LA PÈRDUA DELS FURS A LA RIBAGORÇA-Programa

V Jornades del CERIb
Centre d'Estudis Ribagorçans
29-30 de juny i 1 de juliol | Benavarri

LA PÈRDUA DELS FURS A LA RIBAGORÇA. DE LES ALTERACIONS COMTALS AL DECRET
DE NOVA PLANTA. VISIONS ACTUALS DE LA SEVA AUTONOMIA

1707 – 2007 | Any de recuperació de la memòria històrica de la Ribagorça,
comtat que va perdre els seus furs i el règim jurídic propi durant l'època
moderna. Explicacions, anàlisis, visions actuals amb la participació
d'especialistes i debats.[@more@]PROGRAMA

Divendres 29 de juny:

 20h: Presentació

– El Director del Instituto de Estudios Altoaragoneses, Fernando Alvira

– El President del CERIb, José Miguel Pesqué

– Comarca de la Ribagorza

– Ajuntament de Benavarri

20h30:   [Iª Part. La ribagorça, furs i autonomia]

Conferència Inaugural , Antonio Espino (Professor de la Universitat
Autònoma de Barcelona), "Don Juan Bayarte Calasanz y Ávalos (1622-1689).
Un governador de la Ribagorça a la Mediterrània de Carles II"

21h15: Aperitiu

22h00: Sopar

Dissabte 30 de juny:

[Continuació Iª Part]

10h00 – 10h45: Oscar Jané (Investigador de la Universitat Autònoma de
Barcelona, membre del CERIb), "De comtat autònom a moneda de canvi, la
Ribagorça entre 1591 i 1707"

11h00 – 11h45: Joan Bada (Professor de la Universitat de Barcelona),
"Decret de Nova Planta: canvi en les relacions entre Església i Estat"

12h00 – 12h30: Descans

12h30 – 13h45: M. Pau Gómez (Directora de l'Archiu Istòric Generau d'Aran),

"Drets i ordinacions de la Val d'Aran. Un cas propi i comparatiu veí de la
Ribagorça"

13h45 – 14h15: Debat

14h30: Dinar

[IIª Part. El tractament i realitat de la Ribagorça en els mitjans de
comunicació]

17h00 – 17h45: Fernando Sabés (Professor de Periodisme, Universidad San
Jorge, Saragossa),

"La comunicación de proximidad. La necesidad de articular un sistema de
medios que articule el territorio aragonés"

18h00 – 19h30: Taula Rodona 'Mitjans de Comunicació':

La realitat de la Ribagorça en els mitjans de comunicació. Present i futur

. modera José Miguel Pesqué (President CERIb)

. Fernando Sabés (Professor de Periodisme)

. José Luis Brualla (Cadena Dial – Radio Benabarre)

. Ángel Gayúbar (Radio Ribagorza, Heraldo de Aragón)

. Elena Fortuño (Diario del Alto Aragón – Ribagorza)

. Núria Castells (Diari La Manyana- Alta Ribagorça)

. Joan Manel Parramon (GUM FM)

. Alfredo Sancho (Alcalde de Benavarri)

. José Franch (Presidente de la Comarca de la Ribagorza)

19h30: Conclusions de les V Jornades

21h: Visita nocturna a la Vila de Benavarri, capital del Comtat històric
de la Ribagorça

22h00: Sopar

Diumenge 1 de juliol:

10h30: Visita a llocs simbòlics de la Ribagorça

14h30: Dinar

Comentaris tancats a LA PÈRDUA DELS FURS A LA RIBAGORÇA-Programa

La abogada de la víctima de Arén retira la acusación de asesinato

Considera que la acusada no acuchilló con alevosía a su pareja.

La acusadora particular en el caso del crimen de Arén, Gemma Maltas, se adhirió ayer a la petición fiscal y, tras retirar la acusación de asesinato, solicitó que Esperanza S. P. sea condenado a 9 años y 11 meses de cárcel por dar muerte a su marido de una puñalada en el pecho, durante una discusión familiar, el 6 de febrero del año 2006. Maltas argumentó que la acusada no actuó con alevosía, "dado que la indefensión en que se hallaba su compañero no había sido buscada por ella, sino que fue fruto de las circunstancias". Al igual que el fiscal, sostuvo que en la muerte de Gustavo Comas Alvareda, de 55 años, se dio la agravante de abuso de superioridad, así como las atenuantes de confesión y arrepentimiento espontáneo, más la derivada de sus problemas psíquicos.

[@more@]De hecho, los peritos sostuvieron que la acusada sufre un trastorno bipolar de la personalidad que disminuye de forma importante su voluntad, aunque no la anula. Esperanza se abalanzó sobre su compañero después de que este le lanzara a la cabeza una cafetera. La discusión, en la que estuvo presente un amigo de la pareja, se produjo cuando el hombre manifestó que quería dejar su trabajo.

En la jornada de ayer, declararon varios testigos, todos ellos vecinos de Arén, una localidad de la Ribagorza que linda con la provincia de Lérida. Sin excepción señalaron que Gustavo había declarado en alguna ocasión que "tenía miedo de su pareja" y que "se sentía amenazado".

