(Que els noms dels llocs són una mostra ben palesa dels fets identitaris en ho diu el psicòleg QUIM GIBERT a "´Paciència´ li diu el gat a la rata mentre se la cruspia".) Si a hores d’ara a la Franja de Ponent i a la Catalunya del Nord hi ha noms de lloc molt ridículs és perquè van ser modificats sense solta ni volta del català al castellà i al francès respectivament
Quan algú no et vol pagar, a Fraga et poden etzibar un «vés a cobrar al Sotet» (sector d’aquesta vila que toca al riu Cinca). I a aquells que baden, se’ls diu que «estan a la figuera». Es tracta de frases fossilitzades que des de fa anys i panys no han deixat de dir-se. De vegades aquestes locucions conserven mots en desús o bé que han perdut significat. Amb llibres com ara Modismes i frases fetes de la parla de Fraga i Les cançons de la nostra gent, entre d’altres, l’estudiós Josep Galan va voler retratar el nivell col·loquial de la nostra llengua a la Franja de Ponent i la seva història. Sortosament el català gaudeix d’una riquesa considerable en aquests topants: «A Fraga en diuen barral/ a Saidí, la cantereta/ a Torrent, diuen sillona,/ i a Miquerença, argoleta.» Barral, cantereta, sillona i argoleta són quatre mots que serveixen per dir el mateix.
I que, a més a més, no coincideixen amb la forma estàndard, que és càntir. Saidí, Fraga, Torrent i Mequinensa (popularment coneguda com a Miquerença) són viles del Baix Cinca, unes veïnes de les altres. Aquestes expressions tan arrelades a la terra delaten que la llengua de la contrada no és altra que la catalana. Per contra, és improbable veure surar per les costes mediterrànies un iceberg. Aquests blocs mastodòntics formen part d’un paisatge nòrdic aliè a la nostra realitat. Probablement per això hem mantingut en català aquest nom que prové del neerlandès, malgrat que la traducció d’iceberg sigui senzillament «muntanya de gel».[@more@]Precisament en els països on hi ha icebergs també hi predomina la blancor. Tant és així que els seus habitants tenen diferents maneres per dir l’esmentat color. En allò que per a nosaltres és blanc, les cultures del «bell nord glaçat», que diria Bob Dylan, hi veuen vuit colors segons la seva tonalitat. En els torrats del desert els tuaregs també hi detecten una gamma de colors que a nosaltres ens passen totalment inadvertits. Els pobles tenen les paraules que necessiten per identificar el món on es mouen quotidianament. Acostumen a ser paraules nascudes fruit del medi on s’han creat. Per això, resulta si més no retorçat enderiar-se a traduir (o substituir en una altra llengua) la toponímia autòctona. En aquest sentit, durant anys Mutxamel (l’Alacantí) i es Castell (Menorca) han estat Muchamiel i Villacarlos.
Així mateix, el general Primo de Rivera va rebatejar el pas fronterer del Portús (Alt Empordà) amb el nom de Los Límites. Massalió (Matarranya) i la Guingueta d’Ix (Alta Cerdanya) continuen sent oficialment Mazaleón i Bourg-Madame. Si a hores d’ara a la Franja de Ponent i a la Catalunya del Nord hi ha noms de lloc tan ridículs és perquè van ser modificats sense solta ni volta del català al castellà i al francès respectivament. Fer-ho de forma tan barroera ens dóna pistes de quina és la llengua de l’indret. Reflexionant entorn el genocidi nazi, el filòsof George Steiner es va preguntar com era possible emocionar-se tocant Schubert a la nit, llegint Rilke al matí i torturant al migdia.
Salvant les distàncies també podríem reflexionar entorn els lingüicidis en actiu, en tant que formes de genocidi. Per passar a preguntar-nos com un govern socialista pot lliurar el premi de les Lletres Aragoneses del 2004 al mequinensà Jesús Moncada, escriptor en català, i deixar morir per inanició aquesta llengua a la Franja de Ponent. I, per postres, voler fer de Saragossa la capital del desenvolupament sostenible amb una exposició universal l’any 2008. Allà Dins és una extensa zona forestal de Fraga i la Secanella del Topinaire un carreró de la part vella de la vila. Són tan nostrats aquests noms que res ha pogut impedir que persistissin sans i estalvis.
Els pobles tenen les paraules que necessiten per identificar el món on es mouen quotidianament, paraules nascudes fruit del medi on s’han creat
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- març 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- març 2010
- gener 2010
- setembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- juny 2009
- abril 2009
- març 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- octubre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- octubre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta