3. Conclusió
La Franja D’aragó és
una regió principalment rural, amb unes fronteres mal definides,
que encara pateix les conseqüències del declivi demogràfic
constant que ha conegut al llarg del segle XX, la qual cosa no li permet
disposar, ara per ara, de prou instruments per defensar la seva llengua.
El prestigi social del castellà,
unes actituds diglòssiques molt arrelades i les relacions ambígües
entre lleialtat lingüística i identitat regional han portat
la majoria dels habitants de la Franja ha acceptar la preponderància
del castellà i a percebre la seva llengua com a un instrument de
comunicació merament local i familiar.
Fins ara, el govern aragonès
ha fet molt poc per corregir aquesta situació. El fet que el català
no sigui oficial a l’Aragó l’exclou de molts àmbits d’ús
on és present a les altres comunitats catalanoparlants de l’Estat.
La presència del català
clarament insuficient en l’ensenyament i l’ús del català
com a llengua vehicular del sistema escolar no permeten garantir als joves
que segueixen les classes facultatives de català un nivell de competència
en català que els permeti utiloitzar la seva llengua d’acord amb
les necessitats de la societat actual. D’aquí que la transmissió
intergeneracional del català, que fins ara semblava assegurada,
corri el perill de desaparéixer.
http://www.uoc.es/euromosaic/web/document/catala/ca/i4/i4.html
Institut de Sociolingüística Catalana