L’economia de la població és fonamentalment agrícola i ramadera, però amb més pes de l’agricultura. Les terres llaurades eren, el 1991, 1 315 ha, que representen l’11% del territori municipal actual. La resta del terreny de les explotacions es distribueix en àmplies zones forestals (unes 3 700 ha), recobertes per boscos d’alzines o roures (els boscos propis de la zona que es mantenen en alguns indrets, com les serres de Berganui i de Sant Marc), boscos de coníferes (que responen normalment a replantacions fetes des dels anys cinquanta ençà) i, per damunt de tot, hi ha un important predomini del matollar. També hi ha, sobretot al sector septentrional, àmplies zones de pastures permanents (unes 3 600 ha).[@more@]Els conreus es localitzen a les valls formades pels torrents (torrent d’Ovís, vall de la Valira de Cornudella) i a la ribera de la Noguera Ribagorçana.
Els conreus es caracteritzen per la clàssica policultura pre-pirinenca. Els conreus herbacis dominen arreu, ja que els llenyosos, seguint una tendència accelerada a la decadència, ocupen en l’actualitat només extensions residuals. Els cereals són el conreu predominant, ja que agafen 1 100 ha al secà i 85 al regadiu (90% del total dels conreus). Es tracta fonamentalment d’ordi (950 ha), tot i que el blat, que ha perdut importància, té encara una extensió considerable (235 ha). La tendència, però, és a la disminució dels cereals i a l’increment del farratge, que en l’actualitat ocupa 100 ha al secà i unes 20 al regadiu (principalment alfals, unes 70 ha). Els conreus llenyosos són els que han davallat més. Només ocupaven unes 10 ha el 1991. Durant els anys setanta es desenvolupà també l’ametller, però al principi dels noranta els pocs que quedaven ja no solien estar en plantació regular i anaven essent progressivament arrencats.
La terra, segons el cens agrari del 1989, era repartida en 92 explotacions, 90 de les quals eren explotacions agràries. Domina l’explotació de tipus mitjà i gran, encara que la presència d’un cert nombre de terres de regadiu fa que hi hagi una quantitat important d’explotacions menors de 10 ha. En total, el 1989, de les 90 explotacions amb aprofitament agrari, 31 tenien menys de 10 ha, 33 tenien entre 10 i 50 ha i 25 superaven les 50 ha. La terra és treballada majoritàriament en règim de propietat (73,5%), encara que l’arrendament (el 27% restant) es troba força estès.
La ramaderia és un complement important de les activitats agrícoles, però no arriba a superar l’agricultura. La ramaderia tradicional era la de l’oví i el cabrum, juntament amb el boví i el bestiar de peu rodó. Actualment, l’oví continua essent el més important (12 526 caps el 1989), el boví té una certa presència (140 caps, majoritàriament de llet), el cabrum és escàs i associat a l’oví (242 caps) i el bestiar de peu rodó ha desaparegut. Ha augmentat, però, el porcí, que, amb 3 438 caps, ha esdevingut tan important com l’oví. Hi ha també cria d’aviram i de conills (168 conilles mares) i una certa producció de mel (79 ruscs).
Temps enrere l’activitat industrial a Areny de Noguera havia estat prou important, car hi havia un molí fariner i un altre d’oli i un batan, menestrals de tota mena i telers de llenços de cànem i lli, extracció de pedra i fabricació de teules i rajoles, a més de petites centrals d’electricitat. Avui, amb el nou model econòmic, l’activitat industrial gairebé ha desaparegut, llevat d’algunes empreses de construcció i de l’activitat que desenvolupa la Cooperativa de Sant Martí.
Pel que fa a l’activitat comercial, temps enrere la vila era el centre comercial de la Terreta, amb mercat el dissabte i diverses fires de bestiar. Actualment, però, Areny ha deixat de tenir aquesta importància comercial i s’han perdut les fires i el mercat. Ara és dins l’àrea d’influència del mercat del Pont de Suert i, secundàriament, del mercat de Lleida. Hom pot fer les transaccions financeres en 3 oficines bancàries.
Pel que fa als serveis sanitaris, la població disposa de metge, ATS i farmàcia. Hi ha una escola d’ensenyament primari, però el centre d’ensenyament secundari és al Pont de Suert. Els serveis socials depenen de Benavarri, municipi que centra la mancomunitat de la Ribagorça Oriental, a la qual pertany Areny.
Hi ha una certa activitat turística, sobretot els mesos d’estiu. A la vila hi ha dues fondes i 3 restaurants, i algunes cases lloguen habitacions, adscrites darrerament al pla de turisme verd. Actualment, el nombre de residències secundàries (205 el 1991) supera les residències permanentment ocupades (només 152), però hi ha moltes cases desocupades.
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- març 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- març 2010
- gener 2010
- setembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- juny 2009
- abril 2009
- març 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- octubre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- octubre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta