SE ESTÁ REALIZANDO LA RECONSTRUCCIÓN DE «ARENYSAURUS» [AREN, HUESCA, ESPAÑA]

Esta casí finalizada la reconstrucción a tamaño real de hadrosaurio de Arén, que será expuesta en el Museo de los últimos dinosaurios europeos que proximamente se va a inaugurar[@more@]Están practicamente terminadas las obras en el Museo de los últimos dinosaurios de Arén (Huesca), que está desarrollando la empresa zaragozana CEAM. Se prevé que abrá sus puertas el próximo verano. Este museo nace como consecuencia de divulgar los descubrimientos de nuestro grupo de investigación en los yacimientos del final del Cretácico de esta localidad. Se van a exponer restos originales, maquetas, reconstrucciones, un espectacular dibujo de Raúl Martin y por supuesto un modelo a tamaño natural del hadrosaurio de Arén que llamamos "Arenysaurus". 
  Una parte de los huesos del "Arenysaurus" siguen durmiendo en la roca donde quedaron fosilizados, pero posiblemente este año se puedan terminar los trabajos definitivos de extracción y podamos iniciar en profundidad el estudio de este singular y único dinosaurios aragonés

Comentaris tancats a SE ESTÁ REALIZANDO LA RECONSTRUCCIÓN DE «ARENYSAURUS» [AREN, HUESCA, ESPAÑA]

Importancia científica de los dinosaurios de Arén

http://www.aragosaurus.com/contenido/yacimientos/dinosaurios/aren.htm[@more@]

Comentaris tancats a Importancia científica de los dinosaurios de Arén

Un segle d’investigació lingüística a l’Aragó catalanòfon (IV)

Hèctor Moret

La lenta represa

La guerra civil (1936-1939) i la immediata postguerra van interrompre els treballs d'investigació sobre el català de l'Aragó, però així que la situació política ho va permetre el filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner continuà fent les enquestes, que havia iniciat poc abans d'esclatar la guera civil, per a l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica,61 fins al 1947, en col.laboració amb Francesc de B. Moll en unes ocasions (Benavarri, Mequinensa, Maella, Valljunquera) i amb Lorenzo Rodríguez Castellano en unes altres, inclusivament en aquest cas poblacions de parlars de transició del català a l'aragonès i de l'aragonès al català (Aiguaviva de Bergantes, Sant Esteve de Llitera, la Pobla de Roda, Benasc i Fonts). El mateix Manuel Sanchis Guarner publicà una excel.lent monografia sobre el parlar d'Aiguaviva de Bergantes62 i d'altres poblacions de l'extrem occidental del Matarranya (Bellmunt de Mesquí, la Ginebrosa, Torrevilella, la Codonyera, Valljunquera i la Canyada de Beric). Poc abans de la publicació de la monografia de Sanchis Guarner sobre el parlar d'Aiguaviva, Guillem Renat i Ferrís ja havia donat una breu notícia sobre la diftongació de la e oberta en ai a Bellmunt de Mesquí en un article publicat el 1943.63

L'estiu de 1944 Antoni M. Badia i Margarit va recórrer les valls de parla aragonesa i de transició del català a l'aragonès i algunes localitats de la Ribagorça catalanòfona i la Llitera (Benasc, Benavarri, Peralta de la Sal i Açanui) recollint nombrosos materials morfològics i lèxics que publicà pocs anys més tard.64

Uns deu anys més tard de la finalització de les enquestes de Sanchis Guarner i Moll per a l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, Joan Coromines va recórrer la totalitat de les comarques aragoneses de llengua catalana en diverses ocasions a la recerca de materials per als seus Onomasticon Cataloniae i Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana,65 materials que, un cop estudiats, publicà -a l'espera de l'anunciada monografia sobre el passat i el present dialectal de la Ribagorça-66 en bona part en diversos articles i monografies, en especial els que fan referència a la toponímia i el passat lingüístic de la Ribagorça i el Pallars67 i a la toponímia de l'Aragó catalanòfon en general.68

Manuel Alvar, a partir dels materials presentants per mossèn Griera a l'Atlas Lingüístic Català, publicà, al llarg dels anys cinquanta i primers seixanta, diversos articles sobre el lèxic de les poblacions administrativament aragoneses que figuren com punts d'enquesta en l'esmentat atles lingüístic (Graus,69 Campo, Fonts, Binèfar, Peralta de la Sal,70 Benavarri, Calaceit, Fraga, Maella, Mequinensa i Tamarit de Llitera)71 i un article de síntesi, també a partir dels materials de l'ALC, sobre el lèxic d'aquestes poblacions.72 Aquest últim article, conjuntament amb un altre que conté una de les primeres reflexions sociolingüístiques sobre l'Aragó catalanòfon publicat el 1971,73 s'edità en volum el 1975.74

