Hèctor Moret
El primer terç del segle XX
A la recreca de materials per al Diccionari mossèn Antoni M. Alcover va fer diverses eixides dialectògiques per l'Aragó catalanòfon ja des de 1901 -en què visita Calaceit-, eixides que intensificarà a partir de 1918 en què visità, successivament, el Baix Cinca -Fraga-,32 la Ribagorça -Benavarri33 i, acompanyat de Francesc de B. Moll, Bonansa l'agost de 1921-,34 la Llitera -Tamarit l'abril de 1920-35 i tornarà a Calaceit l'octubre de 1921.36 Aquestes eixides dialectològiques les descriu mossèn Alcover en el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, butlletí on mossèn Ferran Esteve Teixidor publicà un primer, encara que breu, article sobre els parlars del Baix Cinca37 i Josep Marsol un altre, també molt breu, sobre el lèxic de Bonansa.38
Durant les eixides de mossèn Alcover per l'Aragó catalanòfon entrà en contacte amb l'advocat i historiador calaceità Santiago Vidiella i Jassà, el qual col.laborà activament en l'Obra del Diccionari.39
A les acaballes de 1926 mossèn Alcover iniciava la publicació del Diccionari Català/Valencià/Balear, en deu volums, que finalitzarà Francesc de B. Moll el 1962 amb la col.laboració de Manuel Sanchis Guarner. Aquest diccionari conté nombrosos materials procedents de l'Aragó catalanòfon40 obtinguts per enquesta directa o a partir dels treballs que sobre la llengua d'aquest territori s'havien publicat en aquell moment i que, en bona part, ja hem esmentat. També mossèn Alcover publicà, en col.laboració amb Francesc de B. Moll, un llarg article sobre la flexió verbal en els dialectes catalans que inclou les desinències de cinc localitats aragoneses (Bonansa, Benavarri, Tamarit de Llitera, Fraga i Calaceit).41
Santiago Vidiella també col·laborà, facilitant diversos materials de lèxic i de literatura popular,42 amb mossèn Antoni Griera, el qual va recórrer en força ocasions les poblacions aragoneses frontereres amb Catalunya, a la recerca de materials per als seus nombrosos treballs dialectològics. El 1914 mossèn Griera publicà a Barcelona la seua tesi doctoral, La frontera catalano-aragonesa -comentada a bastament per Ramón Menéndez Pidal-,43 centrada en els límits occidentals i nord-occidentals de la llengua a partir de la comparació de diverses característiques dels parlars de la Vall d'Aran, de la conca del Noguera Ribagorçana -Senet, Castanesa, Les Paüls, Pont de Suert, Sapeira i Areny de Noguera– de la Ribera de l'Éssera -Benasc, Castelló de Sos, Campo i Graus-, de la Baixa Ribagorça Oriental -Aguilaniu, Benavarri, Jusseu, Tolba i Torres del Bisbe-, de la Llitera -Binèfar, Fonts, Tamarit, Sant Esteve, Peralta de la Sal- i de les riberes baixes del Segre i Cinca -Lleida, Massalcoreig, Fraga, Vilella, Candasnos i Vallobar.
Mossèn Griera ja no va deixar de donar a conèixer, en diversos articles publicats a la primera etapa del Butlletí de Dialectologia Catalana, materials dialectològics insistint sobre el tema de la frontera lingüística a partir de comparar el lèxic recollit a Viella -Vall d'Aran-, a Benasc -Alta Ribagorça Occidental- i a la Vall de Barravés -Alta Ribagorça Oriental- per una banda,44 i entre lèxic de Graus -Baixa Ribagorça Occidental- i de Benavarri -Baixa Ribagorça Oriental- per una altra.45 En el mateix
Butlletí mossèn Griera publicà un assaig de sistematització del català occidental,46 on presenta nombrosos materials fonètics, morfològics i lèxics procedents de poblacions aragoneses de parla catalana pura, de poblacions de parlars de transició del català a l'aragonès i de l'aragonès al català, i poblacions aragoneses de parla castellana pura.47
També als vuit volums de l'Atlas Lingüístic Català,48 dirigit per Antoni Griera, figuren com a punts d'enquesta poblacions aragoneses, tant catalanòfones, castellanòfones com de parlars de transició. Així l'agost de 1916 mossèn Griera enquesta les poblacions de Benasc, Campo, Graus, Fonts, Benavarri, Peralta de la Sal, Binèfar i Tamarit de Llitera, el juliol de 1917 Fraga i Mequinensa, i el setembre de 1920 Maella i Calaceit.
