ARENY m.


I. || 1. Terreny cobert d’arena; cast. arenal. Tot bon terreny | luny de l’areny, | bon regadiu | de font o riu | mogué, laurà, Spill 13426.[@more@]2. Tros de jaç de riu o de riera cobert d’arena i còdols procedents de les crescudes de l’aigua (Gir., Empordà, Bassella); cast. rambla. Berenguer d’Altarriba regent la sal nostra del areny de Cardona, doc. a. 1357 (Monsalvatje Not. Hist. xii, 469).
|| 3. Lloc on neix una petita font o corrent d’aigua (vora el Montserrat, segons Cost. Cat. ii, 68).
|| 4. Vorada de riu o de riera, que es planta d’arbres i canyes, però no es conrea; és per enfortir la terra i evitar que l’aigua se l’emporti (St. Vicenç dels H.).
II. topon.
|| 1. L’Areny: lloc on fan la fira del bestiar, i que està situat a la vorera de l’Onyar (Gir.).
|| 2. Areny: poble situat dins la província d’Osca, en la partió d’aquesta amb la de Lleida, a la vorera dreta del riu Noguera Ribagorçana, prop de Benavarre. La gent de llengua castellana l’anomena Arén.

Quant a ponent

\"El jo no té circumstàncies especials, si no entenem per circumstàncies tot allò que rodeja una descàrrega elèctrica, o el pus que surt d\'una ferida. El jo és el jo, és un fet, exactament com la farigola i té com la farigola una entitat i una vida que li són pròpies.\"... M. Bauçà
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.