Joan Veny donà a conèixer, en diferents articles publicats a partir de 1958, uns pocs materials lèxics de primera mà procedents de Vall-de-roures,75 i d'Areny de Noguera i Saidí.76

El lingüista alemany Günther Haensch publica el 1960 un extens estudi sobre els parlars de l'Alta Ribagorça77 on ressalta els trets netament aragonesos dels parlars de Bissaürri i Renanué, els trets clarament de transició del català a l'aragonès dels parlars d'Espés i les Paüls, i els trets netament catalans dels parlars d'Ardanui, Bonansa, Castanesa i Noals. En posteriors anys Haensch tornarà a insistir sobre la descripció dels parlars de de l'Alta Ribagorça78 i estendrà cap al sud -la vall de l'Isàvena79 i la Baixa Ribagorça oriental-,80 el seu interès pels parlars ribagorçans.

En el camp de la cultura popular, i en especial de la literatura, Joan Amades enllesteix i publica al llarg dels anys cinquanta les seues dues obres més importants –Costumari Català. El curs de l'any, en cinc volums,81 i Folklore de Catalunya, en tres volums-,82 on refon bona part dels seus anteriors treballs folklòrics amb els treballs d'altres investigadors, tot incloent-hi molts textos procedents de l'Aragó catalanòfon, però, malauradament, no sempre amb prou rigor i massa sovint sense indicar-ne aquesta procedència.

 

[@more@]

NOTES:

 

61"Noticia del habla de Aguaviva de Aragón, RFE, 33 (1949), pàgs. 15-65.

62"Les e tòniques del valencià" dins Miscel.lània Fabra, Buenos Aires, 1943, pàgs. 349-364 [355]; "La diftongació en la Romània occidental i les ee tòniques dins el domini català" dins Miscelánia Filológica dedicada a Mons. A. Griera, vol. I, Barcelona, 1955, pàgs. 289-304 [302].

63"Sobre morfología dialectal aragonesa", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 20 (1947), pàgs. 57-123; Contribución al vocabulario aragonés moderno, Zaragoza, 1948; "Sobre metodología de la encuesta dialectal", separata d' Actas del Primer Congreso Internacional del Pirineo, Zaragoza, 1952.

64Barcelona, 1980-1991, 9 volums.

65Estudis de Toponímia Catalana, II, Barcelona, 1970, pàg. 50.

66"La survivance du basque jusqu'au Bas Moyen Age", dins Actes du VI Congrès Internacional de Sciences Onomastiques, vol. I, München, 1958, pàgs. 105-146. Reproduït a Estudis de Toponímia Catalana, I, Barcelona, 1965, pàgs. 93-152b.

67 "Els noms de la Catalunya aragonesa", Revue de Linguistique Romane, 23 (1959), pàgs. 35-63 i 304-338. Reproduït a Estudis de Toponímia Catalana, II, Barcelona, 1970, pàgs. 43-141.

68"Dos cortes sincrónicos en el habla de Graus", AFA, 6 (1954), pàgs. 7-75 [37-51].

69"Léxico aragonés del ALC", AFA, 8-9 (1956-1957), pàgs. 211-238.

70"Léxico catalán en tierras aragonesas segun el ALC", AFA, 12-13 (1961-1962), pàgs. 333-385.

71"Catalán y aragonés en las regiones fronterizas" dins Actas del VII Congreso Internacional de Lingüística Románica, vol. II, Barcelona 1955, pàgs. 737-778. Reproduït a AFA, 18-19 (1976), pàgs. 135-184.

72"Un problème de langues en contact: la frontière catalano-aragonaise", Travaux de Linguistique et de Littérature, 9 (Strasbourg 1971), pàgs. 73-84. Versió espanyola,"Un problema de lenguas en contacto: La frontera catalano-aragonesa", AFA, 18-19 (1976), pàgs. 23-37.

73La frontera catalano-aragonesa, Zaragoza 1975.

 

74"Parelelismos léxicos", RFE, 42 (1958-1959), pàgs. 91-149; Ibidem, 43 (1960), pàgs. 117-202.

75"Dialectalismes a les `Visions de Mallorca' de Joan Santamaria", dins Miscel.lània. Homenatge a Josep Vallverdu, Lleida 1987, pàgs. 319-337.

76"Las hablas de la Alta Ribagorza" (1a. part), AFA, 10-11 (1958-1959), pàgs. 57-193; Ibidem. (2a. part), AFA, 12-13 (1961-1962), pàgs. 117-250. En volum: Las hablas de la Alta Ribagorza, Institución Fernando el Católico, Zaragoza 1960.

77"Algunos caracteres de las hablas fronterizas catalano-aragonesas del Pirineo (Alta Ribagorza). Contribución al estudio del problema de los dialectos llamados de transición", Orbis. Bulletin Internacional de Documentation Linguistique, 11 (1962), pàgs. 75-110.

