¿Conoces la Ribagorza Oriental? IV

IV.
FESTES I TRADICIONS

La Pastorada de Benavarri

Les pastoradas són diàlegs entre el pastor o mayoral i el rapatán, que
es feia en les festes principals de moltes poblacions com Benavarri,
Tremuja, Luzás, Roda, Pont de Muntanyana. Aquesta representació ja es
realitzava a principis del segle XVIII, i a Benavarri va estar molts
anys sense ser recitada, fins que en 1953 es va recuperar aquesta
tradició, sent en l’actualitat l’únic poble de Ribargorça en el qual se
segueix representant.
La pastorada és un acte popular presidit pel rector i les autoritats,
dedicat a Sant Medardo, patró de Benavarri, que té lloc tots els anys
el dia 8 de juny. L’actuació es realitza davant de la imatge del sant,
que ha estat dut en processó des de l’església. La imatge va
acompanyada pel pastor i el rapatán, amb els cayados i els barrets
adornats de cintes i els vestits galonados de negre. Darrere vénen
ballant els tochets, joves i nens vestits de blanc i faixes de colors
que amb els seus palitrocs en dues files i en grups de quatre van cap a
la plaça. La música era interpretada abans pels gaiteros i en
l’actualitat els músics toquen el violí i el saxofon. A continuació el
pastor i el rapatán comencen el diàleg
.

La
pastorada és una barreja de versos de lloança al sant, amb crítiques a
diferents estaments socials i amb exageracions o caricatures fent
referència a algun fet curiós ocorregut durant l’any en el poble o en
algun dels veïns. Consta de tres parts; la primera és una lloança al
sant, la segona és la crítica humorística del succeït durant l’any i se
sol recitar en benabarrense, dient els noms de les persones de les
quals es conta l’anècdota, amb la consegüent gaubança dels seus
conveïns. La tercera part és el comiat del pastor i del rapatán; a
continuació els danzantes reciten versos a Sant Medardo i es procedeix
a dur la imatge a l’església, amb el que es dóna per finalitzat l’acte.
Els autors de la pastorada són molt variats i qualsevol persona pot
escriure sobre els fets succeïts durant l’any. La pastorada és el més
típic de les festes majors i és esperada durant tot l’any pels veïns de
Benavarri i pobles limítrofs, que coneixen a les persones a qui es
critica o de qui es comenta.

Les
Falles de l’Alta Ribargorça

Les Falles són una de les tradicions més ancestrals de l’Alta
Ribargorça, encara molt vives i celebrades en localitats com Aneto i
Suils. Entre el 23 de Juny i el 16 de Juliol se celebra el ritual
nocturn de les falles, una activitat relacionada amb el culte solar i
que originalment es feia per a agrair als déus l’èxit de les collites i
l’arribada del bon temps. En elles, un grup d’homes, "els faillaires",
baixen amb grans torxes enceses des d’un lloc elevat de la muntanya, en
sèquit i guiats pel "fadrí major" o "cap de colla".

En
alguns pobles eren els joves solters del poble els quals pujaven pel
camí de la muntanya i l’últim casat encenia la foguera que havien
preparat durant tot el dia. En ella anaven prenen "els fallis" que
baixaven corrent fins a la plaça on esperaven els materials per a
encendre la gran foguera del poble. Per tota el vessant de la muntanya,
podia veure’s aquesta sorprenent "processó" d’enormes torxes que els
mossos baixaven el més ràpid que podien para arribar els primers a la
plaça. Després, una vegada consumides, es recollien les restes de "els
fallis" i es clavaven enmig dels horts per a protegir-los del
"polegón".
En l’actualitat tots poden encendre i moure "els fallis", és
impressionant veure aquestes grans boles de foc en la nit girant i
girant sobre els caps dels mossos, i de les mosses que participen,
soltant multitud de petits trossos de "albá" encesos que van omplint el
cel i el sòl, com una catifa de flames, amb la seva màgia. A més, el so
del foc girant en l’aire completa un espectacle misteriós i inoblidable
que ens retrotrae a la nit dels temps.

El
ball del “rocle” d’Areny

Aquesta peça de ball va ser recollida en la localitat d’Areny, en la
Ribargorça oriental. Es recordava com un ball d’homes entorn del foc
que va desaparèixer després de la guerra civil. En la seva recuperació
va quedar convertit en un ball de parelles al voltant d’una foguera.


Els Carnavales de Sopeira

L’origen dels carnavales es perd en el temps i en el municipi de
Sopeira se celebren com tradició. Es tracta d’un fenomen antropològic
de gran vivència popular i simbolisme. Antigament en els seus
carnavales destacava la gran varietat de disfresses de pell d’ovella.

Romiatges
i Festes patronals

Les festes locals del municipi de Montanuy són per Sant Esteban el 26
de Desembre i el dilluns de Pasqua; Bonansa celebra la seva festa
major el dia 15 d’agost, per a l’Assumpció de la Verge i el 31 de
desembre és la festa en honor de Santa Coloma.

Areny
celebra les seves festes patronals en honor al Sant Crist el dia 23 de
Maig i Sopeira celebra la seva festa major el 9 de Maig amb un romiatge
a l’ermita de San Gregori i el 18 de Desembre la seva festa en honor de
la Mare de Déu de l’O, patrona de la població. Cajigar celebra les
seves festes el dia 21 de juliol, el dia 20 d’agost i el tercer
diumenge de setembre i les festes patronals de la Pobla de Roda se
celebren el tercer diumenge d’agost en honor a l’Exaltació de la Santa
Cruz.
També són nombroses els romiatges a les ermites properes, Sopeira
celebra el 9 de maig un romiatge a San Gregori i en Bonansa el dia de
San Roque es va de romiatge a Sant Aventín, preciosa ermita d’origen
romànic i orígens que es remunten al començament del segle XI. En
Montanuy, el romiatge és a la Verge de la Mola l’últim diumenge de maig
i també a Sant Aventín. En Areny se celebren romiatges a San Román i San
Pedro de Sobrecastell el primer diumenge de maig i a Santa Lucia al
setembre. Tradicional és també la festa de San Antonio Abad i la
subhasta.

 

Quant a ponent

\"El jo no té circumstàncies especials, si no entenem per circumstàncies tot allò que rodeja una descàrrega elèctrica, o el pus que surt d\'una ferida. El jo és el jo, és un fet, exactament com la farigola i té com la farigola una entitat i una vida que li són pròpies.\"... M. Bauçà
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.