Comte de Pallars- Ribagorça (872-~920), potser fill del comte Llop I de
Bigorra i d’una dona de la casa comtal de Tolosa. Degué apropiar-se del comtat
l’any 872, quan Bernat de Tolosa, que era comte d’aquestes terres, fou mort per
uns fidels de Bernat Plantapilosa. La política del nou comte s’orientà cap a
consolidar la independència del comtat, separat aleshores del casal tolosà; per
això cercà l’aliança del Banu Qasi Muhammad ibn Llop, i convertí el Pallars en
bisbat privatiu, segregat del d’Urgell (després del 888). Un intent de compra
de la ciutat de Saragossa (884) al Banu Qasi fou desbaratat per un exèrcit
cordovès comandat pel general Hasim ibn ‘Abd al-Aziz.
En el seu temps hi hagué dues expedicions sarraïnes contra el comtat: la del
904, en què el senyor de Lleida Llop ibn Muhammad saquejà terres pallareses
prenent els castells de Sarroca de Bellera, Castissent i Mola de Baró, i la del
908, en la qual Muhammad al-Tawil d’Osca ocupà la regió central de Ribagorça
(Roda, Montpedrós). Durant la incursió del 904 fou capturat el seu fill, Isarn,
que estigué pres a Tudela catorze anys. És probable que Ramon II participés en
el cop d’estat que el 905 entronitzà a Pamplona la dinastia Ximena amb el seu
nebot Sanç I Garcès. L’any 920 els habitants de la vila de Baén li feren
donació de llurs alous. Estiguè casat amb Ginigenta, filla d’Asnar Dató, i en
segones noces (~904) amb una dona de la família Banu Qasi, filla de Mutarrif
ibn Llop; tingué cinc fills: Unifred (dit Bernat), Miró, Llop, Isarn i Ató.