78"Las hablas del Valle de Isábena (Pirineo aragonés)", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 30 (1974), pàgs. 295-314.

79"Els parlars catalans d'Areny i de la Ribera de Cornudella" dins Miscel·lània Aramon i Serra, II, Barcelona 1980, pàgs. 219-229.

80Salvat Editores, Barcelona 1950-1956; 2ª edició, Salvat Editores/Edicions 62, Barcelona 1982-1983.

81Selecta, Barcelona, 1950-1969.

82Joaquín ARIÑO MILIÁN, "Léxico agrícola de Aguaviva (Teruel) y su zona", AFA, 26-27 (1980), pàgs. 135-192

 

Comentaris tancats a Un segle d’investigació lingüística a l’Aragó catalanòfon (IV)

HISTORIA DE LAS ACTUACIONES

El hallazgo fue realizado por el Dr. Lluis Ardevol un geólogo de la cercana localidad de Tremp, durante unos trabajos de cartografía geológica por la zona. Lluis buen conocedor de las formaciones Tremp y Arén y de cómo son los dinosaurios que allí se encuentran hizo llegar la noticia hasta el Servicio de Patrimonio del Gobierno de Aragón.

Comenzaron así los trámites para una primera excavación realizada en 1997 y dirigida por Profesor José Ignacio Canudo del grupo Aragosaurus de la Universidad de Zaragoza. En ella participaron algunos otros paleontologos del grupo Aragosaurus como la profesora Gloria Cuenca, el Dr. José Ignacio Ruiz Omeñaca o José Luis Barco (uno de los fundadores de Paleoymás) y otros como Nives López, Catedrática de Paleontología de la Universidad Complutense de Madrid, o el Dr. Xabier Pereda de la Universidad del Pais Vasco.

Desde aquel momento y hasta 2004 se han realizado campañas de excavación cada verano y el material fósil se está preparando aun hoy en el laboratorio de Paleoymás gracias a la financiación del Gobierno de Aragón, la Diputación Provincial de Huesca, el Ayuntamiento de Arén y la Asociación Cultural de Arén. La investigación, dirigida por el Profesor Canudo y que forma parte de la tesis doctoral que realiza Penélope Cruzado se realiza en la Universidad de Zaragoza y es la responsable de aportar los datos que se utilizan en la puesta en valor y difusión de los yacimientos de dinosaurios.[@more@]También existen unas icnitas de dinosaurio en Arén descubiertas por el técnico del Gobierno de Aragón José Antonio Andrés mientras realizaba una revisión de las afecciones sobre el patrimonio paleontológico de la remodelación de la carrretera N-240.

Desde el momento de los hallazgos los habitantes de Arén reconocen el alto potencial educativo y turístico de los yacimientos de dinosaurios, por lo que comienzan a realizar diferentes actuaciones y propuestas para su puesta en valor. Una de las primeras fue el proyecto de la Ruta de las Icnitas, redactado y ejecutado por Paleoymás y con la financiación de la Asociación Cultural de Arén y el Ayuntamiento de Arén. Además próximamente se tiene prevista la Inauguración del Museo de los Últimos Dinosaurios de Europa en Arén, para el que Paleoymás está realizando la reconstrucción a tamaño real del hadrosaurido de Arén.

ACTUACIONES REALIZADAS EN LA RUTA DE LOS DINOSAURIOS (EN VERDE LAS REALIZADAS POR PALEOYMÁS):

Paleoymás ha realizado un gran número de Actuaciones relacionadas con los dinosaurios de Arén, su estudio, conservación y puesta en valor.

Ficha detalle de Proyectos Realizados

Excavación de Dinosaurios de Arén (Campaña 1999)

Conservación | Campo
Servicio: Excavaciónes Paleontológicas
Año de ejecución: 1999
Disciplina: Paleontología
Ambitos: Proyectos de Investigación
Direccion: José Ignacio Canudo
Contratante: Gobierno de Aragón (Dir. Gral. Patrim Cultural)

7 días de campaña de excavación dirigida y coordinada por el grupo Aragosaurus en la que se extrajeron varios restos de dinosaurios, tortugas y otros vertebrados.

En ella los técnicos de Paleoymás aportaron su experiencia y el conocimiento del yacimiento a las labores de extracción. Los resultados aportaron la extracción de dinosaurios tortugas y varios vertebrados.

Preparación Dinosaurios de Blasi 3 (campaña 2004)
Conservación | Laboratorio
Servicio: Preparación de Fósiles
Año de ejecución: 2004
Disciplina: Paleontología;
Ambitos: Proyectos de Investigación;
Direccion: José Ignacio Canudo
Contratante: Gobierno de Aragón

Preparación, limpieza y consolidación en laboratorio de materiales fósiles de dinosaurios pertenecientes al yacimiento de Blasi 3.

Labores de preparación, limpieza y consolidación en laboratorio de los materiales fósiles de dinosaurios y otros vertebrados pertenecientes a los yacimientos de Blasi (nivel 3) de edad Maastrichtiense superior

 

Excavación Icnitas de Arén
Conservación | Campo
Servicio: Excavaciónes Paleontológicas
Año de ejecución: 1999
Disciplina: Paleontología
Ambitos: Proyectos de Investigación
Direccion: José Ignacio Canudo
Contratante: Gobierno de Aragón (Dir. Gral. Patrim Cultural)

Excavación y limpieza del yacimiento de icnitas de Arén.

Excavación, limpieza y estudio de las icnitas del yacimiento "Arén" del Cretácico Superior de Arén. Además de las labores iniciales de limpieza se realizó el plano del yacimiento y una toma de datos que permitió comprobar que se trataban de icnias de hadrosuridos.

Comentaris tancats a HISTORIA DE LAS ACTUACIONES

NUEVA MANDÍBULA DE HADROSAURIO DE ARÉN (HUESCA)

Los yacimientos con dinosaurios de Arén (Huesca) fueron excavados por nuestro equipo desde el año 1997 al 2002 recuperando varios cientos de huesos, muchos de los cuales estaban incluidos en un matriz dura. Desde 1998 se ha estado extrayendo los huesos fósiles de la roca con ayuda de medios mecánicos. Estos trabajos han estado subvencionados por la Dirección General de Patrimonio del Gobierno de Aragón y el Ayuntamiento de Arén. Han estado realizados por la empresa zaragozana Paleoymás.[@more@]

La extracción es de gran dificultad por la dureza de la roca, sin embargo los fósiles están maravillosamente conservados, y como ejemplo un botón. Se ha preparado una nueva mandíbula de un hadrosaurio de gran tamaño. Los hadrosaurios son dinosaurios herbívoros popularmente conocidos como "pico de pato", que son los que mayoritariamente están representados en Arén. Los dientes se salieron de la mandíbula después de morir el organismo, sin embargo algunos se conservaron casi al lado, lo que nos va a permitir conocer bien como eran. En los próximos años, los dinosaurios de Áren nos van a dar unas fantásticas sorpresas que iremos contando en este rincón.

Grupo Aragosaurus 2007/ Universidad de Zaragoza  

Comentaris tancats a NUEVA MANDÍBULA DE HADROSAURIO DE ARÉN (HUESCA)

Un segle d’investigació lingüística a l’Aragó catalanòfon (III)

Hèctor Moret

El primer terç del segle XX

A la recreca de materials per al Diccionari mossèn Antoni M. Alcover va fer diverses eixides dialectògiques per l'Aragó catalanòfon ja des de 1901 -en què visita Calaceit-, eixides que intensificarà a partir de 1918 en què visità, successivament, el Baix Cinca -Fraga-,32 la Ribagorça -Benavarri33 i, acompanyat de Francesc de B. Moll, Bonansa l'agost de 1921-,34 la Llitera -Tamarit l'abril de 1920-35 i tornarà a Calaceit l'octubre de 1921.36 Aquestes eixides dialectològiques les descriu mossèn Alcover en el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, butlletí on mossèn Ferran Esteve Teixidor publicà un primer, encara que breu, article sobre els parlars del Baix Cinca37 i Josep Marsol un altre, també molt breu, sobre el lèxic de Bonansa.38

Durant les eixides de mossèn Alcover per l'Aragó catalanòfon entrà en contacte amb l'advocat i historiador calaceità Santiago Vidiella i Jassà, el qual col.laborà activament en l'Obra del Diccionari.39

A les acaballes de 1926 mossèn Alcover iniciava la publicació del Diccionari Català/Valencià/Balear, en deu volums, que finalitzarà Francesc de B. Moll el 1962 amb la col.laboració de Manuel Sanchis Guarner. Aquest diccionari conté nombrosos materials procedents de l'Aragó catalanòfon40 obtinguts per enquesta directa o a partir dels treballs que sobre la llengua d'aquest territori s'havien publicat en aquell moment i que, en bona part, ja hem esmentat. També mossèn Alcover publicà, en col.laboració amb Francesc de B. Moll, un llarg article sobre la flexió verbal en els dialectes catalans que inclou les desinències de cinc localitats aragoneses (Bonansa, Benavarri, Tamarit de Llitera, Fraga i Calaceit).41

Santiago Vidiella també col·laborà, facilitant diversos materials de lèxic i de literatura popular,42 amb mossèn Antoni Griera, el qual va recórrer en força ocasions les poblacions aragoneses frontereres amb Catalunya, a la recerca de materials per als seus nombrosos treballs dialectològics. El 1914 mossèn Griera publicà a Barcelona la seua tesi doctoral, La frontera catalano-aragonesa -comentada a bastament per Ramón Menéndez Pidal-,43 centrada en els límits occidentals i nord-occidentals de la llengua a partir de la comparació de diverses característiques dels parlars de la Vall d'Aran, de la conca del Noguera Ribagorçana -Senet, Castanesa, Les Paüls, Pont de Suert, Sapeira i Areny de Noguera– de la Ribera de l'Éssera -Benasc, Castelló de Sos, Campo i Graus-, de la Baixa Ribagorça Oriental -Aguilaniu, Benavarri, Jusseu, Tolba i Torres del Bisbe-, de la Llitera -Binèfar, Fonts, Tamarit, Sant Esteve, Peralta de la Sal- i de les riberes baixes del Segre i Cinca -Lleida, Massalcoreig, Fraga, Vilella, Candasnos i Vallobar.

Mossèn Griera ja no va deixar de donar a conèixer, en diversos articles publicats a la primera etapa del Butlletí de Dialectologia Catalana, materials dialectològics insistint sobre el tema de la frontera lingüística a partir de comparar el lèxic recollit a Viella -Vall d'Aran-, a Benasc -Alta Ribagorça Occidental- i a la Vall de Barravés -Alta Ribagorça Oriental- per una banda,44 i entre lèxic de Graus -Baixa Ribagorça Occidental- i de Benavarri -Baixa Ribagorça Oriental- per una altra.45 En el mateix

Butlletí mossèn Griera publicà un assaig de sistematització del català occidental,46 on presenta nombrosos materials fonètics, morfològics i lèxics procedents de poblacions aragoneses de parla catalana pura, de poblacions de parlars de transició del català a l'aragonès i de l'aragonès al català, i poblacions aragoneses de parla castellana pura.47

També als vuit volums de l'Atlas Lingüístic Català,48 dirigit per Antoni Griera, figuren com a punts d'enquesta poblacions aragoneses, tant catalanòfones, castellanòfones com de parlars de transició. Així l'agost de 1916 mossèn Griera enquesta les poblacions de Benasc, Campo, Graus, Fonts, Benavarri, Peralta de la Sal, Binèfar i Tamarit de Llitera, el juliol de 1917 Fraga i Mequinensa, i el setembre de 1920 Maella i Calaceit.

Finalment, entre 1935 i 1947 mossèn Griera publicà els catorze volums del Tresor la Llengua, de les Tradicions i de la Cultura popular de Catalunya, refosa lexicogràfica dels seus anteriors treballs i on recull materials procedents d'Alcampell, Calaceit, Favara, Fraga, Maella, Mequinensa, Sopeira, Torrent de Cinca i, ja fora del domini lingüístic català, de Fonts -en aquest últim cas gràcies, en part, a la col·laboració de mossèn Vicenç Bosch el qual també publicà un breu treball monogràfic sobre el parlar d'aquesta vila de la Baixa Ribagorça Occidental-,49 materials que en bona part ja havia donat a conèixer en diversos articles temàtics publicats al Butlletí de Dialectologia Catalana.50

També al Butlletí de Dialectologia Catalana Pere Barnils, iniciador dels estudis de fonologia científica als Països Catalans, publicà el 1916 una monografia sobre el parlar de la ciutat de Fraga51 i Maties Pallarés, important erudit comarcal natural de Pena-roja, publicà el 1921 un breu recull lèxic d'aquesta població del Matarranya.52

Joan Amades, en dos reculls lexicogràfics publicats al Butlletí de Dialectologia Catalana, presenta força materials lèxics procedents de l'Aragó catalanòfon -Roda d'Isàbena, Tamarit de Llitera, Beseit- i uns pocs materials, ja a la zona de transició de l'aragonès al català, originaris de Capella en el primer d'aquests reculls,53 i de Fraga i, sobretot pel que fa al lèxic del transport fluvial, de Mequinensa, en el segon.54

També conté mostres, poques, del lèxic d'Arenys de Lledó, Baells, Beseit, Calaceit, Castellonroi, la Codonyera, Faió, Fraga, Maella, la Portellada, etc. el Diccionari Aguiló,55 primer gran recull lexicogràfic català que presenta, explícitament, materials procedents de l'Aragó catalanòfon;56 i el Diccionari de Medicina,57 dirigit per Manuel Corachan, mostres del lèxic de Calaceit, Fraga, Maella, Mequinensa, Tamarit de Llitera, etc. -no sempre fàcils de localitzar- a partir de l'Atlas Lingüístic Català de Mn. Griera.

L'investigador alemany Fritz Krüger recull abundant lèxic de la Ribagorça (Areny de Noguera, Benasc, Beranui, Bissaürri, Bonansa, Calvera, Ginast, Montanyana, les Paüls, Pont de Montanyana, Roda, Serradui, Sopeira, etc.) en el seu treball de cultura material Die Hochpyrenäen publicat en diverses tongades a Hamburg58 i Barcelona59 al llarg de la dècada dels anys trenta.60

[@more@]

NOTES:

32Ibidem, pàgs. 244-246.