Finalment, entre 1935 i 1947 mossèn Griera publicà els catorze volums del Tresor la Llengua, de les Tradicions i de la Cultura popular de Catalunya, refosa lexicogràfica dels seus anteriors treballs i on recull materials procedents d'Alcampell, Calaceit, Favara, Fraga, Maella, Mequinensa, Sopeira, Torrent de Cinca i, ja fora del domini lingüístic català, de Fonts -en aquest últim cas gràcies, en part, a la col·laboració de mossèn Vicenç Bosch el qual també publicà un breu treball monogràfic sobre el parlar d'aquesta vila de la Baixa Ribagorça Occidental-,49 materials que en bona part ja havia donat a conèixer en diversos articles temàtics publicats al Butlletí de Dialectologia Catalana.50
També al Butlletí de Dialectologia Catalana Pere Barnils, iniciador dels estudis de fonologia científica als Països Catalans, publicà el 1916 una monografia sobre el parlar de la ciutat de Fraga51 i Maties Pallarés, important erudit comarcal natural de Pena-roja, publicà el 1921 un breu recull lèxic d'aquesta població del Matarranya.52
Joan Amades, en dos reculls lexicogràfics publicats al Butlletí de Dialectologia Catalana, presenta força materials lèxics procedents de l'Aragó catalanòfon -Roda d'Isàbena, Tamarit de Llitera, Beseit- i uns pocs materials, ja a la zona de transició de l'aragonès al català, originaris de Capella en el primer d'aquests reculls,53 i de Fraga i, sobretot pel que fa al lèxic del transport fluvial, de Mequinensa, en el segon.54
També conté mostres, poques, del lèxic d'Arenys de Lledó, Baells, Beseit, Calaceit, Castellonroi, la Codonyera, Faió, Fraga, Maella, la Portellada, etc. el Diccionari Aguiló,55 primer gran recull lexicogràfic català que presenta, explícitament, materials procedents de l'Aragó catalanòfon;56 i el Diccionari de Medicina,57 dirigit per Manuel Corachan, mostres del lèxic de Calaceit, Fraga, Maella, Mequinensa, Tamarit de Llitera, etc. -no sempre fàcils de localitzar- a partir de l'Atlas Lingüístic Català de Mn. Griera.
L'investigador alemany Fritz Krüger recull abundant lèxic de la Ribagorça (Areny de Noguera, Benasc, Beranui, Bissaürri, Bonansa, Calvera, Ginast, Montanyana, les Paüls, Pont de Montanyana, Roda, Serradui, Sopeira, etc.) en el seu treball de cultura material Die Hochpyrenäen publicat en diverses tongades a Hamburg58 i Barcelona59 al llarg de la dècada dels anys trenta.60
[@more@]
NOTES:
32Ibidem, pàgs. 244-246.
33BDLLC, 12 (1921-1922), pàgs. 180-183.
34"La conjunció i qualque cosa més del dialecte de Tamarit de Llitera", BDLLC, 12 (1921-1922), pàgs. 26-30.
35BDLLC, 12 (1921-1922), pàgs. 275-279.
36"Escorcolls dialectals. Ribera baxa del Cinca", BDLLC, 4 (1908-1909), pàgs. 19-21.
37"Un grapat de mots de Bonansa (Ribagorsa)", BDLLC, XIII (1923-1924), pàgs. 296-297.
38Sobre les relacions entre Santiago Vidiella i mossèn Alcover veeu José Ignacio MICOLAU ADELL, "Santiago Vidiella, un home del seu temps" dins Santiago VIDIELLA, Pa de casa, Diputación General de Aragón, Zaragoza 1984, pàgs. 11-18; i Ricard SOLANA, "La visita de Mossèn Alcover a Calaceit", Sorolla't, 9 (juliol 1992), pàgs. 11-15.
