Hèctor Moret
La lenta represa
La guerra civil (1936-1939) i la immediata postguerra van interrompre els treballs d'investigació sobre el català de l'Aragó, però així que la situació política ho va permetre el filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner continuà fent les enquestes, que havia iniciat poc abans d'esclatar la guera civil, per a l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica,61 fins al 1947, en col.laboració amb Francesc de B. Moll en unes ocasions (Benavarri, Mequinensa, Maella, Valljunquera) i amb Lorenzo Rodríguez Castellano en unes altres, inclusivament en aquest cas poblacions de parlars de transició del català a l'aragonès i de l'aragonès al català (Aiguaviva de Bergantes, Sant Esteve de Llitera, la Pobla de Roda, Benasc i Fonts). El mateix Manuel Sanchis Guarner publicà una excel.lent monografia sobre el parlar d'Aiguaviva de Bergantes62 i d'altres poblacions de l'extrem occidental del Matarranya (Bellmunt de Mesquí, la Ginebrosa, Torrevilella, la Codonyera, Valljunquera i la Canyada de Beric). Poc abans de la publicació de la monografia de Sanchis Guarner sobre el parlar d'Aiguaviva, Guillem Renat i Ferrís ja havia donat una breu notícia sobre la diftongació de la e oberta en ai a Bellmunt de Mesquí en un article publicat el 1943.63
L'estiu de 1944 Antoni M. Badia i Margarit va recórrer les valls de parla aragonesa i de transició del català a l'aragonès i algunes localitats de la Ribagorça catalanòfona i la Llitera (Benasc, Benavarri, Peralta de la Sal i Açanui) recollint nombrosos materials morfològics i lèxics que publicà pocs anys més tard.64
Uns deu anys més tard de la finalització de les enquestes de Sanchis Guarner i Moll per a l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, Joan Coromines va recórrer la totalitat de les comarques aragoneses de llengua catalana en diverses ocasions a la recerca de materials per als seus Onomasticon Cataloniae i Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana,65 materials que, un cop estudiats, publicà -a l'espera de l'anunciada monografia sobre el passat i el present dialectal de la Ribagorça-66 en bona part en diversos articles i monografies, en especial els que fan referència a la toponímia i el passat lingüístic de la Ribagorça i el Pallars67 i a la toponímia de l'Aragó catalanòfon en general.68
Manuel Alvar, a partir dels materials presentants per mossèn Griera a l'Atlas Lingüístic Català, publicà, al llarg dels anys cinquanta i primers seixanta, diversos articles sobre el lèxic de les poblacions administrativament aragoneses que figuren com punts d'enquesta en l'esmentat atles lingüístic (Graus,69 Campo, Fonts, Binèfar, Peralta de la Sal,70 Benavarri, Calaceit, Fraga, Maella, Mequinensa i Tamarit de Llitera)71 i un article de síntesi, també a partir dels materials de l'ALC, sobre el lèxic d'aquestes poblacions.72 Aquest últim article, conjuntament amb un altre que conté una de les primeres reflexions sociolingüístiques sobre l'Aragó catalanòfon publicat el 1971,73 s'edità en volum el 1975.74
Joan Veny donà a conèixer, en diferents articles publicats a partir de 1958, uns pocs materials lèxics de primera mà procedents de Vall-de-roures,75 i d'Areny de Noguera i Saidí.76
El lingüista alemany Günther Haensch publica el 1960 un extens estudi sobre els parlars de l'Alta Ribagorça77 on ressalta els trets netament aragonesos dels parlars de Bissaürri i Renanué, els trets clarament de transició del català a l'aragonès dels parlars d'Espés i les Paüls, i els trets netament catalans dels parlars d'Ardanui, Bonansa, Castanesa i Noals. En posteriors anys Haensch tornarà a insistir sobre la descripció dels parlars de de l'Alta Ribagorça78 i estendrà cap al sud -la vall de l'Isàvena79 i la Baixa Ribagorça oriental-,80 el seu interès pels parlars ribagorçans.
En el camp de la cultura popular, i en especial de la literatura, Joan Amades enllesteix i publica al llarg dels anys cinquanta les seues dues obres més importants –Costumari Català. El curs de l'any, en cinc volums,81 i Folklore de Catalunya, en tres volums-,82 on refon bona part dels seus anteriors treballs folklòrics amb els treballs d'altres investigadors, tot incloent-hi molts textos procedents de l'Aragó catalanòfon, però, malauradament, no sempre amb prou rigor i massa sovint sense indicar-ne aquesta procedència.
[@more@]
NOTES:
61"Noticia del habla de Aguaviva de Aragón, RFE, 33 (1949), pàgs. 15-65.
62"Les e tòniques del valencià" dins Miscel.lània Fabra, Buenos Aires, 1943, pàgs. 349-364 [355]; "La diftongació en la Romània occidental i les ee tòniques dins el domini català" dins Miscelánia Filológica dedicada a Mons. A. Griera, vol. I, Barcelona, 1955, pàgs. 289-304 [302].
63"Sobre morfología dialectal aragonesa", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 20 (1947), pàgs. 57-123; Contribución al vocabulario aragonés moderno, Zaragoza, 1948; "Sobre metodología de la encuesta dialectal", separata d' Actas del Primer Congreso Internacional del Pirineo, Zaragoza, 1952.
64Barcelona, 1980-1991, 9 volums.
65Estudis de Toponímia Catalana, II, Barcelona, 1970, pàg. 50.
66"La survivance du basque jusqu'au Bas Moyen Age", dins Actes du VI Congrès Internacional de Sciences Onomastiques, vol. I, München, 1958, pàgs. 105-146. Reproduït a Estudis de Toponímia Catalana, I, Barcelona, 1965, pàgs. 93-152b.
67 "Els noms de la Catalunya aragonesa", Revue de Linguistique Romane, 23 (1959), pàgs. 35-63 i 304-338. Reproduït a Estudis de Toponímia Catalana, II, Barcelona, 1970, pàgs. 43-141.
68"Dos cortes sincrónicos en el habla de Graus", AFA, 6 (1954), pàgs. 7-75 [37-51].
69"Léxico aragonés del ALC", AFA, 8-9 (1956-1957), pàgs. 211-238.
70"Léxico catalán en tierras aragonesas segun el ALC", AFA, 12-13 (1961-1962), pàgs. 333-385.
71"Catalán y aragonés en las regiones fronterizas" dins Actas del VII Congreso Internacional de Lingüística Románica, vol. II, Barcelona 1955, pàgs. 737-778. Reproduït a AFA, 18-19 (1976), pàgs. 135-184.
72"Un problème de langues en contact: la frontière catalano-aragonaise", Travaux de Linguistique et de Littérature, 9 (Strasbourg 1971), pàgs. 73-84. Versió espanyola,"Un problema de lenguas en contacto: La frontera catalano-aragonesa", AFA, 18-19 (1976), pàgs. 23-37.
73La frontera catalano-aragonesa, Zaragoza 1975.
74"Parelelismos léxicos", RFE, 42 (1958-1959), pàgs. 91-149; Ibidem, 43 (1960), pàgs. 117-202.
75"Dialectalismes a les `Visions de Mallorca' de Joan Santamaria", dins Miscel.lània. Homenatge a Josep Vallverdu, Lleida 1987, pàgs. 319-337.
76"Las hablas de la Alta Ribagorza" (1a. part), AFA, 10-11 (1958-1959), pàgs. 57-193; Ibidem. (2a. part), AFA, 12-13 (1961-1962), pàgs. 117-250. En volum: Las hablas de la Alta Ribagorza, Institución Fernando el Católico, Zaragoza 1960.
77"Algunos caracteres de las hablas fronterizas catalano-aragonesas del Pirineo (Alta Ribagorza). Contribución al estudio del problema de los dialectos llamados de transición", Orbis. Bulletin Internacional de Documentation Linguistique, 11 (1962), pàgs. 75-110.
78"Las hablas del Valle de Isábena (Pirineo aragonés)", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 30 (1974), pàgs. 295-314.
79"Els parlars catalans d'Areny i de la Ribera de Cornudella" dins Miscel·lània Aramon i Serra, II, Barcelona 1980, pàgs. 219-229.
80Salvat Editores, Barcelona 1950-1956; 2ª edició, Salvat Editores/Edicions 62, Barcelona 1982-1983.
81Selecta, Barcelona, 1950-1969.
82Joaquín ARIÑO MILIÁN, "Léxico agrícola de Aguaviva (Teruel) y su zona", AFA, 26-27 (1980), pàgs. 135-192