33BDLLC, 12 (1921-1922), pàgs. 180-183.

34"La conjunció i qualque cosa més del dialecte de Tamarit de Llitera", BDLLC, 12 (1921-1922), pàgs. 26-30.

35BDLLC, 12 (1921-1922), pàgs. 275-279.

36"Escorcolls dialectals. Ribera baxa del Cinca", BDLLC, 4 (1908-1909), pàgs. 19-21.

37"Un grapat de mots de Bonansa (Ribagorsa)", BDLLC, XIII (1923-1924), pàgs. 296-297.

38Sobre les relacions entre Santiago Vidiella i mossèn Alcover veeu José Ignacio MICOLAU ADELL, "Santiago Vidiella, un home del seu temps" dins Santiago VIDIELLA, Pa de casa, Diputación General de Aragón, Zaragoza 1984, pàgs. 11-18; i Ricard SOLANA, "La visita de Mossèn Alcover a Calaceit", Sorolla't, 9 (juliol 1992), pàgs. 11-15.

39Hèctor MORET, "Lèxic de l'Aragó catalanòfon al Diccionari Aguiló i al Diccionari Català/Valencià/Balear, Alazet. Revista de Filología, 5 (Huesca, 1993), pàgs. 91-126.

40"La flexió verbal en els dialectes catalans", AORLL, 2 (1929), pàgs. 73-184; 3 (1930), pàgs. 73-168; 4 (1931), pàgs. 9-104; 5 (1932), pàgs. 9-72.

41E. J. VALLESPÍ, "Notas inéditas de Santiago Vidiella Jasá (1860-1929) sobre folklore local de Calaceite (Teruel)", Caesaraugusta, 11-12 (1958), pàgs. 179-189.

42"Notas bibliograficas. Griera i Gaya, A. La frontera catalano-aragonesa. Estudi geografico-linguistic.", RFE, 3 (1916), pàgs. 73-88.

43"La Frontera del català occidental", BDC 6 (1918), pàgs. 17-37.

44"La Frontera del català occidental", BDC 7 (1919), pàgs. 69-79.

45"El català occidental", BDC, 8 (1920), pàgs. 35-59.

46Areny de Noguera, Benavarri, Beranui, Calassanç, Castanesa, Fraga, Lasquarri, Llaguarres, Mequinensa, les Paüls, Peralta de la Sal, Tamarit de Llitera, Tolba, Ribera de l'Isàvena, Roda d'Isàvena, Saidí, Sant Esteve de Llitera, Sopeira, Torrent de Cinca, Vilella, Aguilaniu, Benasc, Jusseu, Torres del Bisbe, Fonts, Binèfar, Vallobar, Graus, Campo i Castelló de Sos.

47Barcelona 1923-1964.

48"Vocabulari de Fonz", AORLL, 2 (1929), pàgs. 255-263; reproduït a AFA, 48-49 (1992-1993), pàgs. 309-319.

49En l'índex dedicat al lèxic castellà del volum 21 (1935), pàgs. 340-354, d'aquest butlletí s'hi recullen tots els mots propis de Benasc, Graus i de la resta de l'Aragó aragonòfon esmentats en els 20 volums anteriors. En l'índex dedicat al lèxic català s'hi recullen els mots propis de Benavarri, Fraga, Pena-roja, Tamarit i Ribagorça també esmentats en els primers 20 volums del BDC.

50"Del català de Fraga", BDC, 4 (1916), pàgs. 27-45. Reproduït a Butlletí de Dialectologia Nord-occidental, 2 (Lleida, primavera 1983), pàgs. 31-64; i a AFA, 41 (1988), pàgs. 231-249.

51"Vocabulari de Pena-roja", BDC, 9 (1921), pàgs. 69-72. Reproduït a AFA, 30-31 (1982), pàgs. 321-324.

52"Vocabulari dels pastors", BDC, 19 (1931), pàgs. 64-240.

53"Vocabulari dels vells oficis de transport i de llurs derivats", BDC, 22 (1934), pàgs. 59-239.

54Materials lexicogràfics aplegats per Marian Aguiló i Fuster revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montaliu, Barcelona, 1915-1934, 8 volums.

55Veeu nota 39.

56Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1936.

57A. Landschaften, Haus und Hof, I (1936), II, (1939); "B.Hirtenkultur", Volkstum und Kultur der Romanen, 8 (1935), p. 1-103; C.Ländliche Arbeit, II [Getreide-Heuernte, Bienen, Wohnung, Wein und Oelbereitung], (1936); i "D.Hausindustrie-Tracht-Gewerbe", Volkstum und Kultur der Romanen, 8 (1935), pàgs. 210-328, 9 (1936), pàgs. 1-106.

