Hèctor Moret
Els últims anys
A partir dels últims anys del franquisme la investigació sincrònica sobre aspectes concrets de la llengua i la literatura popular de l'Aragó catalanòfon s'incrementen de manera notable. El nombre de monografies que estudien diversos aspectes dels parlars locals (Aiguaviva,83 Calaceit,84 La Codonyera,85 Fraga,86 Maella,87 Mequinensa,88 Pena-roja,89 Sant Esteve de Llitera,90 Sanui,91 Sopeira,92 Tamarit de la Llitera,93 Torres del Bisbe,94 La Vall del Tormo,95 etc.) i regionals -algunes de les quals tenen un abast territorial prou ampli- (Baixa Ribagorça oriental96 i occidental -Aler, Jusseu i Torres del Bisbe-,97 Matarranya occidental -Aiguaviva, la Ginebrosa, Torrevilella, la Codonyera, Valljunquera, Bellmunt, la Canyada de Beric i la Sorollera-98 i sud oriental -Beseit, Pena-roja i Torredarques-,99 el Baix Matarranya -amb intensitat Faió, Favara, Maella i Nonasp i nombroses referències a la resta de l'Aragó catalonòfon-100 o, si es vol, la Terra Alta administrativament aragonesa -Favara, Maella i Nonasp-,101 la Llitera nord-occidental -Peralta de la Sal, Gavasa, Calassanç, Sanui i Alins del Mont-)102 de l'Aragó catalanòfon no fan, amb el pas del temps, sinó augmentar. Són monografies dialectològiques, que encara que d'extensió i rigorositat molt desigual, fan, amb els reculls de literatura popular103 i altres mostres de la llengua oral i d'escrits dialectals,104 que en conjunt començam a tenir una idea prou aproximada sobre les característiques internes de la llengua catalana emprada en l'Aragó catalanòfon, o si més no en bona part d'aquest territori, característiques que ja en alguna ocasió s'ha intentat descriure de manera conjunta.105
Com a obres d'abast geogràfic més general cal destacar que entre 1979 i 1983 es publiquen els 12 volums de l'Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja dirigit per Manuel Alvar -a partir d'enquestes fetes entre 1963 i 1968- amb força materials de poblacions de la Franja Oriental d'Aragó (Benasc, Noals, la Pobla de Roda, Areny de Noguera, Tolba, Sanui, Albelda, Fraga, Faió, Calaceit, la Codonyera, Vall-de-roures i Pena-roja).
El 1983 s'inicià la publicació de l'Atlas Linguarum Europeae, el qual conté materials, pocs, de Noals i Fraga, procedents de les enquestes de l'ALEANR.
El que encara no s'han publicat són els resultats de les enquestes -fetes el 1966 a Fraga, el 1968 a Suïls, Sopeira, la Pobla de Roda i Tolba, el 1971 a la Codonyera, la Torre de Vilella, la Ginebrosa, Aiguaviva de Bergantes, Bellmunt de Mesquí, Vall-de-roures, Valljunquera i Massalió, el 1972 a Mequinensa i Favara, el 1973 de nou a Fraga, el 1974 a Estanya, Peralta de la Sal i Saidí, el 1975 a les Paüls, i, ja fora del domini lingüístic stricto sensu, el 1978 a Eressué i Cerler- per a l'Atles Lingüístic del Domini Català. Malgrat la no publicació del ALDC les enquestes, depositades en el Departament de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, són de fàcil consulta i, en bona part s'han donat a conèixer en diverses monografies.
Potser on encara resta molta cosa per fer és en el camp de la investigació sociolingüística, malgrat les aportacions d'alguns investigadors que han centrat els seus treballs en aspectes molts concrets de l'ús de la llengua -l'ensenyament del català a l'Aragó catalanòfon en general106 i al Baix Cinca en particular-107 en algunes poques poblacions i comarques -Mequinensa,108 Alta Ribagorça,109 Baix Cinca-,110 o en visions, més o menys de conjunt,111 algunes de fan prous anys.112 Amb tot, la immensa majoria de les reflexions sobre les actituds sociolingüístiques i la conciència lingüística dels aragonesos catalanoparlants no són res més que articles divulgatius publicats en la premsa general que es limiten a repetir tòpics prou coneguts sobre l'autoodi lingüístic que sembla que caracteritzen, o han caracteritzat fins fa poc, els parlants catalans de l'Aragó.
No voldria finalitzar aquestes pàgines sense assenyalar que, com es desprèn de llur lectura, no he fet gairebé cap referència explícita a les investigacions lingüístiques que han tingut com a objecte d'estudi el parlar de la vall de Benasc, vall que s'esten per la conca alta de l'Éssera entre el naixement d'aquest riu i el congost de Ventamillo -de nord a sud- i del coll de Fades al coll de Saünc -d'est a oest-, perquè considero que el parlar romànic d'aquesta vall no es pot incloure entre els parlars catalans d'Aragó ja què molts dels trets propis del benasquès serien difícilment justificables des de la prespectiva del català; tanmateix altres trets de la parla de la vall de Benasc també són difícilment justificables des de la prespectiva de l'aragonès. El fet que fins fa ben poc la vall de Benasc fos un territori de difícil accès des de la resta de península Ibèrica i les intenses relacions que de sempre han mantingut els seus habitants amb els habitants de les valls pirinenques del vessant atlàntic -en especial amb la vall d'Aran-, han vingut a accentuar els trets més característics dels parlar de la vall de Benasc. Potser ha arribat l'hora de parlar del benasquès com un sistema lingüístic singular dins de la Romània, tot i l'escàs nombre de parlants que l'empren i que les característiques que el configuren les comparteix o bé amb el català o bé amb l'aragonès; però això ja és una altra història.
[@more@]
NOTES:
Walter HEIM i Artur QUINTANA, "La llengua de Santiago Vidiella" dins Santiago VIDIELLA Pa de Casa. Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit, Diputación General de Aragón, Zaragoza 1984, pàgs. 19-28; Miquel BLANC, Garba. Mil paraules de Calaceit, Columna, Barcelona, 1994.
Artur QUINTANA, "El parlar de la Codonyera. Resultats d'unes enquestes", Estudis Romànics, 17 (1976-1980), pàgs. 1-253; A. QUINTANA, "El lèxic de la Codonyera", dins Actes del Quart Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Basilea 1976, Barcelona, 1977, pàgs. 223-233.
Josep GALAN, El habla de Fraga, Tesi de llicenciatura (1973), Facultad de Filosofia y Letras de la Universidad de Barcelona, [inèdita]; Josep GALAN, Estudis lèxics de la parla de Fraga I, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Fraga 1985; i II i III, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Fraga 1987; Hèctor MORET, Escrits en català a "La Ribera del Cinca" (Fraga 1929-1931), Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit 1991.
Mª Trinidad BONDÍA BENEDICTO, El habla de Maella, Tesi de llicenciatura (1965), Facultad de Filosofia y Letras de la Universidad de Barcelona, [inèdita]; Teresa CLARAMUNT i ADELL, "Aspectes morfosintàctics del parlar de Maella", dins SCILC. IV. Àrea 3. Lingüística social, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 1992, pàgs. 133-139.
Artur QUINTANA, "La llengua de Jesús Moncada", Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses, 4-5 (Alcañiz, 1983), pàgs. 225-238; Hèctor MORET, "Aproximació al parlar de Mequinensa", Alazet. Revista de Filología, 2 (Huesca, 1990), pàgs. 83-112; Hèctor MORET, Sobre la llengua de Mequinensa, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 1994.
Desideri LOMBARTE ARRUFAT, "Correspondència de mots", Rolde, 40 (Julio-Septiembre de 1987), pàgs. 8-9; Desideri LOMBARTE ARRUFAT i Artur QUINTANA i FONT, "L'apicultura tradicional a Pena-roja", Alazet. Revista de Filología, 1 (Huesca 1989), pàgs. 71-97.
Antonio VIUDAS CAMARASA, El habla y la cultura populares en la Litera, Madrid 1976; A. VIUDAS, "Léxico dialectal de la Llitére. Ganadería, fenómenos atmosféricos y reino vegetal", AEF, 1 (Cáceres 1978), pàgs. 295-324; A. VIUDAS, "El vestido en la Litera (Huesca)", dins Miscelánea Homenaje al profesor Roca Lletjós, Lérida 1979, pàgs. 383-389; A. VIUDAS, "Descripción fonológica del habla de la Litera", Archivum, 29-30 (Oviedo 1979-1980), pàgs. 423-457; A. VIUDAS, "El habla y la cultura populares en la Litera (Huesca). Léxico agrícola", Ilerda, 41 (Lleida 1980), pàgs. 7-109; A. VIUDAS, "Terminología de la casa en la Llitére (Huesca)", AEF, 3 (1980), pàgs. 265-281; A. VIUDAS, "Vocabulario dialectal literano (Huesca) Caza y pesca, juegos y albañilería", AEF, 4 (1981), pàgs. 275-286;, A. VIUDAS, Léxico de la Litera (Huesca). El reino vegetal, los animales y el hombre, Huesca 1983; Agustín FARO FORTEZA, "Fonología y morfología del habla de Santisteba", Alazet. Revista de Filología, 1 (Huesca 1989), pàgs. 49-72.
Javier GIRALT LATORRE, "El paradigma verbal de presente en el habla de Azanuy", AFA 48-49 (1992), pàgs. 139-161.
Glòria FRANCINO i PINASSA, "Variacions lingüístiques: Sopeira", dins SCILC. IV. Àrea 3. Lingüística social, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 1992, pàgs. 141-146.
Joaquín de CARPI y ZAIDÍN i Joaquín CARPI y CASES, El dialecto de Tamarite de la Litera, Ayuntamiento de Tamarite de Litera, Huesca 1981.
Francisco SALAMERO REYMUNDO, "Léxico peculiar de Torres del Obispo (Ribagorza): Semejanzas y diferencias con el castellano y el catalán", AFA, 46-47 (1991), pàgs. 223-232.
Carles SANCHO MEIX, "Toponímia de la Vall del Tormo", BISO, 57 (juny 1994), pàgs. 1-34 [3-6].
Aureli BARRULL i ALTARRIBA i Ramon SISTAC i VICÉN, "Fronteres polítiques i dialectals a la Terreta", Collegats. Anuari del Centre d'Estudis del Pallars, 1 (1987), pàgs. 87-98; reproduït dins SCILC. IV. Àrea 3. Lingüística social, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 1992, pàgs. 51-62
Artur QUINTANA, "Encara més Capcirs: els parlars orientals del Sarró", ELLC, 27 (1993), pàgs. 271-308.
Joaquín RAFEL FONTANALS, "Áreas léxicas en una zona de encrucijada lingüística", RFE, 57 (1974-1975), pàgs. 231-275; J. RAFEL, "Consideraciones léxico-semánticas a partir de una investigación espacial exhaustiva (Bajo Aragón meridional de habla catalana", Revista Española de Lingüística, 7 (1977), pàgs. 137-170; J. RAFEL, La lengua catalana fronteriza en el Bajo Aragón meridional. Estudio fonológico, Universidad de Barcelona 1981
Lluís GIMENO BETÍ, "Quatre mots sobre el nom d'alguns astres en tortosí", Miscel·lània d'homenatge a Enric Moreu-Rey, II (Barcelona, 1988), pàgs. 243-252; L. GIMENO, "L'elisió de la /R/ final de mot en tortosí meridional", Caplletra, 6 (Primavera, 1989), pàgs. 123-140; L. GIMENO, "La reducció vocàlica: /E/ àtona inicial", Miscel·lània Joan Fuster, II (Barcelona, 1990), pàgs. 393-430; L. GIMENO, "Ornitonímia castellonenca: notes onomasiològiques i etnogràfiques sobre el nom d'alguns ocells", BSCC, LXVII (Julio-Diciembre 1991), pàgs. 589-614; L. GIMENO, "El tortosí. Extensió i característiques dialectals", A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 2 (1991), pàgs. 171-192; L. GIMENO, "Les àrees morfològiques en un parlar de transició: el present de subjuntiu en tortosí meridional", ELLC, 25 (1992), pàgs. 233-263; L. GIMENO, Estudi lingüístic dels parlars de les comarques del nord de Castelló, Societat Castellonenca de Cultura, Castelló de la Plana, 1994.