Los agentes de la Guardia Civil que intervinieron en la detención de la procesada y que redactaron el atestado coincidieron en señalar, por su parte, que los hechos se atenían a la versión sostenida por el fiscal. Los forenses declararon, antes de la presentación de las conclusiones, que la víctima "recibió una cuchillada propinada con gran violencia", dado que provocó un corte de 16 centímetros que afectó al corazón y causó la muerte de Gustavo Comas en pocos segundos. Los miembros del jurado recibirán hoy el objeto de veredicto y se retirarán a deliberar antes de emitir un juicio sobre los hechos vistos en la Audiencia de Huesca.

20/06/2007 EL PERIÓDICO de Aragón

Comentaris tancats a La abogada de la víctima de Arén retira la acusación de asesinato

La parricida de Arén afirma que su compañero le «chillaba y humillaba»

La mujer le destrozó el corazón de una cuchillada tras tirarle este una cafetera

  Nueve años y once meses de cárcel pide el fiscal para Esperanza S. P., una mujer de 45 años que ayer comenzó a ser juzgada por un jurado popular en la Audiencia de Huesca acusada del asesinato de su compañero sentimental, al que asestó una cuchillada mortal en el pecho tras una discusión. Los hechos sucedieron la noche del 6 de febrero de 2006 en la casa que compartían ambos en Arén, en la Ribagorza. El ministerio público, que pide también una indemnización de 150.000 euros, califica el crimen como un delito de homicidio, aunque con una eximente incompleta de enajenación y una atenuante por la confesión espontánea de la mujer.

[@more@]Esperanza S. P. y Gustavo Comas Alvareda, de 55 años, iniciaron la discusión en una cena, a la que asistió un amigo de la pareja que tenía previsto quedarse a dormir en la casa y que fue testigo de los hechos. La mujer declaró ayer que durante la cena se enzarzó en una discusión con el fallecido porque este quería dejar su trabajo por sus problemas con el jefe y se negaba a escuchar las razones que ella le daba para no hacerlo. Él le arrojó una cafetera que le impactó con fuerza en la cabeza. Tras asegurar que habían consumido "lo normal" de bebidas alcohólicas, la procesada admitió que al recibir el impacto de la cafetera –según el amigo era un vaso– sintió un "arrebato" incontrolable que le llevó a coger un cuchillo de cocina y a clavárselo en el pecho a su compañero. El hombre cayó muerto unos segundos después. La mujer, tras ponerle un cojín para que reposara la cabeza, llamó al médico y al cura, que alertaron a la Guardia Civil.

Ante el jurado, aseguró haberse sentido en ese momento "responsable" de la muerte de su compañero, pero reiteró que cuando recibió el impacto de la cafetera "quedé fuera de mí".

Según la mujer, el fallecido "le chillaba y humillaba" de forma habitual, aunque no en público, lo que motivó que decidiera en una ocasión presentar una denuncia contra su compañero, que después retiró de común acuerdo con su pareja.

El ventrículo derecho del cadáver presentaba una herida de 16 centímetros.

19/06/2007 EL PERIÓDICO de Aragon

Comentaris tancats a La parricida de Arén afirma que su compañero le «chillaba y humillaba»

JORNADES A LA RIBAGORÇA – V JORNADES DEL CERIb

La pèrdua dels furs a la Ribagorça. De les alteracions comtals al Decret de Nova Planta. Les visions actuals. 1707-2007

 

Lloc i dates de celebració: Benavarri, 29-30 de juny i 1 de juliol

Objectius : 2007, any de recuperació de la memòria històrica de la Ribagorça. El comtat va perdre els seus furs i el règim segons els usatges catalans durant l’època moderna. Explicacions, anàlisis i visions actuals amb la participació d’especialistes i debats.Preu : GratuïtPer a més informació i inscripcions:Centre d’Estudis Ribagorçans-CERIbC/ Senyors d’Entença, 1     22580 Benavarri

Tel. 669 346 071 i 630 526 156

info@cerib.org

[@more@]

Comentaris tancats a JORNADES A LA RIBAGORÇA – V JORNADES DEL CERIb

Centro de interpretación de la Ribagorza

El espacio está dividido en dos plantas: en la primera amplios paneles explicativos muestran a través de textos y fotografías la historia de este territorio desde la prehistoria: yacimientos prehistóricos, historia antigua, el Condado de la Ribagorza, Edad Media, siglos XVI al XX. La completa información que ofrecen los paneles se resume también en otro espacio del centro: el puzzle de la historia.

La información histórica se acompaña con piezas de cerámica, restos arqueológicos de diferentes épocas hallados en la comarca, y con un mapa de castillos, ermitas, iglesias, monasterios, puentes y pueblos fortificados. Los valerosos ribagorzanos abandonaron sus atalayas de alta montaña para ensanchar sus fronteras; con este fin construyeron catorce nuevos castillos. El programa comarcal “Ribagorza, año Mil” propone una ruta por el siglo XI del Condado mediante la visita a los conjuntos mejor conservados y más significativos.

