácico Superior
de Arén. El resultado de esta buena sintonía es claro: pocos años después del descubrimiento
de los primeros fósiles ya se ha instalado una infraestructura museística,
basada en los resultados de la investigación que permite visitar tres yacimientos,
uno de icnitas y dos de huesos fósiles.

 

La gestión integral de un enclave
paleontológico requiere la protección física, la protección legal y sin duda, la
interpretación para el conjunto de la sociedad.

 

 Para proceder a este acercamiento del
patrimonio paleontológico a la sociedad es fundamental potenciar la
singularidad, que surge de la investigación científica. En el caso de Arén
buscar esta singularidad no resulta difícil, ya que los dinosaurios han sido
recuperados en niveles del Maastrichtiense superior, es decir poco antes del límite
Cretácico-Terciario (López-Martínez
et
al
., 2001).

 

La cercanía de este evento de extinción es
uno de los mayores atractivos que presenta el proyecto para el gran público,
razón por lo que ha sido denominado como “Los últimos dinosaurios de Europa”.

 

Salvo los lugares con bienes inmuebles,
como los yacimientos de icnitas, el resto de los yacimientos paleontológicos
desaparecen cuando se extraen los fósiles para poder estudiarlos. Ésto suele
plantear un problema con los habitantes de los lugares donde se producen los
hallazgos, sobre todo si son dinosaurios. En nuestro proyecto, uno de los
primeros objetivos es que las investigaciones puedan convertirse en un valor
añadido en la zona donde se encontraron. Hay que tener en cuenta que Arén tiene
graves problemas de despoblamiento, como gran parte de Aragón, y la paleontología
es una de las apuestas que está realizando el gobierno autonómico para crear
riqueza que fije población.

 

En Arén se ha adecuado para su visita un
yacimiento con icnitas de hadrosaurios (Barco
et al., 2001)
instalando para ello paneles explicativos y una plataforma de madera, que
permite la observación de las icnitas desde su posición elevada e impide el
acceso al nivel fosilífero para evitar que pueda ser dañado por los visitantes.
Esta actuación no es novedosa en nuestro país, ya que hay buenos ejemplos de actuaciones
similares en Soria y La
Rioja. Sin embargo, una de las novedades presentes en Arén es
la adecuación para ser visitados de dos de los yacimientos con restos óseos:
(Blasi 1 y Blasi 3). La roca de Blasi 1 y Blasi 3 es arenisca, por lo que fue
necesario la utilización de amoladoras para extraer los bloques con los fósiles
que posteriormente se han preparado en el laboratorio. Aprovechando los huecos
dejados por los bloques extraídos se han colocado réplicas huesos de
hadrosaurios, realizadas en fibra de vidrio y resina en la misma
posición en la que se encontraban los fósiles.

 

Se han utilizado técnicas para mimetizar
la réplica con el resto del yacimiento, de manera que es indistinguible de un
fósil verdadero. Las réplicas están acompañadas de paneles explicativos y
protegidas por un vallado de madera (Canudo
et al.,
2005).

 

Puesto que los yacimientos de Blasi, se
encuentran aproximadamente a una hora del núcleo urbano, se ha planteado una
ruta de acceso, señalizada y jalonada por paneles explicativos que tratan desde
un punto de vista divulgativo aspectos tanto geológicos, como botánicos y
zoológicos.

 

Los elementos expositivos del exterior
pueden ser ya visitados, estando en construcción el último eslabón de esta
actuación paleontológica: “El museo de los últimos Dinosaurios de Europa”. En
él se van a mostrar los fósiles mejor conservados o que de alguna manera nos den
la información más relevante yatractiva. Esta exposición además
explicará las hipótesis más recientes sobre la extinción de los dinosaurios con
ayuda de audiovisuales. Por supuesto en ella se podrá ver la reconstrucción a
tamaño natural de uno de los hadrosaurios de Arén.

 

Aunque no es lo deseable, el estudio
científico de los dinosaurios está en fase mucho menos avanzada que la puesta
en valor, por lo que ésta debe adaptarse a las novedades científicas que se
vayan generando, pero de esta manera se consigue que el proyecto se mantenga vivo
y no sea una actuación meramente puntual.

 

Este gran proyecto científico, social y
cultural, no hubiera sido posible sin la adecuada coordinación entre las
instituciones administrativas y científicas, propiciando la protección, el conocimiento
y el acercamiento a la sociedad de este legado cultural y natural. Por todo
ello, consideramos que puede ser un modelo válido en la gestión de patrimonio
paleontológico.

 

Barco, J. L., Ardévol, L . y Canudo, J. I.
2001. Descripción de los primeros rastros asignados a

Hadrosauridae (Ornithopoda, Dinosauria)
del Maastricthtiense de la
Península Ibérica (Areny,

Huesca). Geogaceta, 30, 235-238.

