Hèctor Moret
Les primeres investigacions científiques
Amb tot, no serà fins a finals del segle XIX que s'iniciarà l'estudi científic del català a l'Aragó. Joaquín Costa és el primer estudiós que intenta presentar sistematitzades diverses reflexions, en alguns moments prou encertades, sobre les fronteres lingüístiques a l'Aragó a través d'una sèrie d'articles publicats entre 1878 i 1879 al Boletín de la Institución Libre de Enseñanza amb el títol "Los dialectos de transición en general y los celtibéricos en particular"18 en què defensa l'hibridisme de "los actuales dialectos fronterizos o de transición entre el catalán y el castellano-aragonés que aparecen diseminados, según cierta ley, por la comarca de Ribagorza".19
El mateix Joaquín Costa, pocs anys després de la publicació de les seues indagacions sobre els parlars de la Ribagorça, influí en el romanista francès Alfred Morel-Fatio perquè fes l'estudi científic i sistemàtic dels parlars romànics del nord d'Aragó.20 Així Jean Joseph Saroïhandy, per indicació del seu mestre Morel-Fatio, recorregué en diverses ocasions, des de 1896, la regió pirenaica de parla aragonesa21 i bona part de l'Aragó catalanòfon -dels Pirineus fins a Mequinensa- d'on replegà molts materials que li havien de servir per a presentar el 1906 una comunicació al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.22
En aquells mateixos anys l'investigador alemany J. Hadwiger s'interessa per alguns trets fonològics del parlar d'Aiguaviva de Bergantes -a l'extrem sud de l'Aragó catalanòfon-,23 com és la diftongació en ia de tota e oberta del català occidental, tret a partir del qual Ramón Menéndez Pidal presentà una comunicació al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana on afirma que si en el parlar d'Aiguaviva existeix el diftong ia o ie cal suposar que aquesta població és de llengua castellana.24 En aqueix mateix congrés, a més de les dues comunicacions sobre la llengua catalana a l'Aragó fins ara ressenyades, Víctor Oliva presentà un interessant estudi del parlar de Sopeira,25 i mossèn Antoni Navarro un altre, no menys interessant, sobre el català de la Ribagorça en general.26
Pel que fa a la literatura popular catalana de l'Aragó, el folklorista reusenc Cels Gomis -gràcies al seu treball, com a enginyer, en la construcció de diferents ferrocarrils que havien de travessar aquest territori- replegà nombrosos materials folklòrics, i sovint dialectals, procedents de l'Aragó catalanòfon -i de la resta de l'Aragó-,27 els quals donarà a conèixer, a partir de 1884, en diferents monografies28 i publicacions de l'excursionisme català;29 materials que, en part, recentment s'han publicat aplegats.30
A l'igual que Cels Gomis altres escriptors vinculats a l'excursionisme català s'interessent en aquells anys per donar a conèixer les terres aragoneses de parla catalana amb la publicació d'articles en els butlletins i anuaris de diverses associacions excursionistes catalanes, articles que en ocasions contenen breus comentaris sobre la llengua i el folklore d'aquestes terres.31
[@more@]
NOTES:
18Costa y Aragón, pàg. 38.
19Artur QUINTANA, "El Fons Joseph Saroïhandy de la biblioteca interuniversitaria de Bordeus", Rolde, 41-43 (Octubre de 1987-Marzo de 1988), pàgs. 69-70.
20"Mission de M. Saroïhandy en Espagne (Le dialecte de Graus)", Annuaire de l'École practique des Hautes Études, París, 1898, pàgs. 85-95; "Mission de M. Saroïhandy", Annuaire de l'École practique des Hautes Études, París, 1901, pàgs. 106-118, article publicat en traducció castellana i pròleg de Joaquín Costa a la Revista de Aragón, Julio-Agosto-Septiembre de 1902, pàgs. 644-654. En aquest últim article Saroïhandy descriu succintament l'aragonès d'Echo, Ansó, Bielsa, Boltanya, Fanlo, etc. i fa algunes poques referències al parlar de Benasc, de transició de l'aragonès al català, o del català a l'aragonès.
21"El català del Pirineu, a la ralla d'Aragó", pàgs. 331-334.
22"Sprachgrenzen und Grenzmundarten des Valencianischen" [Límits lingüístics i dialectes de frontera del valencià], Zeigschrift für Romanische Philologie, 29 (Tübingen 1905), pàgs. 712-731.
23"Sobre los límites del valenciano", pàgs. 340-344.
24"Documents sobre'l català parlat a Sopeira (Aragó)", pàgs. 421-435.
25"El català a-n el Ribagorça", pàgs. 222-231.
26Benasc, Campo, Casp, Montsó, Olva, Samper de Calanda, Santa Liestra, Saragossa, etc.
27La lluna segons lo pobre, Barcelona 1884 [3a. edició notablement augmentada, Barcelona 1912]; Lo llamp y'ls temporals, Barcelona 1884; Meteorología y agricultura popular, Barcelona 1888; Botánica popular, Barcelona 1891 [2a. edició ampliada i modificada: Dites i tradicions populars referents a les plantes, Barcelona 1983]; Zoología popular catalana, Barcelona 1910; i La bruixa catalana, Barcelona 1987.
28"La Vall de Venasch", dins Anuari de la Associació Catalana d'Excursions, II (1882), pàgs. 99-120; "De la Vall de Venasch á Graus, notas de viatje", Butlletí de la Associació d'Excursions Catalana, XI (1889), pàgs. 89-129; "Alguns noms topográfichs propis de Mequinenza, Fayó, Nonasp, Fabara y Maella, pobles que forman la frontera de la llengua catalana en la provincia de Saragossa", BCEC, II -núm. 4- (1892), pàgs. 53-54; "Tradicions fabarolas", BCEC, II -núm. 5- (1892), pàgs. 59-63); "Follies particulars de Fraga, Mequinenza y Tortosa", BCEC, VII (1897), pàgs. 112-115; "La lluna segons lo poble", BCEC, X (1900), pàgs. 84-91, 113-116, 203-208, i 226-232; "Literatura Oral Catalana", BCEC, XI (1901), pàgs. 12-13, 35-37, 134-137, 163-174 i 185-196.
29Salvador PALOMAR, "Cels Gomis i Mestre (1841-1915): materials folklòrics aplegats a la Franja", Sorolla't, 8 (abril 1991), pàgs. 19-26.
30BOFILL, Artur, "Excursió als Pyrineus centrals. Anada per Aragó, regrés per lo Noguera Ribagorzana", dins Anuari de la Associació d'Excursions Catalana, II (1882), pàgs. 3-98 [25-27]; CONDÓ SAMBEAT, Joseph, "Gabassa", BCEC, VI (1896), pàgs. 193-203.
31BDLLC, 10 (1918-1919), pàgs. 241-243.