Formando parte de la historia, pero en un espacio diferenciado, el centro dedica un espacio a los personajes más ilustres de la comarca: artistas y escritores, próceres y políticos, hombres de ciencia y hombres de Dios. Además de la información histórica, la primera planta ofrece también datos sobre la cultura tradicional de la comarca, economía, creencias, fiestas y romerías, la arquitectura y los pueblos, los paisajes y el turismo.

En la segunda planta del edificio se muestra el rico patrimonio geológico de la Ribagorza; las características de las unidades morfológicas del Pirineo central; el Parque Natural Posets-Maladeta, que abarca las montañas más altas del Pirineo (Aneto, Posets, Perdiguero, Bachimala…); la diversidad vegetal fruto de la multitud de ambientes creados por las altitudes y microclimas; la abundante fauna que ha logrado sobrevivir en un lugar en el que los bosques son muchos y la densidad de población escasa: zorros, corzos, jinetas, nutrias, ardillas, buitres, águilas reales, quebrantahuesos, urogallos, etc.

[@more@]

Datos de contacto:

               Plaza Mayor 7 

Tel: 974 543 512

           http://www.redaragon.com

Comentaris tancats a Centro de interpretación de la Ribagorza

AREN – Elecciones Generales 2008

Mesas 1 Censo 274 Escrutado 100%

2008   2004
         
Total votantes 199 72,63% 75,25%
Abstención 75 27,37% 24,75%
Votos nulos 1 0,50% 0,89%
Votos en blanco 4 2,01% 3,56%
2008   2004
Candidaturas Votos Votos Candidaturas
     
PSOE 114 57,58% 58,74% 131 PSOE
PP 59 29,80% 27,35% 61 PP
CHA 7 3,54% 5,38% 12 CHA
IU 5 2,53% 3,14% 7 IU-LV
PAR 4 2,02% 0,90% 2 PAR
PCPE 2 1,01% 0% 0 PCPE
C’s 1 0,51%      
PFyV 1 0,51% 0,45% 1 PFyV
UPyD 1 0,51%      
AuN 0 0%      
PSD-FIA 0 0%      
P.A.C.M.A 0 0%      
DN 0 0% 0% 0 DN
PH 0 0% 0% 0 PH
PUM J 0 0%      
F.A. 0 0% 0% 0 FA
FE de las JONS 0 0% 0% 0 FE de las JONS
AES 0 0%      
pCUA 0 0%      
Cenb 0 0% 0% 0 CENB
L.V. 0 0%      

Comentaris tancats a AREN – Elecciones Generales 2008

Eleccions Locals 2007

Arén – Huesca
Datos de las 1:1228 de mayo de 2007

Escrutado  100%

 

Total votantes
213
74,22%
Abstención
74
25,78%
Votos nulos
2
0,94%
Votos en blanco
5
2,35%
Concejales a elegir  7
Candidaturas
Votos
Concejales
PSOE
144
68,25%
5
PP
37
17,54%
1
CHA
25
11,85%
1
 

 

[@more@]

Comentaris tancats a Eleccions Locals 2007

Un segle d’investigació lingüística a l’Aragó catalanòfon i (V)

Hèctor Moret

Els últims anys

A partir dels últims anys del franquisme la investigació sincrònica sobre aspectes concrets de la llengua i la literatura popular de l'Aragó catalanòfon s'incrementen de manera notable. El nombre de monografies que estudien diversos aspectes dels parlars locals (Aiguaviva,83 Calaceit,84 La Codonyera,85 Fraga,86 Maella,87 Mequinensa,88 Pena-roja,89 Sant Esteve de Llitera,90 Sanui,91 Sopeira,92 Tamarit de la Llitera,93 Torres del Bisbe,94 La Vall del Tormo,95 etc.) i regionals -algunes de les quals tenen un abast territorial prou ampli- (Baixa Ribagorça oriental96 i occidental -Aler, Jusseu i Torres del Bisbe-,97 Matarranya occidental -Aiguaviva, la Ginebrosa, Torrevilella, la Codonyera, Valljunquera, Bellmunt, la Canyada de Beric i la Sorollera-98 i sud oriental -Beseit, Pena-roja i Torredarques-,99 el Baix Matarranya -amb intensitat Faió, Favara, Maella i Nonasp i nombroses referències a la resta de l'Aragó catalonòfon-100 o, si es vol, la Terra Alta administrativament aragonesa -Favara, Maella i Nonasp-,101 la Llitera nord-occidental -Peralta de la Sal, Gavasa, Calassanç, Sanui i Alins del Mont-)102 de l'Aragó catalanòfon no fan, amb el pas del temps, sinó augmentar. Són monografies dialectològiques, que encara que d'extensió i rigorositat molt desigual, fan, amb els reculls de literatura popular103 i altres mostres de la llengua oral i d'escrits dialectals,104 que en conjunt començam a tenir una idea prou aproximada sobre les característiques internes de la llengua catalana emprada en l'Aragó catalanòfon, o si més no en bona part d'aquest territori, característiques que ja en alguna ocasió s'ha intentat descriure de manera conjunta.105

Com a obres d'abast geogràfic més general cal destacar que entre 1979 i 1983 es publiquen els 12 volums de l'Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja dirigit per Manuel Alvar -a partir d'enquestes fetes entre 1963 i 1968- amb força materials de poblacions de la Franja Oriental d'Aragó (Benasc, Noals, la Pobla de Roda, Areny de Noguera, Tolba, Sanui, Albelda, Fraga, Faió, Calaceit, la Codonyera, Vall-de-roures i Pena-roja).

El 1983 s'inicià la publicació de l'Atlas Linguarum Europeae, el qual conté materials, pocs, de Noals i Fraga, procedents de les enquestes de l'ALEANR.

El que encara no s'han publicat són els resultats de les enquestes -fetes el 1966 a Fraga, el 1968 a Suïls, Sopeira, la Pobla de Roda i Tolba, el 1971 a la Codonyera, la Torre de Vilella, la Ginebrosa, Aiguaviva de Bergantes, Bellmunt de Mesquí, Vall-de-roures, Valljunquera i Massalió, el 1972 a Mequinensa i Favara, el 1973 de nou a Fraga, el 1974 a Estanya, Peralta de la Sal i Saidí, el 1975 a les Paüls, i, ja fora del domini lingüístic stricto sensu, el 1978 a Eressué i Cerler- per a l'Atles Lingüístic del Domini Català. Malgrat la no publicació del ALDC les enquestes, depositades en el Departament de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, són de fàcil consulta i, en bona part s'han donat a conèixer en diverses monografies.

Potser on encara resta molta cosa per fer és en el camp de la investigació sociolingüística, malgrat les aportacions d'alguns investigadors que han centrat els seus treballs en aspectes molts concrets de l'ús de la llengua -l'ensenyament del català a l'Aragó catalanòfon en general106 i al Baix Cinca en particular-107 en algunes poques poblacions i comarques -Mequinensa,108 Alta Ribagorça,109 Baix Cinca-,110 o en visions, més o menys de conjunt,111 algunes de fan prous anys.112 Amb tot, la immensa majoria de les reflexions sobre les actituds sociolingüístiques i la conciència lingüística dels aragonesos catalanoparlants no són res més que articles divulgatius publicats en la premsa general que es limiten a repetir tòpics prou coneguts sobre l'autoodi lingüístic que sembla que caracteritzen, o han caracteritzat fins fa poc, els parlants catalans de l'Aragó.

No voldria finalitzar aquestes pàgines sense assenyalar que, com es desprèn de llur lectura, no he fet gairebé cap referència explícita a les investigacions lingüístiques que han tingut com a objecte d'estudi el parlar de la vall de Benasc, vall que s'esten per la conca alta de l'Éssera entre el naixement d'aquest riu i el congost de Ventamillo -de nord a sud- i del coll de Fades al coll de Saünc -d'est a oest-, perquè considero que el parlar romànic d'aquesta vall no es pot incloure entre els parlars catalans d'Aragó ja què molts dels trets propis del benasquès serien difícilment justificables des de la prespectiva del català; tanmateix altres trets de la parla de la vall de Benasc també són difícilment justificables des de la prespectiva de l'aragonès. El fet que fins fa ben poc la vall de Benasc fos un territori de difícil accès des de la resta de península Ibèrica i les intenses relacions que de sempre han mantingut els seus habitants amb els habitants de les valls pirinenques del vessant atlàntic -en especial amb la vall d'Aran-, han vingut a accentuar els trets més característics dels parlar de la vall de Benasc. Potser ha arribat l'hora de parlar del benasquès com un sistema lingüístic singular dins de la Romània, tot i l'escàs nombre de parlants que l'empren i que les característiques que el configuren les comparteix o bé amb el català o bé amb l'aragonès; però això ja és una altra història.

[@more@]

NOTES:

83Walter HEIM i Artur QUINTANA, "La llengua de Santiago Vidiella" dins Santiago VIDIELLA Pa de Casa. Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit, Diputación General de Aragón, Zaragoza 1984, pàgs. 19-28; Miquel BLANC, Garba. Mil paraules de Calaceit, Columna, Barcelona, 1994.

84Artur QUINTANA, "El parlar de la Codonyera. Resultats d'unes enquestes", Estudis Romànics, 17 (1976-1980), pàgs. 1-253; A. QUINTANA, "El lèxic de la Codonyera", dins Actes del Quart Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Basilea 1976, Barcelona, 1977, pàgs. 223-233.

85Josep GALAN, El habla de Fraga, Tesi de llicenciatura (1973), Facultad de Filosofia y Letras de la Universidad de Barcelona, [inèdita]; Josep GALAN, Estudis lèxics de la parla de Fraga I, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Fraga 1985; i II i III, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Fraga 1987; Hèctor MORET, Escrits en català a "La Ribera del Cinca" (Fraga 1929-1931), Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit 1991.