58"C.Ländliche Arbeit, I [Transport und Transportgeräte]", BDC, 23 (1935), pàgs. 39-240.

59Sembla en els pròxims anys es vol publicar, a les edicions Garsineu de Tremp, la traducció castellana de Die Hochpyrenäen.

60D'aquest atles lingüístic només s'ha publicat un primer volum, a Madrid el 1962.

Comentaris tancats a Un segle d’investigació lingüística a l’Aragó catalanòfon (III)

A-14

Víctor Morlán explica los planes de Fomento en la Ribagorza oriental
A finales de año se inaugurará el nuevo túnel de Viella y antes se licitará el primer tramo de la A-14

Los
alcaldes de Benabarre y Arén, Alfredo Sancho y Miguel Gracia, junto a
sus homólogos catalanes de Pont de Suert y Viella, se reunieron ayer en
Madrid con el secretario de Estado de Infraestructuras, Víctor Morlán,
para conocer las características de la futura autovía A-14,
Lérida-Valle de Arán-Francia, y conocer las medidas de Fomento en el
túnel de Viella, ya que con la inauguración a finales de año del nuevo
se espera que se duplique el tráfico de camiones por la N-230.

GRAUS.-
Los alcaldes aragoneses y catalanes de los municipios por los que
discurrirá la futura autovía A-14, Lérida-Valle de Arán-Francia, se
reunieron ayer en Madrid con el secretario de Estado de
Infraestructuras, Víctor Morlán. Los ediles habían solicitado el
encuentro a raíz del derrumbe acaecido en la boca norte del túnel de
Viella en las últimas semanas, si bien la reunión sirvió para analizar
la marcha de otros proyectos correspondientes a importantes
infraestructuras previstas en la zona, como el nuevo túnel, que será
inaugurado a finales de noviembre o principios de diciembre, o la
autovía A-14, cuyo primer tramo entre Lérida y Roselló se licitará este
año, mientras que el segundo, ya en territorio altoaragonés, será
licitado en el ejercicio 2008.

Desde la parte oriental de
Ribagorza asistieron los alcaldes de Benabarre, Alfredo Sancho, y Arén,
Miguel Gracia, mientras que por parte catalana participaron el de
Viella, Juan Riu, y el de Pont de Suert, Albert Alins, acompañado del
concejal Odón Ventura, además del diputado por el Valle de Arán en el
Parlamento catalán, Francisco Boya.

Respecto al asunto por el
que se solicitó la reunión, el túnel de Viella, los alcaldes mostraron
su preocupación por la limitación de la altura en estos momentos a
camiones de más de cuatro metros, según explicó a este periódico
Alfredo Sancho, quien apuntó que “dejamos patente que para todos era
muy importante garantizar la seguridad”. En este sentido, Morlán avanzó
que el nuevo túnel estará concluido a finales de noviembre o principios
de diciembre “y permitirá el tráfico de camiones más grandes y más
pesados, lo que conllevará pasar de los 700 u 800 camiones que pasan
ahora a diario por la N-230 a los 1.500 o 2.000, una vez esté concluido
el nuevo túnel”.

De acuerdo con estas previsiones, los
representantes desplazados hasta Madrid se interesaron por la marcha de
los proyectos relativos a la autovía A-14, entre Lérida, el Valle de
Arán y Francia, que discurre casi paralela a la actual N-230, que
pasará a ser una vía de servicios.

PLANIFICACIÓN

El
alcalde de Benabarre comentó que “nos ha avanzado la planificación.
Este año -añadió- se licita el primer tramo entre Lérida y Roselló y, a
partir de ahí, se acometerá el proyecto desde el límite entre las
provincias de Lérida y Huesca y la localidad ribagorzana de Sopeira”.
En estos dos primeros tramos se tratará de una autovía convencional, de
doble carril en ambos sentidos.

Respecto al primer tramo en la
provincia de Huesca, Sancho apuntó que “nos ha anunciado que este año
comenzará la redacción del proyecto y se licitará en el ejercicio
2008”.

El último tramo de esta A-14 abarca desde Sopeira hasta
la frontera con Francia, aunque “ya no será autovía, sino una vía
rápida de tres carriles, sobre la que se está haciendo el estudio de
impacto ambiental”.

En lo que respecta a la parte catalana, en
ese último tramo, Morlán también avanzó que “al mismo tiempo, se está
llevando a cabo el estudio informativo de las variantes para
localidades como Viella, Vilaller o Pont de Suert”, ante el aumento en
el flujo de vehículos que conllevará tanto la nueva vía, la A-14, como
el túnel de Viella, que se pretende inaugurar a finales de año.

Los
alcaldes ribagorzanos salieron “satisfechos” del encuentro con el
secretario de Estado de Infraestructuras porque “vemos que lo que hasta
ahora era un proyecto, va a ser una realidad que beneficiará al tráfico
entre Zaragoza y Toulouse, porque en la parte francesa también están
trabajando en esta conexión, y convertirá a Benabarre en la
intersección entre las autovías Huesca-Lérida y Lérida-Valle de
Arán-Francia ”.

