Feina a fer al nostre oest




 

Les eleccions europees
tenen unes mateixes llistes a tot l’estat, a diferència de les autonòmiques o
estatals, de circumscripció provincial. Això comporta: u, totes les
candidatures són votades arreu de l’estat i dos, els partits no espanyols s’han
de coalitzar si volen representació. Així, a les europees del juny, al districte
de Gràcia, el Partit Socialista Andalús obtingué 22 vots, Extremadura Unida
sis, Unió Valenciana tres o Andecha Astur dos. Tots quatre són partits regionalistes
que optaren per concórrer en solitari.

 

Alhora, les coalicions
en què s’integraren ERC o CiU també esgarraparen alguns vots fora dels
territoris d’origen. L’agrupació multipolar encapçalada per CDC assolí el 0,07%
a Ceuta; la d’ERC un 0,25% a Albacete.

 

La circumscripció
estatal, deliberadament nociva per a forces no espanyoles, amaga un revers: a
la Franja de Ponent s’hi poden votar llistes catalanes, oportunitat inusual. A diferència
d’anteriors comicis europeus, la coalició CiU+PNB+CC va irrompre amb força a la
meitat septentrional de la Franja.

 

En algun municipi
arribà al 25%. En molts d’altres se superà el mer testimonialisme, amb magnituds
properes a les d’ICV ara i aquí. Les arrels ribagorçanes del candidat –i convilatà–
Tremosa deuen pesar, però l’origen lliterà de Duran Lleida no semblà jugar cap paper en anteriors
europees.

 

Els resultats de la
coalició liderada per ERC fan de mal comptar, en formar-ne part la Chunta. De ben segur
que la suma de sigles ERC+CHA genera desertors d’ambdós costats. Cal afegir-hi
el mal moment pel que passen els “chuntaires”.

 

S’albira un
desvetllament del nacionalisme polític a la Franja? ERC té presència a l’Ajuntament de
Calaceit (Matarranya). CDC ha apadrinat enguany un nou partit, Convergència
Democràtica de la Franja.
El catalanisme prepolític fa molt que s’atia des de la xarxa de
casals amb el seu cappare, Guillem Chacón. Han patit l’agressió física de l’espanyolisme
energumen i el menyspreu de la justícia.

 

Aquests vots més o
menys espontanis han d’esperonar els responsables polítics
d’aquí a bolcar-se encara més al nostre oest. Assenyalen una demanda a cobrir

 





 

David Roig, periodista (

l’independent de Gràcia /10 de setembre de 2009)

Quant a ponent

\"El jo no té circumstàncies especials, si no entenem per circumstàncies tot allò que rodeja una descàrrega elèctrica, o el pus que surt d\'una ferida. El jo és el jo, és un fet, exactament com la farigola i té com la farigola una entitat i una vida que li són pròpies.\"... M. Bauçà
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.