86Mª Trinidad BONDÍA BENEDICTO, El habla de Maella, Tesi de llicenciatura (1965), Facultad de Filosofia y Letras de la Universidad de Barcelona, [inèdita]; Teresa CLARAMUNT i ADELL, "Aspectes morfosintàctics del parlar de Maella", dins SCILC. IV. Àrea 3. Lingüística social, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 1992, pàgs. 133-139.

87Artur QUINTANA, "La llengua de Jesús Moncada", Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses, 4-5 (Alcañiz, 1983), pàgs. 225-238; Hèctor MORET, "Aproximació al parlar de Mequinensa", Alazet. Revista de Filología, 2 (Huesca, 1990), pàgs. 83-112; Hèctor MORET, Sobre la llengua de Mequinensa, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 1994.

88Desideri LOMBARTE ARRUFAT, "Correspondència de mots", Rolde, 40 (Julio-Septiembre de 1987), pàgs. 8-9; Desideri LOMBARTE ARRUFAT i Artur QUINTANA i FONT, "L'apicultura tradicional a Pena-roja", Alazet. Revista de Filología, 1 (Huesca 1989), pàgs. 71-97.

89Antonio VIUDAS CAMARASA, El habla y la cultura populares en la Litera, Madrid 1976; A. VIUDAS, "Léxico dialectal de la Llitére. Ganadería, fenómenos atmosféricos y reino vegetal", AEF, 1 (Cáceres 1978), pàgs. 295-324; A. VIUDAS, "El vestido en la Litera (Huesca)", dins Miscelánea Homenaje al profesor Roca Lletjós, Lérida 1979, pàgs. 383-389; A. VIUDAS, "Descripción fonológica del habla de la Litera", Archivum, 29-30 (Oviedo 1979-1980), pàgs. 423-457; A. VIUDAS, "El habla y la cultura populares en la Litera (Huesca). Léxico agrícola", Ilerda, 41 (Lleida 1980), pàgs. 7-109; A. VIUDAS, "Terminología de la casa en la Llitére (Huesca)", AEF, 3 (1980), pàgs. 265-281; A. VIUDAS, "Vocabulario dialectal literano (Huesca) Caza y pesca, juegos y albañilería", AEF, 4 (1981), pàgs. 275-286;, A. VIUDAS, Léxico de la Litera (Huesca). El reino vegetal, los animales y el hombre, Huesca 1983; Agustín FARO FORTEZA, "Fonología y morfología del habla de Santisteba", Alazet. Revista de Filología, 1 (Huesca 1989), pàgs. 49-72.

90Javier GIRALT LATORRE, "El paradigma verbal de presente en el habla de Azanuy", AFA 48-49 (1992), pàgs. 139-161.

91Glòria FRANCINO i PINASSA, "Variacions lingüístiques: Sopeira", dins SCILC. IV. Àrea 3. Lingüística social, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 1992, pàgs. 141-146.

92Joaquín de CARPI y ZAIDÍN i Joaquín CARPI y CASES, El dialecto de Tamarite de la Litera, Ayuntamiento de Tamarite de Litera, Huesca 1981.

93Francisco SALAMERO REYMUNDO, "Léxico peculiar de Torres del Obispo (Ribagorza): Semejanzas y diferencias con el castellano y el catalán", AFA, 46-47 (1991), pàgs. 223-232.

94Carles SANCHO MEIX, "Toponímia de la Vall del Tormo", BISO, 57 (juny 1994), pàgs. 1-34 [3-6].

95Aureli BARRULL i ALTARRIBA i Ramon SISTAC i VICÉN, "Fronteres polítiques i dialectals a la Terreta", Collegats. Anuari del Centre d'Estudis del Pallars, 1 (1987), pàgs. 87-98; reproduït dins SCILC. IV. Àrea 3. Lingüística social, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 1992, pàgs. 51-62

96Artur QUINTANA, "Encara més Capcirs: els parlars orientals del Sarró", ELLC, 27 (1993), pàgs. 271-308.

97Joaquín RAFEL FONTANALS, "Áreas léxicas en una zona de encrucijada lingüística", RFE, 57 (1974-1975), pàgs. 231-275; J. RAFEL, "Consideraciones léxico-semánticas a partir de una investigación espacial exhaustiva (Bajo Aragón meridional de habla catalana", Revista Española de Lingüística, 7 (1977), pàgs. 137-170; J. RAFEL, La lengua catalana fronteriza en el Bajo Aragón meridional. Estudio fonológico, Universidad de Barcelona 1981