 

Canudo, J. I., Barco, J. L.,
Cuenca-Bescós, G., Ruiz-Omeñaca, J. I. y Cruzado, P. 2005.
Los

yacimientos de Arén. Ed. Prames y Departamento de Educación y
Cultura de la DGA. 35 p. Zaragoza

 

López-Martínez, N., Canudo, J.I., Ardévol,
L., Pereda-Suberbiola, X., Orue-Etxebarria, X.,

Cuenca-Bescós, G., Ruiz-Omeñaca, J. I.,
Murelaga, X. y Feist, M. 2001. New dinosaur sites

correlated with Upper Maastrichtian
pelagic deposits in the Spanish Pyrenees: implications for the dinosaur
extinction pattern in Europe.
Cretaceous Research, 22, 41-61.

Comentaris tancats a LOS ÚLTIMOS DINOSAURIOS DE EUROPA

DESCUBREN EN EL CERRO DE ARENY UNA NECRÓPOLIS ANTERIOR AL SIGLO XI

Los arqueólogos trabajan en su estudio y en los restos de los edificios hallados en la zona
ARÉN.- Los trabajos de consolidación de los restos del cerro de Arén iniciados hace un par de meses han permitido descubrir una interesante necrópolis anterior al siglo XI. La prioridad de la empresa PRAMES, encargada de esta ambiciosa labor de recuperación, es establecer la secuencia de los distintos episodios acaecidos en la zona, por lo que sus arqueólogos trabajan simultáneamente en el estudio de la necrópolis y de los restos de los edificios de la zona, entre los que hay una iglesia del siglo XI y restos de un castillo que podría rondar el siglo X, entre otros.
A instancias del Ayuntamiento que preside Miguel Gracia, y con fondos del CEDESOR, la empresa PRAMES acometió hace varios meses la consolidación de los restos del cerro de Arén, conocido como la Roca del Castillo. En un lugar de difícil acceso adonde sólo se llega a pie, los trabajadores de PRAMES se encontraron con tan sólo algunos sillares que no habían sido saqueados cubiertos por la maleza.
La exhaustiva limpieza posterior permitió sacar a la luz, además de los restos de la primitiva iglesia del siglo XI, entre otros elementos, una necrópolis anterior que se extendía bajo el suelo de la iglesia original y en su entorno más inmediato. Tras pedir permiso a Patrimonio de la DGA, como recordó el responsable de obras de PRAMES, la empresa contrató a los arqueólogos Javier Rey y Beatriz Andrés que, junto a dos obreros, trabajan en la zona. El presupuesto de estos primeros compases financiados por el CEDESOR asciende a 85.000 euros, aunque dados los interesantes hallazgos, ya se contempla una segunda fase por valor de 38.000 euros.

Comentaris tancats a DESCUBREN EN EL CERRO DE ARENY UNA NECRÓPOLIS ANTERIOR AL SIGLO XI

III Trobada de gent gran de la comarca de la Ribagorça

El dissabte 30 d’abril s’ha celebrat la Tercera trobada de gent gran
de la comarca de la Ribagorça Aragonesa, amb l’assistència d’unes 600
persones.
La jornada ha estat plena d’activitats, que han començat a
les 9’30 a Sopeira, amb la visita al Monestir d’Alaó, monument
representatiu de l’art romànic del segle XII, per seguir amb la visita
al Centre d’Interpretació de la Ribagorça a Areny, que és un museu
descriptiu per conèixer millor
la comarca.