PASO POR BENABARRE

El
alcalde de Benabarre aprovechó la reunión, asimismo, para abordar
algunos asuntos de la A-14 a su paso por la capital cultural
ribagorzana. El trazado se mantiene respecto al hecho público en 2004.
“No hay ningún cambio, y por eso le hemos recordado la petición de
Benabarre, aprobada en pleno, de que el acceso sur se acercase más a la
localidad”. Respecto a las alegaciones presentadas por el Ayuntamiento,
comentó que “las peticiones medioambientales se habían recogido casi
todas”.

Cabe recordar que en el anuncio publicado en el BOE en
2004 se estimaba el presupuesto de las obras en 1.021 millones de
euros. El documento, que sigue vigente ya que no ha habido
modificaciones en el trazado de la A-14 según se desprende de la
reunión con Morlán, preveía un total de 25 enlaces, 49 viaductos, 12
túneles y cuatro áreas de servicio, además de “medidas especiales” en
las zonas con valores medioambientales.

28 de Febrero de 2007


Elena FORTUÑO

Comentaris tancats a A-14

VISITA LOS DINOSAURIOS DE ARÉN

Actualmente la Ruta de los Dinosaurios de Arén es uno de los destinos altamente recomendables para los amantes de la Paleontología y del la Naturaleza en general, ya que discurre entre bosques y rocas que constituyen un entorno privilegiado.

Solo visitando la ruta, se puede invertir un día como mínimo aprendiendo y disfrutando de la naturaleza (que se convierte dos o tres si se al centro de interpretación de la Ribagorza y los dólmenes de Cornudella entre otras cosas).

Pero lo mejor de todo es que a comienzos de 2007 se tiene prevista la inauguración del Museo de los Últimos dinosaurios de Europa en Arén.[@more@]

Comentaris tancats a VISITA LOS DINOSAURIOS DE ARÉN

¿Qué es la Ruta de los Dinosaurios de Arén?

Se trata de un recorrido desde el municipio de Arén hasta los yacimientos con restos de dinosaurios. Se dividen en la Ruta de los Huesos y la Ruta de las Icnitas.

Ruta de los huesos:

Discurre por el barranco de L’Aiguafreda entre bosques de robles y carrascas y entre los aflojamientos rocosos de las Formaciones Arén y Tremp (sobre areniscas blancas y rojas y sobre arcillas versicolores). Existen 12 paradas o estaciones informativas en las que se explican diversos aspectos de la flora y la fauna (actual y en el Cretácico, que es cuando se formaron los yacimientos de Arén) así como de la geología y el paisaje. Las últimas paradas se sitúan en el yacimiento de Blasi frente réplicas exactas de los huesos en los lugares en los que fueron encontrados y muchísima información sobre los dinosaurios de Arén. El trayecto completo de ida y vuelta puede implicar entre dos y 5 horas, aunque es recomendable invertir al menos una mañana o tarde, prestando atención al calor en verano.

[@more@]

Ruta de los Dinosaurios de Arén:

Transcurre por las calles de Arén hasta uno de los primeros yacimientos de huellas descubiertos en Aragón y el primero de España atribuido a dinosaurios hadrosauridos, conocidos como picos de pato y del mismo tipo que los que se encuentran en Blasi. El yacimiento de icnitas presenta una plataforma de visualización desde la que se observan tres rastros de dinosaurios hadrosauridos de tamaño considerable. Existen también paneles informativos sobre el significado de las icnitas e incluso la extinción de los dinosaurios.

El proyecto de la Ruta de los Dinosaurios de Arén fue redactado y ejecutado por Paleoymás con el asesoramiento del Grupo Aragosaurus de la Universidad de Zaragoza y la finaciación del Ayuntamiento de Arén y la Asociación Cultural de Arén.

Comentaris tancats a ¿Qué es la Ruta de los Dinosaurios de Arén?

VISITA LOS DINOSAURIOS DE ARÉN

Actualmente la Ruta de los Dinosaurios de Arén es uno de los destinos altamente recomendables para los amantes de la Paleontología y del la Naturaleza en general, ya que discurre entre bosques y rocas que constituyen un entorno privilegiado.

Solo visitando la ruta, se puede invertir un día como mínimo aprendiendo y disfrutando de la naturaleza (que se convierte dos o tres si se al centro de interpretación de la Ribagorza y los dólmenes de Cornudella entre otras cosas).

Pero lo mejor de todo es que a comienzos de 2007 se tiene prevista la inauguración del Museo de los Últimos dinosaurios de Europa en Arén.[@more@]

Comentaris tancats a VISITA LOS DINOSAURIOS DE ARÉN