98Lluís GIMENO BETÍ, "Quatre mots sobre el nom d'alguns astres en tortosí", Miscel·lània d'homenatge a Enric Moreu-Rey, II (Barcelona, 1988), pàgs. 243-252; L. GIMENO, "L'elisió de la /R/ final de mot en tortosí meridional", Caplletra, 6 (Primavera, 1989), pàgs. 123-140; L. GIMENO, "La reducció vocàlica: /E/ àtona inicial", Miscel·lània Joan Fuster, II (Barcelona, 1990), pàgs. 393-430; L. GIMENO, "Ornitonímia castellonenca: notes onomasiològiques i etnogràfiques sobre el nom d'alguns ocells", BSCC, LXVII (Julio-Diciembre 1991), pàgs. 589-614; L. GIMENO, "El tortosí. Extensió i característiques dialectals", A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 2 (1991), pàgs. 171-192; L. GIMENO, "Les àrees morfològiques en un parlar de transició: el present de subjuntiu en tortosí meridional", ELLC, 25 (1992), pàgs. 233-263; L. GIMENO, Estudi lingüístic dels parlars de les comarques del nord de Castelló, Societat Castellonenca de Cultura, Castelló de la Plana, 1994.

99Artur QUINTANA, "Els parlars del Baix Matarranya", ELLC, 16 (1987), pàgs. 155-187.

100Pere NAVARRO, "Aproximació geolingüística als parlars de la Terra Alta", dins Actes de les Primeres Jornades d'Estudi sobre la Terra Alta, Centre d'Estudis de la Terra Alta, Calaceit 1994, pàgs. 141-170.

101Ramon SISTAC, "Prospeccions dialectals en una frontera lingüística: el ribagorçà a la línia Fonts-Peralta de la Sal", Butlletí de Dialectologia Nord-Occidental, 4 (Lleida, estiu 1985), pàgs. 5-17; Ramon SISTAC i VICÉN, El ribagorçà a l'alta Llitera. Els parlars de la vall de la Sosa de Peralta, Barcelona 1993.

102Lluís BORAU, Hèctor MORET, Artur QUINTANA i Carles SANCHO, Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa, Calaceit 1994; Lluís BORAU, Glòria FRANCINO, Hèctor MORET i Artur QUINTANA, Bllat colrat. Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça, [en premsa]. Aquestes dues obres apleguen els textos, i la bibliografia, de la major part dels reculls de literatura popular de l'Aragó catalanòfon publicats fins ara -per la qual cosa remeto el lector que estiga interessat a aprofundir en la litertura popular a l'Aragó a aquestes dues obres-, tret dels reculls centrats en la capital del Baix Cinca: Josep GALAN, Refranyer fragatí, Ajuntament de Fraga, Fraga, 1987; i Josep GALAN, Les cançons de la nostra gent, Gobierno de Aragón, Zaragoza 1993.

103Santiago VIDIELLA JASSÀ, Pa de Casa. Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit, Diputación General de Aragón, Zaragoza 1984; Teresa CLARAMUNT, Contalles. Així parlem a les comarques de la Franja, Diputación General de Aragón, Zaragoza 1985; Hèctor MORET, Escrits en català a `La Ribera del Cinca'(Fraga 1929-1931), Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 1991.

104María Rosa FORT CAÑELLAS, "Hablas orientales", dins I Curso de Geografía Lingüística de Aragón, Institución "Fernando el Católico", Zaragoza 1991, pàgs. 185-199; Mª L. ARNAL, Mª Rosa FORT, Javier GIRALT, Mª A. MARTÍN ZORRAQUINO, "Los estudios lingüísticos sobre la Franja Oriental de Aragón", dins Jornadas de Filología Aragonesa (Zaragoza, 19, 20 y 21 de Diciembre de 1994), Institución "Fernando el Católico", [en premsa].

105Ma. Teresa AGUADO ODINA, "Influencia del bilingüismo en el rendimiento y adaptación escolar de los alumnos de E.G.B. de la franja oriental de Aragón", CEC, 13 (1987), pàgs. 287-335; Juan MARTÍNEZ FERRER, "El bilingüisme a l'Aragó: Estudi de les seves repercussions en l'aprenentatge lecto escriptor", Rolde, 50-51 (Octubre 1989-Marzo 1990), pàgs. 7-8; Juan MARTÍNEZ FERRER, El bilingüismo en Aragón: estudio de sus repercusiones sobre el aprendizaje lectoescritor, Col.lecció de Tesis Doctorals Microfitxades de la Universitat de Barcelona, núm. 702, 1990.

106Àngel HUGUET, Bilingüisme social al Baix Cinca. Una anàlisi des de la perspectiva escolar, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit 1991

107Hèctor MORET, "Anotacions sociolingüístiques sobre l'Aragó catalanòfon: el cas de Mequinensa", Rolde. Revista de Cultura Aragonesa, 63-64 (Enero-Junio 1993), pàgs. 12-19.

108Günther HAENSCH, "Die spanischen Zentralpyrenäen als sprachiches Kontaktgebiet", Sprachen in Kontakt – Langues en contact (Tübingen 1982), pàgs. 181-182; G. HAENSCH, "Fronteras político-administrativas y fronteras lingüísticas: el caso de la Ribagorza catalano-hablante", AFA, 30-31 (1982), pàgs. 7-22; i G. HAENSCH, El Ribagorzano 36 (marzo-abril 1984), pàgs. 18-19.