Artur QUINTANA, "Els parlars del Baix Matarranya", ELLC, 16 (1987), pàgs. 155-187.
Pere NAVARRO, "Aproximació geolingüística als parlars de la Terra Alta", dins Actes de les Primeres Jornades d'Estudi sobre la Terra Alta, Centre d'Estudis de la Terra Alta, Calaceit 1994, pàgs. 141-170.
Ramon SISTAC, "Prospeccions dialectals en una frontera lingüística: el ribagorçà a la línia Fonts-Peralta de la Sal", Butlletí de Dialectologia Nord-Occidental, 4 (Lleida, estiu 1985), pàgs. 5-17; Ramon SISTAC i VICÉN, El ribagorçà a l'alta Llitera. Els parlars de la vall de la Sosa de Peralta, Barcelona 1993.
Lluís BORAU, Hèctor MORET, Artur QUINTANA i Carles SANCHO, Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa, Calaceit 1994; Lluís BORAU, Glòria FRANCINO, Hèctor MORET i Artur QUINTANA, Bllat colrat. Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça, [en premsa]. Aquestes dues obres apleguen els textos, i la bibliografia, de la major part dels reculls de literatura popular de l'Aragó catalanòfon publicats fins ara -per la qual cosa remeto el lector que estiga interessat a aprofundir en la litertura popular a l'Aragó a aquestes dues obres-, tret dels reculls centrats en la capital del Baix Cinca: Josep GALAN, Refranyer fragatí, Ajuntament de Fraga, Fraga, 1987; i Josep GALAN, Les cançons de la nostra gent, Gobierno de Aragón, Zaragoza 1993.
Santiago VIDIELLA JASSÀ, Pa de Casa. Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit, Diputación General de Aragón, Zaragoza 1984; Teresa CLARAMUNT, Contalles. Així parlem a les comarques de la Franja, Diputación General de Aragón, Zaragoza 1985; Hèctor MORET, Escrits en català a `La Ribera del Cinca'(Fraga 1929-1931), Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 1991.
María Rosa FORT CAÑELLAS, "Hablas orientales", dins I Curso de Geografía Lingüística de Aragón, Institución "Fernando el Católico", Zaragoza 1991, pàgs. 185-199; Mª L. ARNAL, Mª Rosa FORT, Javier GIRALT, Mª A. MARTÍN ZORRAQUINO, "Los estudios lingüísticos sobre la Franja Oriental de Aragón", dins Jornadas de Filología Aragonesa (Zaragoza, 19, 20 y 21 de Diciembre de 1994), Institución "Fernando el Católico", [en premsa].
Ma. Teresa AGUADO ODINA, "Influencia del bilingüismo en el rendimiento y adaptación escolar de los alumnos de E.G.B. de la franja oriental de Aragón", CEC, 13 (1987), pàgs. 287-335; Juan MARTÍNEZ FERRER, "El bilingüisme a l'Aragó: Estudi de les seves repercussions en l'aprenentatge lecto escriptor", Rolde, 50-51 (Octubre 1989-Marzo 1990), pàgs. 7-8; Juan MARTÍNEZ FERRER, El bilingüismo en Aragón: estudio de sus repercusiones sobre el aprendizaje lectoescritor, Col.lecció de Tesis Doctorals Microfitxades de la Universitat de Barcelona, núm. 702, 1990.
