Altres indrets del terme i 11

Els Molins i Belarta[@more@]Aigua avall del cap de municipi, prop de la confluència del barranc de Rigatell amb el d’Ovís, per a formar el torrent d’Aulet, hi ha el poblet dels Molins (forma castellana: Los Molinos) o de Sant Pere dels Molins (1 h el 1991). Documentat l’any 981, la seva església fou consagrada el 987 pel bisbe Eimeric de Roda, el qual la donà al monestir d’Alaó.
L’any 1495 hi havia 2 focs. La seva església de Sant Pere, dita del Carlà (d’Alaó), es troba en ruïnes (data del segle XII i és romànica). A prop hi havia el Molí de Seneta.
Un altre despoblat del terme és el de Belarta, a l’extrem septentrional, a 1 604 m, en un replà de la serra del Cis.
Sota mateix neix el torrent d’Ovís. El topònim sembla un nom d’origen germànic i el lloc era conreat l’any 964. Hi ha les ruïnes de la capella de Santa Margarida.
L’antiga quadra de Sant Vicenç del Sas era a la part sud-occidental del terme. Fins fa pocs anys encara es conservava la capella de Sant Vicenç que hi havia a 1 574 m (pertanyia a Lavaix per donació comtal del segle X).
A la capçalera del barranc de Rigatell hi ha el santuari de la Mare de Déu de Rigatell, d’estil romànic, del segle XII. En procedeix un frontal d’altar romànic (del segle XII) conservat al Museu d’Art de Catalunya i dedicat a la Mare de Déu; s’hi representen escenes de la seva vida sobre un fons amb relleus d’estuc que devia anar recobert de fulla d’estany.
És de la mateixa escola el frontal de Tresserra conservat al Museu Diocesà de Lleida.

Quant a ponent

\"El jo no té circumstàncies especials, si no entenem per circumstàncies tot allò que rodeja una descàrrega elèctrica, o el pus que surt d\'una ferida. El jo és el jo, és un fet, exactament com la farigola i té com la farigola una entitat i una vida que li són pròpies.\"... M. Bauçà
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.