109Paul Edward O'DONNELL, The castilian-catalan border in the "Baix Cinca": a lexical study, The University of Michigan, 1986, [inèdit].

110Manuel ALVAR, "Un problema de lenguas en contacto: la frontera catalano-aragonesa", AFA, 18-19 (1976), pàgs. 23-37; Martí GARCIA-RIPOLL, "Conflicte lingüístic i ideologia a la Franja de Ponent", Serra d'Or, 277 (octubre 1982), pàgs. 19-21; Josep L. ESPLUGA TRENC i Arantxa CAPDEVILA GÒMEZ, A la recerca d'identitat a una terra de frontera (Estudi sociolingüístic a l'Aragó catalanòfon), Barcelona, 1994 [inèdit, depositat a l'Institut de Sociolingüística Catalana].

111Josep VALLVERDÚ, "L'Aragó català i la seva conciència lingïística", Serra d'Or, 129 (Juny de 1970), pàgs. 15-18; Artur QUINTANA, "La frontera absoluta de la llengua: les valls del Guadalop i del Mesquí", Serra d'Or, 134 (Novembre de 1970), pàgs. 31-34.

112Vicente FERRAZ Y CASTÁN, Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza, (breu diccionari benasquès), Madrid 1934; Ángel BALLARIN CORNEL, "Vocabulario de Benasque", AFA, 16-17 (1970), pàgs. 127-211; A. BALLARÍN, Civilización pirenaica, Zaragoza, 1972; A. BALLARÍN, El Valle de Benasque, Zaragoza, 1974; A. BALLARÍN, "El habla de Benasque", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 30 (1974), pàgs. 99-216; A. BALLARÍN, Elementos de gramática benasquesa, Zaragoza, 1976; A. BALLARÍN, Diccionario del benasquès, Zaragoza, 1978; Joaquim RAFEL i FONTANALS, "Sobre el benasquès" dins Actes del Cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, 1980, pàgs. 587-618; Antonio ARANDA ORTIZ, "Vías de acceso a la caracterización histórica de un habla altoaragonesa: el benasqués", AFA, 42-43 (1990), pàgs. 141-148; Antonio PLAZA BOYA, "El dialecto del Valle de Benasque (comarca de Castejón de Sos). Bases para una morfosintaxis", Alazet, 2 (Huesca, 1990), pàgs. 155-236. En l'article de Joaquim Rafel i en el d'Antonio Aranda es relaciona la bibliografia dels treballs més importants que s'han ocupat dels parlars de la vall de Benasc, per la qual cosa m'estalvio de reproduir-la ací.

A més dels atles lingüístics que s'han citat al llarg d'aquest treball que tenen com a punt d'enquesta una o diverses poblacions de la vall de Benasc s'ha d'esmentar l'Atlas Lingüístic de la Vall d'Aran, Barcelona, 1973, que té la vila de Benasc com a punt d'enquesta. També contenen molta informació, de valor molt desigual, sobre els parlars de la vall de Benasc les revistes aragoneses Rolde i Fuellas d'informazión d'o consello d'a fabla aragonesa.

 

Comentaris tancats a Un segle d’investigació lingüística a l’Aragó catalanòfon i (V)

La Terreta, assaonada

Hem anat a Areny de Noguera a passar el cap de setmana. La comarca natural de la Terreta, la conca a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana entre les serres de Sant Gervàs i del Montsec (entre els pantans d'Escales i Canyelles), regalima d'aigua. En aquesta conca fronterera catalano-aragonesa hi plou gairebé cada dia des de finals de març i a l'abril a Areny s'hi han registrat més de 250 litres per metre quadrat. Ha estat una pluja generosa i molt ben repartida, que ha anat amarant poc a poc la terra, omplint barrancs i torrents i generant reserves incomptables d'aigua en el subsòl. "Feva molts ans que no plloieva d'esta manera", diu la gent més gran d'Areny.

[@more@]

LA COMARCA DE LA TERRETA està enguany molt ben assaonada. La saó és el grau d'humitat abundant o suficient perquè la terra pugui produir fruit. Certament, feia molt de temps que no es vivia una primavera tan plujosa com aquesta, més encara després dels darrers anys, que han estat bastant secs. L'any passat, per exemple, hi hagué a l'hivern una nevada d'un metre pels voltants de Pont de Suert i llavors Endesa decidí de buidar el pantà d'Escales per tal d'omplir els pantans de Canyelles i de Santa Anna, riu avall de la Noguera Ribagorçana. La manca de pluges i de nevades continuades, però, van fer fallar la previsió i a l'estiu passat el pantà d'Escales estava molt baix: el vent, que bufà molt fort els dies posteriors a la nevada, se n'emportà una part, i les serres i les muntanyes, amb una terra molt eixuta, absorbiren la neu restant. Aquest any, però, en estar tota la comarca ben assaonada, una gran part de l'aigua que caigui des d'ara fins al juny anirà directament als pantans.

