Etimologia de «Ribagorça»

Joan Coromines (1905- 1997)

No hi ha dubte que el primer component és el llatí RIPA, i segurament amb el sentit específic que té avui riba a la nostra comarca, és a dir,pendent, escarpat, format per una ensulsiada de terra guixenca o argilosa.

 

[@more@]Les ensulsiades (allà solsuïts, solsiders) són extraordinàriament freqüents avui a tota Ribagorça, molt més encara que a la veïna Conca de Tremp, on és famosa la que destruí l'antic poble de Puigcercós. Recordo, entre altres moltíssims casos actuals, la impressió de terror pintada a la cara de la masovera de Ca del Nen de Cornudella quan em descrivia els sorolls sords i subterranis amb què havia començat el gran solsider que amenaçava la seva propietat. Peró els casos més antics, i ja datables almenys des del S. X, són en munió: veg. El que dic de Rallui, més amunt (s.v. Beranui, nota).

 

L'excel·lent subjecte meu de Claravalls, ancià de mes de vuitanta anys, va haver de fer mitja hora de marxa de muntanya per ensenyar-me l'únic indret practicable, entremig d'un veritable dèdal d'ensulsiades, que em conduiria fins Berganui, si encertava l'itinerari que, de dalt estant de la timba, em mostrava fins al final; i encara em sonen a les orelles les paraules que em repetia commogut, des de lluny, quan jo anava baixant no cale per las ribaaas!, pronunciades en català local, però amb la característica entonació aragonesa.

 

Aquest es ben be el país de les ribes tallades. I no seria sorprenent que això s'hagués anomenat amb un *CURTIUS, -A, DERIVAT, amb el sufix adjectival US, del verb CURTARE que donat cortar a l'Aragó.

 

Es mes, fora també possible i versemblant d'admetre, que el nom primitiu fos RIPA CURTA, amb CURTUS tallat, com a participi truncat de CURTARE, des d'on s'hauria format l'adjectiu RIPACURTIANES ( documentat, com hem vist, abans que el substantiu Ribagorça, encara avui mes popular que aquest, i mes tard variat artificialment en Ripacurtiensis, que no arriba mai a entrar en l'ús oral).

 

Oblidat RIPA CURTA, la necessitat de fornir un paral·lel a Pallars,obligaria mes endavant a crear el secundari Ripacurtia>Ribagorça. Corto amb el valor de cortado figura, per exemple, en el text aragonès Vidal Mayor, de mitjans S. XIII (I, 60, 4), en un vell refrany castellà citat ja per Juan Ruiz i d'altres ( Hisp. Rev.IX, 32); i encara s'usa en el portuguès d'Èvora (Rlus. XXXI, 155).

 

Es una hipòtesi potser comdemnada a no passar mai de suposició versemblant, però contra la qual no es veuen objeccions de pes. En tot cas, en una o altre d'aquestes dues formes, em sembla clar que la segona meitat de Ribagorça deu derivar del verb CURTARE tallar.

 

Onomasticon Cataloniae, J. Coromines (vol. VI) (Ed. Curial. Barcelona, 1996)

 

Quant a ponent

\"El jo no té circumstàncies especials, si no entenem per circumstàncies tot allò que rodeja una descàrrega elèctrica, o el pus que surt d\'una ferida. El jo és el jo, és un fet, exactament com la farigola i té com la farigola una entitat i una vida que li són pròpies.\"... M. Bauçà
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.