39Hèctor MORET, "Lèxic de l'Aragó catalanòfon al Diccionari Aguiló i al Diccionari Català/Valencià/Balear, Alazet. Revista de Filología, 5 (Huesca, 1993), pàgs. 91-126.
40"La flexió verbal en els dialectes catalans", AORLL, 2 (1929), pàgs. 73-184; 3 (1930), pàgs. 73-168; 4 (1931), pàgs. 9-104; 5 (1932), pàgs. 9-72.
41E. J. VALLESPÍ, "Notas inéditas de Santiago Vidiella Jasá (1860-1929) sobre folklore local de Calaceite (Teruel)", Caesaraugusta, 11-12 (1958), pàgs. 179-189.
42"Notas bibliograficas. Griera i Gaya, A. La frontera catalano-aragonesa. Estudi geografico-linguistic.", RFE, 3 (1916), pàgs. 73-88.
43"La Frontera del català occidental", BDC 6 (1918), pàgs. 17-37.
44"La Frontera del català occidental", BDC 7 (1919), pàgs. 69-79.
45"El català occidental", BDC, 8 (1920), pàgs. 35-59.
46Areny de Noguera, Benavarri, Beranui, Calassanç, Castanesa, Fraga, Lasquarri, Llaguarres, Mequinensa, les Paüls, Peralta de la Sal, Tamarit de Llitera, Tolba, Ribera de l'Isàvena, Roda d'Isàvena, Saidí, Sant Esteve de Llitera, Sopeira, Torrent de Cinca, Vilella, Aguilaniu, Benasc, Jusseu, Torres del Bisbe, Fonts, Binèfar, Vallobar, Graus, Campo i Castelló de Sos.
47Barcelona 1923-1964.
48"Vocabulari de Fonz", AORLL, 2 (1929), pàgs. 255-263; reproduït a AFA, 48-49 (1992-1993), pàgs. 309-319.
49En l'índex dedicat al lèxic castellà del volum 21 (1935), pàgs. 340-354, d'aquest butlletí s'hi recullen tots els mots propis de Benasc, Graus i de la resta de l'Aragó aragonòfon esmentats en els 20 volums anteriors. En l'índex dedicat al lèxic català s'hi recullen els mots propis de Benavarri, Fraga, Pena-roja, Tamarit i Ribagorça també esmentats en els primers 20 volums del BDC.
50"Del català de Fraga", BDC, 4 (1916), pàgs. 27-45. Reproduït a Butlletí de Dialectologia Nord-occidental, 2 (Lleida, primavera 1983), pàgs. 31-64; i a AFA, 41 (1988), pàgs. 231-249.
51"Vocabulari de Pena-roja", BDC, 9 (1921), pàgs. 69-72. Reproduït a AFA, 30-31 (1982), pàgs. 321-324.
52"Vocabulari dels pastors", BDC, 19 (1931), pàgs. 64-240.
53"Vocabulari dels vells oficis de transport i de llurs derivats", BDC, 22 (1934), pàgs. 59-239.
54Materials lexicogràfics aplegats per Marian Aguiló i Fuster revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montaliu, Barcelona, 1915-1934, 8 volums.
55Veeu nota 39.
56Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1936.
57A. Landschaften, Haus und Hof, I (1936), II, (1939); "B.Hirtenkultur", Volkstum und Kultur der Romanen, 8 (1935), p. 1-103; C.Ländliche Arbeit, II [Getreide-Heuernte, Bienen, Wohnung, Wein und Oelbereitung], (1936); i "D.Hausindustrie-Tracht-Gewerbe", Volkstum und Kultur der Romanen, 8 (1935), pàgs. 210-328, 9 (1936), pàgs. 1-106.
58"C.Ländliche Arbeit, I [Transport und Transportgeräte]", BDC, 23 (1935), pàgs. 39-240.
59Sembla en els pròxims anys es vol publicar, a les edicions Garsineu de Tremp, la traducció castellana de Die Hochpyrenäen.
60D'aquest atles lingüístic només s'ha publicat un primer volum, a Madrid el 1962.