Jurament Feudal 1028- 1047 (Anònim segle XI)

Juro ego, Radolf Oriol, filiun Mirabile, a te Ragimundo chomite, filium Ermetruete, et a te Ermesende chomitissa, filiam Gilga. De ipssos chastellos de Aringo et Oriti go fideles vos ende seré; go no llos vos devetaré ni devetare no llos vos faré. Et si Giriperto meum seniore menus venerit per morte, go a vós ende atenderé sine lóchoro che non vos ende de <de> mandaré. Quamu aci est <est> scriptu et omo ligere hic pote sí vos <a> te (n)ré et sí vos atenderé per directa fidem sine vostro enchanno, per Deum et sanctis suis.[@more@]

Contingut

Juru jo, Radulf Oriol, fill de Mirabile, a tu Ramon, comte (de Pallars Jussà), fill d’Ermetruit, i a tu Ermessenda, comtessa, filla de Guilla. Dels castells d’Areny (de Noguera) i d’Orrit, jo us en seré fidel; jo no us els denegaré ni us els faré denegar. I, si Gibert, senyor meu, ve a menys per mort, jo us atendré (segons les obligacions feudals) sense llogre, que no us en demanaré. Com ací escrit i hom hi pot llegir, us atendré per dreta fe (fidelitat) sense enganyar-vos, per Deu i pels seus sants.

Primers textos de llengua catalana, a cura de J. Moran i J. A. Rabella (Ed. Proa. Barcelona, 2001).

Quant a ponent

\"El jo no té circumstàncies especials, si no entenem per circumstàncies tot allò que rodeja una descàrrega elèctrica, o el pus que surt d\'una ferida. El jo és el jo, és un fet, exactament com la farigola i té com la farigola una entitat i una vida que li són pròpies.\"... M. Bauçà
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.