A més a més ací, han estat rebuts per les distintes autoritats representatives del Govern Aragonés, i l’Ajuntament ha ofert un aperitiu per als assistents.
La parada següent ha estat al Pont de Montanyana, on també han pogut gaudir d’una actuació
musical. I els actes han culminat amb la inauguració del Centre de Visitants del III Trobada de gent gran de la comarca de la Ribagorça Glòria Francino Montsec de l’Estall-Viacamp, centre que tindrà molt a dir per mostrar un dels paratges més amagats i d’una bellesa extraordinària de la comarca, i, amb un dinar de germanor al mateix Viacamp, dins d’una carpa instal·lada per encabir a tot el
grup de gent participant enaquestes activitats.
El sol i el bon temps han permès que molts ribagorçans poguessin gaudir d’un paisatge
esplendorós encara que ressec, i per acabar, a la tarda el grup Trío Cumbre ha amentizat
el ball dins de la carpa, per fer una mica d’exercici després del bon dinar.
Als actes hi han assistit autoritats representatives de la comarca i del govern d’Aragó.
La Consellera de Serveis Socials i Familia de la DGA, Ana de Salas, ha encoratjat els assistents a seguir actius. El President de la Comarca de la Ribagorça, José Blanch també ha agraït als assistents i col·laboradors el fet de participar i organitzar actes d’aquest tipus. També hi eren presents el Vicepresident de la Diputació Provincial de Huesca, i tots els alcaldes de la comarca,
entre els quals cal destacar l’Alcalde de Viacamp-Lliterà que ha estat l’amfitrió de l’última
etapa del viatge.
Tant la Comarca com la Mancomunitat són els pilars que fomenten aquest tipus
d’actes. Cal valorar positivament la labor social del Servei Social de Base que treballa en
quatre seus: Benavarri, Castilló de Sos, Graus i Lasquarre.
No només s’ha d’agrair l’organització d’actes d’aquest tipus, sinó el servei permanent que donen a la gent que viu a la comarca i que necessita de l’ajut d’altres persones.
Igualment actes d’aquesta mena suposen la mobilització de persones que treballen com a xofers, bombers, cambrers, a la Creu Roja, a la Guardia Civil, a turisme, als ajuntaments
i col·laboradors dels pobles.
La Ribagorça és una comarca amb poca població, i la gent gran que ha treballat molt dur durant tota una vida, bé es mereix tenir el recolzament de les forces públiques i els ajuts,
que ben mirat, s’han guanyat amb la suor i les seves mans al llarg dels anys.
Com deia una vocacional assistent social que era al dinar: poc a poc la gent gran s’ha acostumat a anar als viatges i a gaudir de les eixides que es fan per a la tercera edat.
Perquè fins fa uns anys, la gent només s’havia dedicat a treballar i gairebé no havia viatjat ni eixit de la comarca. En un dia com aquest la gent té l’oportunitat de trobar-se i conèixer millor el seu entorn o altres indrets.

Glòria Francino- TEMPS DE FRANJA Núm. 47.

 

Comentaris tancats a III Trobada de gent gran de la comarca de la Ribagorça

Pallars, Ribagorça

 

 Montanya. Així, amb o. D’esta manera se’n diu, a la terra plana, de la immensa regió pirinenca, des dels primers plegaments del Prepirineu fins a l’anomenat Pirineu axial, carena principal (“crenxa», en diem) o partió d’aigües entre el Mediterrani i l’Atlàntic, entre el món catalanoaragonès i el seu veí occità.
Entre, també, la cuina del corder i la de l’ànec, amb les seues respectives xarneguitzacions i gavatxitzacions en funció dels estats homogeneïtzadors (Mestre Fabra, que estàs en el cel, perdona’m les innovacions lèxiques!).
Històricament, un territori marcat per l’existència de diverses entitats feudals que en van marcar l’esdevenidor: els comtats de Pallars i de Ribagorça, el vescomtat de Castellbò. Marques frontereres d’una història molt complexa, difícil de representar en un mapa, darrers bastions rebels contra la monarquia renaixentista que intentava acabar amb el feudalisme. La Ribagorça en va ser
l’últim reducte fins que va caure al segle XVI, en temps del malnomenat Felip II (per què II? Qui cony va ser, doncs, Felip I d’Espanya?). Pel que fa al Pallars (de fet, Pallars Sobirà), és
considerat el darrer comtat català independent, i protagonitzà una cruenta guerra contra Ferran II d’Aragó, dit «el Catòlic».
Enguany, autoritats civils i gestors culturals han promogut l’Any Hug Roger III, senyor de les muntanyes i darrer comte de Pallars, del qual commemorem el 500 aniversari de la mort, presoner i
vilipendiat, al castell de Xàtiva. Un personatge del morro fort que els pallaresos volen mitificar com un dels nostres herois nacionals.
I sens dubte que ho aconseguiran, perquè la biografia del personatge dóna molt de joc. Us recomano molt especialment la visita a l’exposició sobre la seua persona i època que han inaugurat
al Museu d’Història de Catalunya, al port de Barcelona. Una autèntica aposta de futur, basada en el passat, per al desenvolupament cultural i social del territori que l’ha generat.
Mentrestant, la Ribagorça vol i dol. La seua estructura de patchwork, de collage, de vuits i nous i cartes que no lliguen entre el món català, l’aragonès i el gascó fa difícil que hi quallen iniciatives
similars a les pallareses.

El Centre d’Estudis Ribagorçans fa bonament el que pot, en l’intent de crear una consciència
col·lectiva entre terres massa diverses, poc cohesionades i, en conseqüència, gens solidàries. Com un allioli que, per molt que gires i gires, no acaba mai de lligar. Al capdavall, l’única característica
«nacional» que compartim les diverses, diguem-ne, «famílies» ribagorçanes és la passió per l’excel·lent girella autòctona.

Ramon Sistac TEMPS DE FRANJA Núm. 47.

Comentaris tancats a Pallars, Ribagorça