AQUEST ESTIU ELS ESPORTS AQUÀTICS del Pont de Suert podran rutllar a plena capacitat. La cua del pantà d'Escales, quan està ple, arriba fins a la mateixa població i la solució per no dependre del nivell de l'aigua passaria per una petita presa quasi al final del pantà que garantís un cabal mínim per a aquest creixent turisme d'oci. Aquesta presa seria molt barata de fer atesa la poca profunditat de la cua del pantà, però potser és molt demanar en un país amb tant pocs recursos disponibles per a l'obra pública. I més encara ara, que l'alcaldia de Pont és convergent i hi ha govern tripartit a la Generalitat: mai més ben dit, plou sobre mullat a Pont de Suert, atès que també durant molt anys tingué alcalde socialista en l'època Pujol.

ELS APICULTORS D'ARENY aquest mes d'abril no han pogut anar a recollir mel. Les abelles estan molt inquietes quan ensumen pluja i no és aconsellable d'acostar-se als ruscs per remenar-les i extreure'n la mel amb tempestes a la vista. La recollida de mel també suposa veure com estan els eixams i a voltes demana netejar els ruscs, per comprovar si l'abella reina està en plenitud de facultats o no. De tota manera, els apicultors d'Areny estan contents: aquest estiu les abelles de la comarca no patiran la calor com en els darrers anys.

AQUEST CAP DE SETMANA PLUJÓS a Areny hem vist quasi tots els colors del verd. Les fulles primerenques de xops, figueres i moreres són d'un verd molt tendre, clar i brillant, encara no enfosquit pel sol ni embrutat per la pols. Les serres dels voltants d'Areny, que són de diferent composició i alternen la roca calcària i la terra vermella, són plenes de boscos. Els boscos típics de la Terreta són les rouredes i els alzinars, als quals cal afegir des de fa quaranta anys unes frondoses pinedes, arran d'unes intenses repoblacions de pins de fins a 15.000 hectàrees. Llàstima que enguany no hagi fet una setmana seguida de fred molt intens a l'hivern, que n'hauria eliminat la processionària. Els boscos d'Areny, que han estat tradicionalment explotats per al carboneig i la fusta, avui també acullen la recerca de tòfona i de bolets. Al secà de la comarca de la Terreta hi predomina com sempre el blat i algun altre cereal i, en menor escala, la vinya i les oliveres. Areny ha estat històricament una vila de traginers, que exportaven blat, vi i oli cap a l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran. Per bé que el vi era de baixa qualitat, avui les noves tècniques de conreu de la vinya treuen el millor profit de cada bancal de terra i així alguns cellers comencen a interessar-se per la comarca. A la conca veïna de Tremp ja hi ha nous cellers que treballen amb tècniques modernes i que obtenen un bon resultat.

AQUEST ANY EL VERD PREDOMINANT dels camps de blat de la Terreta s'alterna amb grans plantacions d'una planta també alta, vistosa i elegant, d'un groc molt intens: la colza, que serveix per fabricar biodièsel. Per tot arreu les roselles vermelles despunten i floregen als marges dels camps, també a la vora dels petits trossos de regadiu que s'estenen sobre la terrassa fluvial del riu Noguera Ribagorçana. Aquests dies el riu baixa embravit, però ben lluny de la força que tenia abans de la construcció del pantà d'Escales: l'àmplia llera del riu així ho recorda.

LA TERRETA ESTÀ ENGUANY ben assaonada i ofereix aquests dies un espectacle superb: tot un esclat de vida i color, regat per una pluja generosa que ha deixat la comarca ben humida i preparada per a la calor de l'estiu. El fill petit ens pregunta per què les plantes rebroten després de la mort hivernal. "Aquest és el misteri i la bellesa de l'existència", li diem. Davant de l'esclat de la vida la canalla és encara més metafísica.

 

Ramon Tremosa / Professor de teoria econòmica a la UB / www.ramontremosa.com

Notícia publicada al diari AVUI, núm. 759, pàgina 26. Dijous, 3 de maig del 2007

Comentaris tancats a La Terreta, assaonada

CEAM diseña el logotipo del Museo de los últimos dinosaurios [AREN, HUESCA)

Ceam ha desarrollado el logotipo del Museo de los Dinosaurios de Dinosaurios de Arén, que formara parte de toda la propaganda y difusión de este proyecto

La empresa zaragoza CEAM ha diseñado un logotipo para el nuevo Museo sobre los últimos dinosaurios europeos que se va a inaugurar este próximo verano en Arén (Huesca). Es precisamente CEAM quién esta desarrollando todo el proyecto museístico que próximamente podremos disfrutar. El logotipo es sencillo, pero muy informativo y esta compuesto por la silueta de un hadrosaurio recortada sobre un triángulo, de manera que dibuja la letra A, como símbolo del inicio de la palabra Arén. Es un logotipo singular e imaginativo y que nos va a acompañar en los próximos años en todas las investigaciones sobre los hadrosaurios de Arén.[@more@]

Comentaris tancats a CEAM diseña el logotipo del Museo de los últimos dinosaurios [AREN, HUESCA)