Àngel HUGUET, Bilingüisme social al Baix Cinca. Una anàlisi des de la perspectiva escolar, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit 1991
Hèctor MORET, "Anotacions sociolingüístiques sobre l'Aragó catalanòfon: el cas de Mequinensa", Rolde. Revista de Cultura Aragonesa, 63-64 (Enero-Junio 1993), pàgs. 12-19.
Günther HAENSCH, "Die spanischen Zentralpyrenäen als sprachiches Kontaktgebiet", Sprachen in Kontakt – Langues en contact (Tübingen 1982), pàgs. 181-182; G. HAENSCH, "Fronteras político-administrativas y fronteras lingüísticas: el caso de la Ribagorza catalano-hablante", AFA, 30-31 (1982), pàgs. 7-22; i G. HAENSCH, El Ribagorzano 36 (marzo-abril 1984), pàgs. 18-19.
Paul Edward O'DONNELL, The castilian-catalan border in the "Baix Cinca": a lexical study, The University of Michigan, 1986, [inèdit].
Manuel ALVAR, "Un problema de lenguas en contacto: la frontera catalano-aragonesa", AFA, 18-19 (1976), pàgs. 23-37; Martí GARCIA-RIPOLL, "Conflicte lingüístic i ideologia a la Franja de Ponent", Serra d'Or, 277 (octubre 1982), pàgs. 19-21; Josep L. ESPLUGA TRENC i Arantxa CAPDEVILA GÒMEZ, A la recerca d'identitat a una terra de frontera (Estudi sociolingüístic a l'Aragó catalanòfon), Barcelona, 1994 [inèdit, depositat a l'Institut de Sociolingüística Catalana].
Josep VALLVERDÚ, "L'Aragó català i la seva conciència lingïística", Serra d'Or, 129 (Juny de 1970), pàgs. 15-18; Artur QUINTANA, "La frontera absoluta de la llengua: les valls del Guadalop i del Mesquí", Serra d'Or, 134 (Novembre de 1970), pàgs. 31-34.
Vicente FERRAZ Y CASTÁN, Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza, (breu diccionari benasquès), Madrid 1934; Ángel BALLARIN CORNEL, "Vocabulario de Benasque", AFA, 16-17 (1970), pàgs. 127-211; A. BALLARÍN, Civilización pirenaica, Zaragoza, 1972; A. BALLARÍN, El Valle de Benasque, Zaragoza, 1974; A. BALLARÍN, "El habla de Benasque", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 30 (1974), pàgs. 99-216; A. BALLARÍN, Elementos de gramática benasquesa, Zaragoza, 1976; A. BALLARÍN, Diccionario del benasquès, Zaragoza, 1978; Joaquim RAFEL i FONTANALS, "Sobre el benasquès" dins Actes del Cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, 1980, pàgs. 587-618; Antonio ARANDA ORTIZ, "Vías de acceso a la caracterización histórica de un habla altoaragonesa: el benasqués", AFA, 42-43 (1990), pàgs. 141-148; Antonio PLAZA BOYA, "El dialecto del Valle de Benasque (comarca de Castejón de Sos). Bases para una morfosintaxis", Alazet, 2 (Huesca, 1990), pàgs. 155-236. En l'article de Joaquim Rafel i en el d'Antonio Aranda es relaciona la bibliografia dels treballs més importants que s'han ocupat dels parlars de la vall de Benasc, per la qual cosa m'estalvio de reproduir-la ací.
A més dels atles lingüístics que s'han citat al llarg d'aquest treball que tenen com a punt d'enquesta una o diverses poblacions de la vall de Benasc s'ha d'esmentar l'Atlas Lingüístic de la Vall d'Aran, Barcelona, 1973, que té la vila de Benasc com a punt d'enquesta. També contenen molta informació, de valor molt desigual, sobre els parlars de la vall de Benasc les revistes aragoneses Rolde i Fuellas d'informazión d'o consello d'a fabla aragonesa.